Arxiu de la categoria: Monuments

Peña Cortada, aqüeducte de La

Deixa un comentari

(Xelva, Serrans)

Aqüeducte, probablement romà, a 5 km a l’est de la vila.

Paraires, torre dels

2 Respostes

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Antiga torre de defensa del port de Portopí, al sud-oest de la ciutat, dita a l’edat mitjana torre d’en Carròs. Una cadena tancava de nits el port, ja al segle XIII, entre aquesta torre i la de Senyals, per tal de protegir-lo de les incursions dels pirates.

Des del 1475, en adoptar el Gran i General Consell el sistema de quarentenes per tal d’evitar el contagi de la pesta, la torre fou utilitzada per a ventilar teixits que podien propagar l’epidèmia, d’on li ve el nom.

Fou declarada monument nacional el 1876.

Palau dels Reis de Mallorca *

Deixa un comentari

(Perpinyà, Rosselló)

Veure> castell de Perpinyà  (palau del segle XIII).

Palau del Marquès de Dosaigües

6 Respostes

(València, segle XV – )

Seu del Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries González i Martí. Fou construït per la família Rabassa de Perellós i reformat a mitjan segle XVIII sota la direcció d’Hipòlit Rovira, que decorà personalment les dues façanes i va fer el disseny de la porta, que fou executada per Ignasi Vergara, amb l’al·legoria de les dues aigües de València, el Túria i el Xúquer.

Una reforma de la darreria del segle XIX féu desaparèixer les pintures de Rovira i donà a l’edifici el seu aspecte modern.

Palau de la Música de València

1 Resposta

(València, 25 abril 1987 – )

Auditori. Projectat per José María de Paredes i A. Osorio Arijón. Cobert per una volta de vidre paral·lela al llit del Túria que permet l’entrada de llum directament a l’auditori, el Palau participa dels jardins del Túria, i especialment de l’estany que Ricard Bofill dissenyà per a aquest tram del riu.

Consta de dues sales per a concerts -una d’elles, la sala Iturbi, amb una capacitat per a 1.793 espectadors i només 2,1 s de temps de reverberació-, dues per a reunions i una sala d’exposicions.

Amb més de 300.000 espectadors per any, el Palau és seu de l’Orquestra de València, el cor de València, un taller d’òpera i diferents grups de cambra.

Enllaç web: Palau de la Música de València

Palau de Justícia de València

2 Respostes

(València, 1922 – )

Seu de l’antiga duana. Fou començat en temps de Ferran VI de Borbó, a instàncies de l’intendent Josep Avilés i finançat amb els impostos que el poble de València pagava pels queviures que entraven a la ciutat.

Els treballs foren realitzats entre el 1758 i el 1760 i en resultà un dels edificis més esplèndids de l’època. La part alta de l’ingrés fou decorada per Ignasi Vergara amb estàtues de Carles III de Borbó, la Justícia i la Prudència, i un escut.

Entre el 1828 i el 1922 fou fàbrica de tabacs, i a partir del 1922, Palau de Justícia.

Palau de Congressos de València

1 Resposta

(València, 2 juliol 1998 – )

Recinte d’exposicions i congressos. Disposa de més de 16.000 m2 d’espai i consta de tres auditoris interconnectats, la capacitat global dels quals supera els 2.200 participants, nou sales de treball per a tallers, seminaris o aules de treball i una àrea d’exposicions.

Situat al nord-oest de la ciutat, el palau fou dissenyat per l’estudi de Norman Foster, que volgué combinar la idea d’un espai de reunions amb l’entorn urbanístic de l’exterior i, especialment, amb la llum natural.

Basat en el motiu mariner d’un peix, té la forma d’una lent convexa emmarcada per dues façanes asimètriques en forma d’arc.

Enllaç web: Palau de Congressos de València

Oriola, catedral d’

8 Respostes

(Oriola, Baix Segura)

Centre del bisbat d’Oriola, és un edifici gòtic dels segles XIV-XV, molt modificat per restauracions i ampliacions posteriors. La seva col·legiata, creada per Benet XIII el 1412, constava originàriament de tres dignitats i deu canongies.

El 1510, en esdevenir catedral, fou augmentada en cinc dignitats, tres canongies d’ofici i vuit de simples, organització que perdura amb petites variacions.

naveta

8 Respostes

(Menorca)

Tipus de construcció megalítica. Aixecada sobre una planta en forma de quilla invertida. Aixecades sobre plantes de base el·líptica, els materials de construcció són disposats regularment. La part essencialment del monument és una cambra, que a vegades consta de dues o tres naus separades per pilars, en que recolza una falsa cúpula.

Si bé tradicionalment se’ls ha atribuït un caràcter funerari, les primeres navetes (mil·lenni -II) tingueren funció d’habitatge. Fou en el mil·lenni -I quan es construïren amb fins funeraris, sembla que exclusivament a l’illa de Menorca, on n’hi ha més d’una vintena.

Les més famoses són la naveta des Tudons (Ciutadella) i la de Son Mercè de Baix (Ferreries).

Murta, la -Ribera Alta-

5 Respostes

(Alzira, Ribera Alta)

Antic monestir (Santa Maria de la Murta) de monjos jerònims, situat al fons de la frondosa vall de la Murta, (ant: vall de Miralles) tancada al sud per la serra de la Murta (368 m alt), alineació muntanyosa que forma el sector occidental de la serra de Corbera.

Al final del segle XIV s’hi instal·laren els primers ermitans, però fins el 1401 no es constituí la comunitat. Adquirí importància sobretot a partir del 1530, quan el lloctinent de Mallorca, Lluís Vic i Castellví es refugià al monestir fugint de la pesta. Des d’aleshores la família Vic es convertí en valedora i protectora de la comunitat, fins que l’últim descendent de la casa, Dídac Vic i de Castellví, abandonà la cort de Felip III per ingressar al monestir com a monjo.

La seva extraordinària biblioteca i la no menys magnífica pinacoteca entraren a formar part del patrimoni de la comunitat. De la primera no es conserven inventaris; en canvi, consta que la pinacoteca contenia una col·lecció de retrats fets per Joan Ribalta i llenços de Francesc Ribalta, Bassano, Pedro Orrente, Paulus Brill, Luis de Morales, Andrea Del Sarto i Sebastiano Del Piombo.

Les conseqüències de la desamortització afectaren irreparablement aquesta gran riquesa artística. El 15 de novembre de 1820 la comunitat fou exclaustrada i els seus béns foren desamortitzats. La vall, amb el monestir, fou adquirida pel comerciant d’Alzira Josep Guerola per 77.000 rals.

El 1823 la comunitat tornà al monestir, i li foren restituïts els béns. Però el 20 d’agost de 1835 fou exclaustrada definitivament. La biblioteca i la pinacoteca foren transportades al Temple de València i a l’Acadèmia de Sant Carles; Guerola recuperà la vall.

El monestir s’ha anat arruïnant progressivament.