Arxiu de la categoria: Monuments

Montgarri

(Naut Aran, Vall d’Aran)

Santuari i hospital (1.645 m alt) de l’antic terme de Salardú, situat a la vall de Montgarri, d’origen glacial del Pirineu axial, solcada per la Noguera Pallaresa, que s’inicia aigües amunt del pla de Beret, i s’introdueix al Pallars Sobirà cerclant el massís de Varimanya, fins a confluir amb la vall del riu de la Bonaigua i amb la d’Unarre, de la qual la separa la serra de Pilàs.

L’economia es basa en la ramaderia bovina, però, a causa de la migradesa de recursos, la població disminueix.

Montdois

(Rupit, Osona)

Santuari de la Mare de Déu de Montdois, situat a l’extrem del pla de Montdios damunt el pantà de Susqueda, dins l’antiga parròquia de Sant Joan de Fàbregues.

Esmentat el nom el 996, consta com a església de Santa Maria des del 1268.

L’edifici actual és del segle XVIII.

Montcorb

(Riudarenes, Selva)

Santuari (Mare de Déu de Montcorb), situat al vessant orientals del Montcorb (181 m alt), turó que s’alça a la dreta de la riera de Santa Coloma, entre els seus afluents, les rieres d’Esparra i de Vilarràs.

El primer edifici fou bastit ja el 1125; ha estat reedificat diverses vegades, entre les quals el 1423 i el 1900.

Montcalvari

(Arenys de Mar, Maresme)

Antiga ermita (1584), situada davant el port d’Arenys.

El 1892 s’hi construí al voltant un gran balneari, que, modernament, deixà d’ésser explotat.

Hom hi ha instal·lat les oficines del Club Nàutic d’Arenys de Mar.

Montcada, castell de

(Vic, Osona, segle XI – segle XIX)

Antic castell, situat a la part alta de la ciutat, entorn del temple romà, els murs del qual en formaven el pati interior. Al segle XI era conegut per palau, o torre, comtal de Vic, o, més sovint, per castell de Vic.

Vers el 1088 fou cedit als Montcada amb un petit territori al voltant, on es formà la partida de Montcada de la ciutat. Era guardat per castlans i batlles dels Montcada, i es constituí centre de l’administració de llurs béns.

El 1356 el seu domini suprem, que competia al rei, fou cedit al vescomte Bernat (II) de Cabrera, fet que motivà l’oposició dels bisbes i l’inici d’una època de segrests i tibantors que marcaren la història de Vic fins el 1448. Aquest any els consellers de Vic el compraren als Foix, vescomtes de Castellbò, i el vengueren el 1450 a l’Almoina General de Vic.

Fou destinat a graners i a presó, i fou demolit el 1882 en descobrir-se el temple romà.

Resten part dels murs de tramuntana, que mostren que era un edifici de tres pisos reedificat a la fi del segle XI.

Montbui, castell de -Anoia-

(Santa Margarida de Montbui, Anoia)

Antic castell, situat al vessant sud de la tossa de Montbui (620 m), a ponent del cap del municipi i al sud-oest de la ciutat d’Igualada.

Lloc estratègic del bisbat de Vic, hom el troba esmentat ja el 970, que el comte Borrell el confià al bisbe Ató.

Destruït per Almansor (987), fou reconstruït pel bisbe Froia, que hi edificà l’església de Santa Maria de la Tossa. La nova incursió d’Abd al-Malik (1003), després d’una forta secada, acabà d’anorrear l’obra empresa.

En reprengué el poblament el bisbe i abat Oliba (1023), juntament amb el castell de Tous, i els encomanà al levita Guillem de Mediona. Els bisbes de Vic l’enfeudaren més tard (1187) als vescomtes de Cardona, fins que el 1318 el vengueren a Jaume II.

Els Cardona en conservaren el domini directe fins al segle XV, que passà als Montbui, castlans del castell, que des d’aleshores s’intitularen senyors de la baronia de Montbui.

Pel casament d’Anna de Montbui amb Claudi de Lanuza i de Torrelles passà a llur descendència.

Els Lanuza, comtes de Plasència, els Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües, els Marimon, marquesos de Cerdanyola, i els Arróspide hi tingueren drets fins el 1886.

Del castell resta una torre de base rectangular i angles arrodonits (segle X) i altres dependències ruïnoses.

Montbenet, monestir de

(Berga, Berguedà)

Antic monestir cistercenc femení (Santa Maria de Montbenet).

S’establí el 1339 per privilegi d’Alfons II al collet dels Dos Camins, als afores de Berga, com a filial de la comunitat cistercenca de Valldaura, i el 1374 la comunitat, regida per una abadessa, es traslladà a l’hospital de l’antiga comanda hospitalera de Berga, que li cedí la vila, on subsistí fins el 1461.

Resten vestigis del convent i claustre prop de l’església de Sant Joan.

Fou propietat de Poblet del 1461 al 1699 i residència de mercedaris en 1708-35.

Modernament l’edifici ha estat habilitat per a escoles i dependències municipals.

Montanyans

(Castellet i la Gornal, Alt Penedès)

Santuari (la Mare de Déu de Montanyans), situat a la dreta del riu de Foix, al sector septentrional del terme, damunt les Masuques.

Montalegre, monestir de -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Antic convent de monges augustinianes, que al segle XIV es van traslladar al carrer de Natzaret, prop del convent de Valldonzella, on el 1362 fou inaugurat un nou cenobi.

El 1592 s’instituí en aquell edifici el seminari de Montalegre, fundat pel bisbe Dimes Loris, que fou inaugurat el 1598.

A causa de la guerra dels Segadors, l’any 1651 fou destruït l’edifici del segle XIV, i no fou refet fins als primers anys del segle XVIII.

El claustre, d’una estructura molt senzilla, data, com la façana, del 1743.

Montalegre, cartoixa de -Maresme-

(Tiana, Maresme)

Cartoixa. Fundada el 1415 per monjos de la cartoixa de Vallparadís (Terrassa), a l’antic priorat femení de Montalegre.

Els monjos foren exclaustrats el 1835, i el 1867 s’hi instal·laren cartoixans francesos.

Després de la guerra civil hi tornà una comunitat catalana, que encara subsisteix.