Arxiu de la categoria: Monuments

Santa Maria de Meià, priorat de

13 Respostes

(Vilanova de Meià, Noguera)

Priorat exempt, unit al moviment benedictí, situat al poble de Santa Maria de Meià. Sembla ésser un monestir familiar fundat per Guillem, senyor de Meià, a la primera meitat del segle XI.

Vers el 1050 fou desbaratat per una ràtzia musulmana, i fou refet poc després. El 1080 el regia l’abat Pere i estava molt decadent; per això els descendents del fundador el donaren a Sant Serni de Tavèrnoles perquè hi introduís la regla de sant Benet i un abat nou.

El 1094 l’ardiaca barceloní Ermengol, fill de Guitard Guillem de Meià, li féu importants donacions de béns i esglésies, base del seu territori exempt, i el transformà en monestir femení. El 1170 tornava a ésser regit per un prior, i el 1205 per l’abat Bertran, que en reconstruí l’església el 1210.

Al llarg del segle XIII fou posat sota la dependència de Ripoll, i tenia un prior amb una comunitat composta de tres monjos, vuit canonges i alguns donats masculins i femenins.

Durant tres segles continuà com a priorat benedictí i canònica, regida per un monjo ripollès. El 1592 el papa Climent VIII intentà de secularitzar-lo pel seu caràcter canonical i envià els seus béns a Serrateix. Això portà a un plet, que guanyà el prior de Meià, invocant la nova exempció i el caràcter benedictí de la casa.

Obtinguda la independència de Ripoll i la seva exempció davant el bisbe d’Urgell, entrà en qualitat de priorat exempt a la Congregació Claustral Tarraconense (1592) i subsistí fins a l’exclaustració. Els priors exercien la jurisdicció civil i eclesiàstica sobre molts pobles i parròquies que formaven el territori exempt del monestir.

L’església actual del monestir fou refeta al segle XVII.

Santa Maria de Lillet

1 Resposta

(la Pobla de Lillet, Berguedà)

Monestir canonical, situat a l’esquerra de l’Arija. Consta des del 833 com a església parroquial regida per diversos clergues que s’erigiren en una canònica, ben definida des del 1086.

El 1100 el bisbe d’Urgell Ot de Pallars hi creà una confraria de laics i clergues per revitalitzar la canònica, aleshores clarament augustiniana. La comunitat es componia en aquest moment d’un prior i dotze membres.

L’església fou renovada i consagrada el 1397, i de nou reformada el 1573 i en època barroca. El 1220 el papa Honori III la prengué sota la seva protecció. Era en força decadència el 1225 i el 1242.

El 1356 perdé part de la parròquia de Sant Antoni a la Pobla de Lillet. Al segle XV tenia tres canonges, un prepòsit i el plebà o rector. Amb la secularització esdevinguda el 1592, el paborde es convertí en rector i els canonges en preveres seculars.

Resta l’església romànica tardana, restaurada, i un claustre molt rústec, probablement del segle XV. Prop del monestir hi ha la capella rodona de Sant Miquel de Lillet.

Santa Maria de la Tossa

4 Respostes

(Santa Margarida de Montbui, Anoia)

Santuari (620 m alt), situat dalt de la tossa de Montbui, al costat de l’antic castell de Montbui. Es deia primitivament Santa Maria de Montbui i es coneix també per la Tossa de Montbui, nom popular del castell.

El bisbe de Vic, Fruià féu edificar l’església, que romangué inacabada per una forta secada que el 990 féu despoblar la contrada. Vers el 1034 el levita Guillem d’Oló o de Mediona la féu acabar, i la consagrà el bisbe Oliba el 1035.

És un sòlid edifici pre-romànic, de tres naus, acabat amb una capçalera de tres absis el 1035. Fou parròquia activa fins al 1614, que la parroquialitat es traslladà al poble de Santa Margarida de Montbui, a la plana, i la de Santa Maria restà com a filial seva. Al segle XVI hom li afegí una capella lateral.

