(Barcelona, 10 febrer 1912 – 16 març 1912)
Setmanari artístic i d’humor.
Malgrat la seva curta durada (sis números) ha quedat com una de les revistes més exquisides de l’època.
Dirigida per Xavier Nogués i Josep Aragay, publicà dibuixos de Manuel Humbert, Marià Andreu, Joan Colom, Enric Casanovas, Pere Ynglada, Joaquim Torres-García, etc.
(Berga, Berguedà, 27 novembre 1898 – 24 juliol 1903)
Quinzenari catalanista.
Defensà ardidament les Bases de Manresa i disposà d’una notable col·laboració política.
(Barcelona, 1963 – )
Revista bimensual en castellà. Editada pel Centre de Pastoral Litúrgica. L’antecedent fou un butlletí (1961).
Dirigida per Pere Tena, té com objectiu l’estudi i la reflexió sobre temes litúrgics i, del Concili Vaticà II ençà, ha analitzat especialment la reforma litúrgica conciliar.
(Barcelona, 1973 – )
Revista semestral de ciències socials (sociologia, economia, psicologia, política, demografia, etc) editada per l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona.
N’han estat impulsors Modest Reixach (primer director de la revista), Maria Martinell (directora de l’Institut i cap de redacció de la revista) i Josep M. Bricall.
La publicació, en català, admet col·laboracions en altres llengües.
(Catalunya, desembre 1974 – )
Revista escolar. La primera publicada en català després de la guerra civil.
Apareguda amb caràcter bimensual, però des del 1977 és mensual (amb deu números l’any).
De caràcter universitari, però no pas acadèmic, reflecteix en un sentit ampli el treball i el pensament de la institució pedagògica Rosa Sensat.
Des de la seva fundació, funciona amb un Consell de Redacció del qual fou director Jordi Tomàs.
(Barcelona, 6 gener 1821 – 26 maig 1821)
Setmanari en castellà.
Publicà nombrosos estudis sobre història catalana; entre ells la Disertación sobre la antigua y nueva población de Cataluña en la Edad Media, de Jaume Caresmar.
Dirigí el periòdic Ignasi Sanponts i Barba. És probable que hi col·laborés el doctor Torres Amat.
(Barcelona, 5 maig 1900 – 27 abril 1902)
Setmanari “científic i literari”, fundat i dirigit per Jacint Verdaguer. Fou fruit de la suspensió voluntària de “La Creu del Montseny”.
Per no entrar en conflicte amb l’autoritat eclesiàstica, atesa la situació de Verdaguer, declarà continuar l’esperit de l’antic setmanari “La Veu de Catalunya”.
Hi col·laboraren importants escriptors de l’època.
(Catalunya, 1960)
Poemari de Salvador Espriu.
Sota l’al·legoria de Sepharad, que representa Espanya, és un plany de la guerra civil espanyola i de la manca de ponts de diàleg entre les diverses llengües i nacionalitats peninsulars.
Poema civil, ètic, més narratiu que líric, no és la seva obra fonamental, però les circumstàncies n’han fet un símbol i ha estat traduït a l’alemany, a l’anglès, al francès, al castellà, a l’italià i al suec.
(Perpinyà, 1952 – Barcelona, 1977)
Cicle novel·lístic de Joan Puig i Ferreter, en dotze volums.
Publicats a Perpinyà: Janet vol ser un heroi (1952), Homes i camins (1952), Janet imita el seu autor (1954), Vells i nous camins de França (1955), Els emotius (1956), Demà… (1957), Les profanacions (1958), Els amants enemics (1959), La traïció de Llavaneres (1961), El penitent (1962), Pel camí dels desgreuges (1963) i Ascensió (1977, a Barcelona).
Sota l’influx de Dostojevskij i de Proust, la gran saga de Puig i Ferreter vol ésser un ambiciós retaule de la Catalunya literària i política dels primers quaranta anys del segle XX.
El protagonista Janet Masdeu -transposició de l’autor-, que ja surt a El cercle màgic (1929), per defensar-se de l’acusació d’haver especulat amb fons de la Generalitat a París, no dubta a fer escàndol contra l’escàndol que l’envolta.
Malgrat l’ambició i la força narrativa, el cicle és desigual i sovint reiteratiu, i els seus freqüents al·legats i justificacions el feren motiu d’una inacabable polèmica.
(Barcelona, 3 juny 1899 – desembre 1903)
Publicació dedicada a exaltar i promoure el corrent artístic i la mentalitat modernista dels anys en que s’edità. Va arribar a publicar fins a cent números.
En portaren la direcció el pintor Ramon Casas i l’escriptor Miquel Utrillo, els quals pràcticament ompliren sols les pàgines dels primers números.
Setmanal fins al 1901; després, fins a la desaparició, aparegué mensualment. En la segona etapa adquirí una excel·lent presentació amb cobertes il·lustrades amb reproduccions d’obres d’art a diferents colors.
Hi col·laboraren importants artistes i escriptors de l’època. S’hi inseriren també textos en castellà i en francès. Va arribar a publicar fins a cent números.
Dades dels Països Catalans 