Arxiu d'etiquetes: 1027

Berenguer -bisbe Elna, v1019/v1031-

6 Respostes

(Rosselló, segle X – després 1027)

Bisbe d’Elna (vers 1019-vers 1031). Fill de Sendred de Gurb. El 1025 consagrà l’antiga església de Sant Joan de Perpinyà. Mantingué un plet sobre la possessió de les esglésies de Gurb, resolt pel bisbe de Vic, Oliba.

Pelegrí a Terra Santa (vers 1026), deixà l’administració de la diòcesi d’Elna al mateix Oliba, que aprofità l’ocasió per a establir la pau i treva de Déu al sínode de Toluges del 1027.

Cervelló, Hug de -varis-

2 Respostes

Hug de Cervelló  (Catalunya, segle X – 1025/27)  Fill d’Assulf de Cervelló. Fou l’iniciador de la línia troncal de Cervelló i el primer a portar aquest cognom. Continuà la repoblació de la contrada, fou senyor de Roqueta, Aguiló, Selmella i Santa Coloma de Queralt, i es casà amb Eliarda de Gelida, filla única i hereva d’Ènnec Bonfill, senyor de Gelida, Cervelló i Masquefa i vicari de Miralles, besnebot del comte Guifré I de Barcelona. Hug repartí (1018) les possessions entre els seus quatre fills: Bonfill de Cervelló (Catalunya, segle X – segle XI), Alemany de Cervelló, Geribert de Cervelló (Catalunya, segle XI) i Humbert de Cervelló (Catalunya, segle X – segle XI).

Hug de Cervelló  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Germà de Guillem (II) de Cervelló. Col·laborà amb aquest en una intensa intervenció a la guerra civil d’Urgell, finada el 1260, on s’oposà a Jaume I de Catalunya.

Hug de Cervelló  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Es féu notar per la seva afecció a l’esperit cavalleresc tan estès a la seva època. A la darreria de juny de 1392 celebrà un combat singular amb Jaume Roger de Pallars, a Tortosa. El jutge de l’encontre fou el rei Joan I el Caçador.