Restaurada entre 1954 i 1961, és ara un dels millors edificis pre-romànics del país. El 1955 fou creat el Patronat de la Muntanya de la Tossa, que hi ha fet millores constants. Presideix l’altar una antiga imatge romànica de Santa Maria de Gràcia, del segle XIII.

Santa Maria de Besalú

10 Respostes

(Besalú, Garrotxa)

Canònica augustiniana, filial de Sant Ruf d’Avinyó, creada a l’església del castell comtal de Besalú pel comte Bernat II de Besalú el 1086, quan volgué reformar l’antiga canònica aquisgranesa de Santa Maria de Besalú.

Una sèrie de dificultats inicials retardaren l’establiment definitiu de la nova comunitat fins el 1114, que el comte de Barcelona i el bisbe de Girona els confirmaren la possessió de l’església del castell. A mitjan segle XII reedificaren l’església del castell, de la qual resta la capçalera, amb tres absis i el transsepte, rica d’ornamentació escultòrica.

La desaparició de l’antiga canònica de Santa Maria la Vella féu que la nova casa n’heretés els antics béns, entre aquests l’església parroquial de Sant Vicenç, refeta també al segle XII. La comunitat de Besalú tingué força vitalitat als segles XII i XIII; al segle següent inicià un període d’estancament, que acabà amb la secularització del 1592.

El bisbe de Girona intentà d’unir els seus béns al seminari de Girona, i Roma els cedí a l’ardiaca de Vic.

Una sèrie de plets feren que l’antiga canònica subsistís com a col·legiata fins al segle XIX, per bé que sense gens de vitalitat i amb el culte traspassat a l’església de Sant Vicenç.

Enllaç web: Santa Maria de Besalú

Santa Magdalena d’Ulldemolins

Deixa un comentari

(Ulldemolins, Priorat)

Antiga ermita. Refugi d’ermitans a mitjan segle XVI, igual que les veïnes de Santa Maria, Santa Bàrbara, Sant Bartomeu i la de Loreto. Fou reedificada i ampliada vers el 1576 amb l’intent d’establir-hi una comunitat monàstica.

El 1579 s’hi volgueren establir dos monjos basilians; però els jurats d’Ulldemolins denegaren el permís al·legant la pobresa del lloc. A l’inici del segle XVII una altra volta ho intentà una comunitat de carmelitans descalços, sense aconseguir-ho.

Per la seva grandària és anomenada la catedral del Montsant.

Santa Llúcia de Rajadell

1 Resposta

(Rajadell, Bages)

Petit monestir de canongesses agustinianes, establert a mitjan segle XIV a la capella de Santa Llúcia (prop del mas Forn), a la vora de la riera de Rajadell, aigua avall del poble i castell de Rajadell.

La comunitat es reuní vers el 1275 a la capella de Sant Miquel de la Maçana, del mateix municipi, i el 1304 un grup de canongesses anà a fundar el convent de Santa Caterina, a l’horta de la vila de Cervera, mentre que la resta passava poc després a la capella de Santa Llúcia, de protectorat del senyor del castell de Rajadell.

El 1374 el bisbe de Vic donà un decret de reforma per al monestir de Santa Llúcia de Rajadell i per al de Cervera, que hom considerava filial seu. A la fi del segle XV ja no tenia comunitat.

L’església conserva una part romànica, ensems amb un tros de nau gòtica, molt més gran, del segle XIV.

Santa Cristina -Selva-

6 Respostes

(Lloret de Mar, Selva)

Santuari, enlairat en un turó damunt la costa, que tanca pel sud les platges de Santa Cristina i de Treumal, actualment nucli turístic.

El santuari existia com a ermita ja l’any 1376; l’edifici actual fou iniciat el 1764; té un cambril que serva el suposat crani de santa Cristina i el que resta dels abans nombrosos ex-vots.

