Arxiu d'etiquetes: 1220

Bonifaci VIII

(Anagni, Itàlia, 1220 – Roma, Itàlia, 11 octubre 1303)

(Benedetto Gaetani)  Papa (1294-1303). Procurà d’aïllar la branca catalano-siciliana en el tractat d’Anagni.

D’altra banda, concedí a Jaume II de Catalunya la investidura de Còrsega i Sardenya (1297) i l’animà a la lluita contra Frederic II de Sicília.

La intenció de Bonifaci VIII de convertir Jaume en el capdavanter dels güelfs (butlla Redemptor mundi, del 1297, on el nomenava gonfanoner i almirall de la Santa Seu) fracassà quan aquest optà per no dur endavant la lluita armada contra el seu germà (1297).

Elvira de Lara

(Castella, vers 1145 – Catalunya, 1220)

(dita Elvira de Subirats)  Comtessa regent d’Urgell (1209-20). Filla de Manrique de Lara i d’Ermessenda de Narbona.

Fou muller del comte Ermengol VIII d’Urgell, que la deixà regent vitalícia del comtat en nom de llur única filla, Aurembiaix.

Pere I de Catalunya es comprometé a protegir-les contra les pretensions del vescomte Guerau IV de Cabrera sobre el comtat.

El 1212 es casà amb Guillem de Cervera, senyor de Juneda.

Fundà (1204) el monestir de monges cistercenques de Sant Hilari de Lleida.

Cardona, Ramon Folc V de

(Catalunya, 1220 – el Mallol, la Vall d’En Bas, Garrotxa, 5 juny 1276)

Vescomte de Cardona (1241-76). Fill de Ramon Folc IV de Cardona. Conegut simplement amb el nom de Ramon, fou home d’una talla extraordinària i de gran corpulència.

El 1238 lluità contra els sarraïns de Múrcia, i el 1256 acompanyà Jaume I de Catalunya a la seva conversa a Sòria amb Alfons X de Castella. A partir d’aquesta data la seva vida fou una rebel·lió constant contra el sobirà.

Protegí el comte Àlvar d’Urgell contra el rei i els Montcada. El 1274 la seva resistència a lliurar la potestat del seu castell de Cardona al monarca, fou la causa inicial d’una de les revoltes nobiliàries més notables de la Catalunya feudal. Morí en el transcurs del conflicte.

Era casat en segones núpcies amb Sibil·la d’Empúries, filla del comte Ponç IV. Fills seus foren Ramon Folc VI, l’hereu, i Sibil·la de Cardona, que es casà amb Àlvar d’Àger, vescomte d’Àger.

La seva mort fou emotivament planguda pel poeta Cerverí de Girona, del qual havia estat protector.

Anglesola, Ramon d’ -bisbe Vic-

(Bellpuig?, Urgell, 1220 – Barcelona, 13 gener 1298)

Bisbe de Vic (1264-98). Fill de Guillem II i germà de Guillem III, senyors de la baronia de Bellpuig, fou canonge a Lleida, Urgell i Vic. Estudià dret a Bolonya, on Innocenci IV el nomenà capellà pontifici.

La seva tasca episcopal sobresortí per les reformes i reconstruccions que dugué a terme, així com per la recopilació de les rúbriques en ús a Vic.

S’enfrontà amb el rei i altres senyors en defensa dels seus drets episcopals.