Arxiu de la categoria: Monuments

Serrateix, monestir de

6 Respostes

(Viver i Serrateix, Berguedà)

Antiga abadia benedictina (Santa Maria de Serrateix), situada al sector occidental del poble de Serrateix.

Vers el 940 s’hi aplegaren un grup de monjos amb les relíquies d’Urbici, sant venerat a Aragó, probablement fugint de l’ocupació àrab, procedència, a més, confirmada per la vigència a la comunitat de la regla dels Sants Pares o codex regularum fins al segle X. A partir del 977 els comtes de Cerdanya-Besalú el prengueren sota la seva protecció i confirmaren Froilà com abat (977-993).

Amb 13 monjos, aquests anys l’abadia era ben afermada. Noves donacions dels comtes Oliba Cabreta, muller i fills, i de nobles del veïnat ampliaren el seu patrimoni amb grans possessions a la Cerdanya. Hom començà una nova església el 1077, consagrada el 1126.

En 1192-1320 el monestir tingué els moments més baixos, amb només sis monjos i el claustre i el cloquer destruïts. El redreçament fou impulsat per l’abat Berenguer de Lluçà i l’ajuda reial. Llevat del període 1469-1563, que fou regida per abats comendataris, pertangué a la Congregació Claustral, gaudia d’elecció lliure d’abat i depenia del bisbe d’Urgell.

Malgrat l’estancament, als darrers segles s’efectuaren grans obres al monestir. L’últim abat fou Josep de Jordana i exclaustrats.

En resta la gran església monàstica (1077-1126), mutilada per un creuer tardà i amb la cripta cegada, on es guardà el cos d’Urbici i dels màrtirs Víctor, Zenó i Felícola, antic centre d’atracció de la pietat popular.

Aquesta església fou del tot transformada en el seu interior amb gust neoclàssic entre el 1798 i el 1827. El campanar fou refet entre el 1349 i el 1373. El claustre també és neoclàssic i fou acabat el 1793 per Josep Torrevedella, de Casserres.

Santes Creus, monestir de

160 Respostes

(Aiguamúrcia, Alt Camp, segle XII)

Primer monestir cistercenc fundat a Catalunya (1169). Provinent del primitiu monestir de Valldaura (Vallès Occidental), la comunitat s’assentà definitivament al prat de Santes Creus, a l’esquerra del Gaià.

L’estructura de Santes Creus és semblant a la de Poblet, amb tres recintes: el monestir pròpiament dit o clausura fou fortificat a instàncies de Pere el Cerimoniós. L’església, començada el 1174, consta de tres naus i transsepte al qual s’obren cinc capelles, i cimbori.

Iniciada en estil romànic, palesa la transició al gòtic en molts elements, per exemple a la façana. Té el claustre a migdia i les dependències coventuals entorn d’ell. A la part posterior, al voltant d’un altre claustre, hi ha el palau abacial, les habitacions del monjos vells, l’infermeria i el celler.

monestir de Santes Creus (Alt Camp)El palau reial, el nou refetor i els cellers es troben entorn d’un tercer claustre d’arcades baixes. El primer dels esmentats és molt bell i interessant artísticament; hi treballà l’anglès Reinard des Fonoll, introductor del gòtic flamíger a Catalunya, que l’acabà el 1341; comunica amb l’exterior per la porta reial, construïda per Jaume II i Blanca d’Anjou.

Aquests reis, així com Pere el Gran, són enterrats al creuer, i nombroses famílies nobles tenen les tombes al claustre.

Enllaç web: La Ruta del Cister – Patrimoni Cultural – Viquipèdia

Santa Maria del Priorat

2 Respostes

(Castellfollit de Riubregós, Anoia)

(o Santa Maria de Castellfollit)  Priorat benedictí, dependent de Sant Benet de Bages, situat prop de la vila de Castellfollit.

Consta que la seva església fou consagrada el 1083 per Bernat Guillem, bisbe d’Urgell, amb l’assistència de Dalmau, senyor del lloc, i de Folc, ardiaca i més tard vescomte de Cardona i bisbe de Barcelona. Redactà l’acta un canonge de Sant Ruf d’Avinyó, però no consta que aleshores tingués cap comunitat definida.

