(Catalunya, febrer 1904)
Drama d’Adrià Gual. Considerada per la crítica la millor obra de l’autor.
Estrenat per la companyia del Teatre Íntim, sota la direcció de Gual, al Teatre de les Arts de Barcelona.
En aquesta peça el dramaturg barceloní abandona el tractament simbolista d’anteriors creacions i s’endinsa en el drama rural, de fortes passions, a l’estil de Guimerà.
(Barcelona, 1968 – )
Publicació periòdica del Centre de Pastoral Litúrgica.
Conté orientacions per a millorar les celebracions eucarístiques, principalment pel que fa a l’homilia.
En la seva doble edició catalana i castellana, té una difusió molt àmplia dins i fora de Catalunya.
Des del seu començament fins al 1991, n’ha estat director Joaquim Gomis i després la dirigí Josep Lligadas.
(Barcelona, 13 gener 1929 – 10 juny 1938)
Setmanari de literatura, art i política. Fundat per Amadeu Hurtado.
De caràcter liberal, catalanista i europeista, en van ésser directors Manuel Brunet i Just Cabot, i col·laboradors habituals Josep M. de Sagarra, C.A. Jordana, J. Teixidor, R. Tasis, M. de Riquer i Sebastià Gasch.
A l’inici de la guerra civil i abans de desaparèixer, la revista va entrar en l’òrbita del PSUC i hi van col·laborar, entre altres, M. Serra i Moret i Joan Oliver.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1925 – 1936)
Col·lecció literària. Fundada i impresa per Joan Oliver, Josep Carner, Francesc Trabal, Carles Riba, Guerau de Liost i Armand Obiols.
Entre el 1925 i el 1935 publicà una dotzena d’obres d’alguns dels seus fundadors i d’altres escriptors.
El 1936 es fusionà amb Proa, i el 1965 fou represa per l’editorial Aymà.
(Barcelona, maig 1868 – 1911)
Nom donat a diversos setmanaris carlins en català.
Primer l’utilitzà una publicació simplement humorística, de molt curta durada, publicada des del maig del 1868.
Del 20 de novembre de 1868 al 27 d’abril de 1872 aparegué el primer setmanari carlí d’aquest nom -per a combatre liberals i republicans-, substituït, durant una suspensió, per “Lo Entreteniment” (1870).
Tornà a sortir del 12 de juliol de 1888 al 23 de gener de 1890, i encara del 26 de juny de 1897 al 17 de març de 1900.
Editat a Manresa del 23 de març al 10 d’agost de 1907, fou un setmanari escolar carlí.
Finalment, fou publicat setmanalment durant el 1910, i mensualment l’any següent.
(Barcelona, 14 gener 1938 – 14 gener 1939)
Setmanari de literatura, art i política. Editat com a tribuna cultural del Front Intel·lectual Antifeixista. Intentà de recollir el prestigi cultural de “Mirador”.
Dirigit amb Antoni Fuster i Valldeperes, amb Joan Merli com a cap de redacció, tingué diversos redactors, com Manuel Valldeperas, que en els últims números actuà de responsable.
Hi col·laboraren la majoria d’escriptors i caricaturistes catalans d’aleshores.
Encara que orientat políticament pel PSUC, observa un gran eclecticisme en les col·laboracions.
(Catalunya, 1992 – 1995)
Col·lecció de monografies. Editades pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
Recull la publicació d’alguns dels jaciments (d’època prehistòrica a medieval) excavats els darrers anys a Catalunya.
Ha publicat un total de 17 volums.
(Catalunya, 1815)
Repertori alfabètic i bibliogràfic dels escriptors nascuts o originaris del Principat fins al primer terç del segle XIX.
Fou elaborat pels germans Ignasi i Fèlix Torres i Amat, partint, sobretot, dels materials de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, de la d’El Escorial i de les reials de Madrid.
Bàsicament, la redacció fou acabada el 1815 -quatre anys després de la mort d’Ignasi. No fou publicada, però, fins al 1836, a instàncies de l’erudit Jaume Ripoll i Vilamajor, com a obra de Fèlix, aleshores bisbe d’Astorga, i fou precedida d’un interessant pròleg i d’uns Apuntes para una disertación sobre la lengua y la literatura catalana.
Per encàrrec de Fèlix Torres, Joan Coromines redactà un Suplemento…, publicat a Burgos el 1849.
És un dels texts fonamentals per a la història literària de Catalunya, i la seva utilitat perdura encara avui.
(Barcelona, 1779)
Obra d’Antoni de Capmany de Montpalau. Impresa en quatre volums i sota els auspicis de la Junta de Comerç de Barcelona.
Bàsica per a la història política, naval, econòmica i institucional de Catalunya fins al final del segle XVII, per la seva moderna metodologia i el seu aparell crític i documental.
Consta de tres parts ben diferenciades. La primera versa sobre l’antiga marina des del segle XI, les expedicions ultramarines, la tàctica naval, les antigues ordinacions i la història de les drassanes, del port i de la milícia naval.
La segona tracta del comerç i de la navegació en relació amb els diferents països europeus, les institucions, com el consolat i la llotja, les disposicions legislatives i els productes de comerç.
I la tercera és dedicada a la història econòmica de la indústria barcelonina, la reglamentació gremial i la legislació tècnica i econòmica. Comprèn una extensa col·lecció diplomàtica de documents justificatius fins al segle XVI i diversos apèndixs.
Fou reeditada, en tres volums, el 1961, amb una introducció, notes i compilació bibliogràfica a cura d’E. Giralt i Raventós i revisió documental de C. Batlle i Gallart: el text de tota l’obra constitueix el primer volum, i els altres dos comprenen, unificats, la col·lecció diplomàtica, els apèndixs i els índexs.
(Barcelona, 1866 – 1880)
Revista especialitzada en numismàtica. N’aparegueren cinc volums i solia constar d’uns 300 pàgines amb il·lustracions.
És la primera revista de la seva especialitat apareguda a l’estat espanyol i fou dirigida per Àlvar Campaner i Fuertes.
Tingué col·laboradors tan destacats com C. Pujol i Camps, el mateix A. Campaner, V. Vázquez Queipo, J. Cabré i Aguiló, A. Heiss, A. Pedrals i Moliné i J. Zobel de Zangroniz, entre d’altres.
Dades dels Països Catalans 