S’hi celebren la festa dels Perdons, convertida en aplec el segon diumenge de Quaresma, i la festa patronal, ensems festa major d’estiu de Lloret de Mar, el 24 de juliol, amb la popular processó marítima de Sa Relíquia, que des de la vila porta la relíquia de la santa al santuari amb barques enramades i amb el crit típic d'”amorra sa relíquia” quan la barca que la duu toca la platja.

Santa Cecília de Montserrat

17 Respostes

(Marganell, Bages)

Antiga abadia benedictina. Primer cenobi de la muntanya de Montserrat.

Fou organitzat vers el 945 per l’abat Cesari, ajudat pels comtes Sunyer i la comtessa Riquilda. Molt aviat en fou amenaçada la independència per l’expansionisme de Ripoll i, posteriorment, de Sant Cugat del Vallès.

Al segle XV entrà en franca decadència i l’any 1539 s’uní definitivament a Santa Maria de Montserrat, per cessió del seu abat comendatari, Joan Cordelles. En endavant fou residència d’uns sacerdots i servents.

El temple, situat sota la cinglera de Sant Jeroni, és d’estil romànic llombard; té tres absis i tres naus laterals truncades.

Fou saquejada pels francesos el 1811 i el 1812, i restaurat per l’abat Muntadas el 1862.

Sant Tomàs de Riudeperes

4 Respostes

(Calldetenes, Osona)

Canònica augustiniana i més tard convent franciscà i antiga parròquia de Sant Martí de Riudeperes.

Existia una església de Sant Tomàs el 1086, dita a l’origen de Sant Tomàs de Puig-oriol. Vers el 1095 els cavallers de la casa forta de Riudeperes, situada prop de l’església de Sant Tomàs, la reedificaren i, després de fer-la consagrar, l’uniren en qualitat de pabordia o filial a la canònica de Santa Maria de Lledó.

Els cavallers Riudeperes i Altarriba foren els seus protectors i dotaren àmpliament la petita comunitat, que sempre depengué de Lledó, composta d’un prior o paborde, dos canonges i dos preveres beneficiats.

Caigué en greu decadència entre el 1411 i el 1476, i arribà a trobar-se en ruïnes el monestir i el claustre.

El 1560 fou secularitzada i l’adquirí el bisbe de Barcelona, Jaume Caçador, que reedificà el claustre i l’antic monestir i hi fundà un convent franciscà que fou destinat a col·legi dels framenors franciscans de la província de Catalunya (1560-1821).

Entre el 1860 i el 1870 fou un seminari de missioners franciscans del Perú. El 1901 s’hi establiren els pares camils, que hi tingueren el seu seminari, fins que el 1971 passà a ser un centre d’educació especial de la comarca d’Osona.

En resta l’església del segle XI, un bonic claustre renaixentista i altres dependències cobertes amb nerviacions gòtiques, obra dels Caçador.

Sant Tomàs de Fluvià, monestir de

4 Respostes

(Torroella de Fluvià, Alt Empordà)

Petit priorat benedictí d’història desconeguda per confusió amb el veí de Sant Miquel de Fluvià, al poble de Sant Tomàs de Fluvià.

El creà el monestir de Sant Víctor de Marsella sobre unes terres donades amb aquest fi per Guillem de Fenolleres, vers el 1070, després de discutir-les al veí priorat de Sant Miquel de Fluvià. En consta l’existència entre el 1098 i el 1380, amb un prior i dos monjos, dependents de l’abat de Sant Víctor.

El 1406 encara es considerava de Sant Víctor, i tenia només un prior i un sacerdot que exercia la cura d’ànimes. Desaparegué dins aquest segle.

En resta l’església romànica de Sant Tomàs, de tres naus i volta de canó, amb funcions de parroquial del poble. El 1983 hom descobrí, a l’absis, unes pintures romàniques del segle XIII.