Fou certament monestir a partir del 1093, en què fou cedit a Sant Benet de Bages. En depenien diverses terres i onze esglésies del veïnatge, que eren la seva principal dotació. Fou un petit priorat que només tenia un prior i tres monjos, i un sacerdot per a la cura d’ànimes annex a la seva església, a la fi del segle XIII.

Subsistí amb característiques monàstiques fins el 1593, però els últims segles sense comunitat residencial.

Resta la seva església, romànica, amb planta de creu llatina i absis rectangular, restaurada fa pocs anys; prop seu hi ha el cementiri de Castellfollit. L’edifici prioral, rehabilitat, ha estat convertit en casa de colònies.

La porta de l’església va precedida d’un pòrtic gòtic amb fornícules sepulcrals a cada banda.

Santa Maria del Mar -Barcelona-

112 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

(o Santa Maria de les Arenes)  Antiga església parroquial, situada al barri de la Ribera, d’origen molt discutit, que apareix documentada, amb aquesta advocació, per primera vegada vers el 1005.

L’actual temple, aixecat amb l’ajuda d’Alfons el Benigne, l’ardiaca major Bernat Llull i nombroses confraries de gent relacionada amb les activitats del mar, fou començat el 1329, i és una de les mostres més impressionants de l’arquitectura gòtica catalana del segle XIV.

Fou acabada vers el 1384; només és coneix el nom d’un dels seus arquitectes: Guillem Metge, sense que se’n pugui determinar el grau de participació.

Consta d’una gran nau central i dues de laterals molt estretes i altes, amb tres capelles de planta quadrada entre els contraforts. La capçalera, amb girola, té set capelles radials de planta poligonal. La façana, centrada per la porta i una gran rosassa circular (segle XV), és flanquejada per dues torres-campanars hexagonals. Té dues portes més.

La decoració escultòrica de la façana principal és una bella mostra d’aquest art de la Barcelona del s XIV.

Santa Maria del Camí -priorat Anoia-

1 Resposta

(Veciana, Anoia)

Antic priorat benedictí situat prop del poble de Santa Maria del Camí, a l’antic camí ral de Barcelona a Lleida.

Sembla que inicialment era un hospital de camí que el 1228 fou cedit a l’abadia de Santa Cecília de Montserrat, que el convertí en un petit priorat proveït amb monjos de Santa Cecília. Al segle XIII es construí l’església actual, d’absis llis, amb uns altres dos a l’interior, a manera de creuer.

El 1539 passà amb tots els béns de Santa Cecília al monestir de Santa Maria de Montserrat, quan ja no tenia prior ni comunitat i era encomanada per l’abat de Montserrat al rector de Sant Martí d’Albarells, d’on es considerava sufragània.

A vegades és dita de Santa Maria Magdalena. Tingué culte fins el 1919. Ha estat restaurat fa poc.

Santa Maria del Camí -Vallès Oriental-

3 Respostes

(la Garriga, Vallès Oriental)

Antic monestir i hospital de donats, situat al camí ral de Barcelona a Vic. La comunitat era mixta, de tipus benefico-hospitaler, de regla i filiació desconeguda.

Existia ja al segle X en un predi de la família comtal de Barcelona. Hi habità com a monja Quíxol, filla de Guifré el Pelós, on morí el 945 i on es conserva encara la seva tomba. El 1256 era regit per una priora, Beatriu. Al segle XIV l’hospital s’havia extingit; l’església, però, restà sota la cura de beneficiats.

La capella actual (al costat del mas Terrers, on es guarda el retaule gòtic de la fi del segle XV, de l’escola dels Vergós) és obra probablement del segle XII, encara que la planta és més antiga.

Santa Maria del Barri

1 Resposta

(Tona, Osona)

Antiga església, convertida el 1904 en santuari de la Mare de Déu de Lurda, situada al sud del puig del castell de Tona, prop de la població.

