Arxiu de la categoria: Història

Elda, comtat d’

6 Respostes

(País Valencià, segle XVI – )

Títol senyorial, concedit el 1577 a Joan de Coloma i de Cardona, baró d’Elda. El seu fill i successor fou Antoni de Coloma i de Melo. El nét d’aquest i quart comte es casà (1634) amb Isabel Pujades de Borja, segona comtessa d’Anna i baronessa de Finestrat (morta el 1666). A llur nét i sisè comte li fou annexada (1717) la grandesa d’Espanya pel rei-arxiduc Carles III.

El títol passà als Arias-Dávila, comtes de Puñonrostro, i després als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, ducs de Fernán-Núñez.

La baronia d’Elda havia estat adquirida vers l’any 1495 per Joan de Coloma, juntament amb les baronies de les Salines i Petrer.

Eixarea, l’ *

Deixa un comentari

(València, Horta)

Veure> la Xarea  (antic raval de la ciutat).

Eixalada, monestir d’

10 Respostes

(Nyer, Conflent)

Antic monestir benedictí (Sant Andreu d’Eixalada), fundat el 840. Estava situat a la riba dreta de la Tet.

Fruí de la protecció del comte Miró I el Vell de la Cerdanya, per mediació del qual el 871 obtingué un privilegi d’immunitat del rei Carles el Calb.

Fou destruït i desaparegué definitivament (878) en el curs d’una gran revinguda de la Tet, però els monjos, dirigits pel convers Protasi i ajudats pel comte Miró, es traslladaren al lloc veí de Cuixà on fundaren un nou monestir.

Eivissa, bisbat d’

7 Respostes

(Eivissa)

Jurisdicció de l’Església Catòlica. Amb seu a la Vila d’Eivissa, comprèn les illes d’Eivissa i Formentera, amb quatre parròquies al municipi d’Eivissa, disset a la resta de l’illa i tres a Formentera.

Creada el 1782, segregada de la diòcesi de Tarragona, depengué d’aquesta província eclesiàstica, fins que passà a la de València el 1851.

Els primers bisbes, Manuel Abad y Lasierra, Eustaquio de Azara i Climent Llocer dugueren a terme la divisió de les dues illes en parròquies, la construcció de noves esglésies, reformes a la catedral, creació del seminari, etc, i exerciren una important activitat en els camps social i econòmic.

El concordat del 1851 suprimia el bisbat i l’agregava al de Mallorca: L’agregació, tanmateix, no es féu efectiva, i la diòcesis fou regida per vicaris capitulars, com a seu vacant, i el seminari continuà.

El 1927 hom restablí la seu, amb caràcter d’administració apostòlica, i el 1950 fou restaurat el bisbat titular d’Eivissa: Antoni Cardona, que tant hi influí, passà tot seguit d’administrador apostòlic a bisbe d’Eivissa.

edetans

6 Respostes

(País Valencià)

Poble ibèric. A l’època de la conquesta romana es trobava establert a la regió compresa entre el Túria i el Maestrat.

La seva capital era Edeta, a l’emplaçament de l’actual Llíria.

S’hi ha trobat una ceràmica característica, amb gran desplegament pictòric.

Ebusus -nom llatí-

2 Respostes

(Eivissa)

Forma llatinitzada del nom cartaginès de l’illa d’Eivissa (Ibusim).

Duacastella

Deixa un comentari

(Sora, Osona)

Antic castell, esmentat el segle XIV.

Dossorons *

Deixa un comentari

(Codalet, Conflent)

Veure> Sant Joan de Dossorons  (antiga església).

Dosmunts *

Deixa un comentari

(Rupit i Pruit, Osona)

Veure> Sant Llorenç Dosmunts  (antiga parròquia).

Dos-cents, els

Deixa un comentari

(Mallorca, 1525)

Cos de milícia permanent. Creat pel lloctinent Miguel de Gurrea i constituït per dues companyies d’infanteria a sou, a les ordres de dos capitans, nomenats pel lloctinent d’entre les classes privilegiades.

Era guarnició de Palma de Mallorca, però, en cas necessari, s’havia de desplaçar a qualsevol punt de l’illa.

Fou una de les mesures creades per tal de reforçar l’autoritat del lloctinent i garantir la definitiva liquidació de la revolta de les Germanies (1521-23).