Existia el 1011. Fou renovada al segle XII i el seu interior, gòtic flamíger, es reféu entre el 1570 i el 1579 (havia caigut l’antiga volta en el terratrèmol del 1427), si bé conserva l’absis romànic, on hi ha encastada una imposta pre-romànica amb un quadrúpede esculpit, i el campanar també romànic, bé que amb el coronament modificat, l’interior, de tres naus, i el portal corresponen a la reparació del segle XVI. Les columnes lobulades, amb nerviacions i claus de volta que fan que l’interior sembli el d’una petita catedral.

Tingué sempre un caràcter d’ajuda de la parròquia del castell, aspecte que s’accentuà al llarg dels segles XVI i XVII, quan es formà la població actual de Tona. El 1723 s’obtingué que el culte i la titularitat de l’església passessin a la del Barri, fins que es construí l’església actual de la població (1840).

Fou de patronat dels hereus del casal del Barri (donzells i cavallers), situat davant la capella, i després dels Planell. També s’hi féu un altar del Roser i fou lloc de devocions populars.

Per la segona Pasqua hi té lloc el ball de la Rosa amb motiu de l’Aplec de la Rosa. És un lloc de molta devoció comarcana.

Santa Maria de Terrassa

4 Respostes

(Terrassa, Vallès Occidental)

Antic priorat canonical, filial de Sant Ruf d’Avinyó (Provença), és una de les esglésies episcopals d’Ègara, dins el barri de Sant Pere de Terrassa. S’hi traslladà el 1112 la petita comunitat canonical de Sant Adrià de Besòs.

L’església fou renovada i consagrada el 1113 i hom li donà la tutela i dotació de les veïnes esglésies de Sant Pere i de Sant Miquel de Terrassa i les de Sant Julià i Santa Eulàlia. Fou, amb Sant Ruf de Lleida i Santa Maria de Besalú, un dels tres centres d’influència de la reforma de Sant Ruf d’Avinyó a Catalunya. Malgrat tot, la seva comunitat fou poc nombrosa: uns cinc canonges i algun prevere beneficiat.

L’església de Santa Maria, ornada amb pintures romàniques i refeta sobre la primitiva basílica, fou l’església canonical, mentre que les de Sant Pere i Sant Miquel eren per al culte parroquial del primitiu nucli que s’hi formà a l’entorn.

La creixença de la vila de Terrassa fou causa d’una relativa esplendor del priorat als segles XV i XVI, però només en l’aspecte econòmic.

Fou secularitzat el 1592 i el 1601; per disposició del bisbe de Barcelona, la parroquialitat antiga de Sant Pere i el títol prioral de Santa Maria passaren a l’església del Sant Esperit de la vila de Terrassa, que es convertí pràcticament en col·legiata.

Santa Maria de Montsió

7 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Convent de la ciutat, fundat l’any 1388 i cedit vers el 1420, a instàncies de la reina Maria d’Aragó, a les monges dominiques, establertes en aquesta ciutat des de mitjan segle XIV, que el varen ocupar fins al 1882.

L’església, feta gràcies a la iniciativa de fra Bernat Jaubert, vers el 1388, quan el convent encara era ocupat pels monjos agustins, fou reconstruïda al segle XIX, juntament amb el claustre i la sala capitular, a la Rambla de Catalunya, 115 per l’arquitecte Joan Martorell i Montells, bé que amb una certa llibertat d’interpretació dels elements de l’antic edifici.

Santa Maria de Montsant

5 Respostes

(la Morera de Montsant, Priorat)

Ermita i antic monestir cistercenc femení situat al Montsant, al límit amb el terme de Cornudella, dominant el poble d’Albarca.

Ermita de llarga tradició eremítica, fou donada el 1164 a Pere de Montsant perquè hi establís una comunitat monàstica; aquesta, reclutada entre els eremites, no perdurà. Poc després (1176) hi residí un petit nucli d’eremites procedents de Cérvoles, que tampoc no s’hi consolidà.

El 1210 l’arquebisbe de Tarragona la cedí al matrimoni lleidatà format per Pere Balb i Guilleuma, que hi establí un monestir de monges cistercenques, sota la presidència de Guilleuma i ben aviat d’Anglesola, filla seva, que en fou la primera abadessa. El 1215 es traslladà a Bonrepós.

L’ermita del Montsant continuà com a residència d’eremites i donats.