Veure> Sant Miquel de Forques (antic terme).
Forques, Sant Miquel de *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Història
Fórnols de Conflent
Antic lloc, en una vall afluent, per la dreta, de la vall de la Castellana, vora el castell de Paracolls.
El 1385 tenia 5 focs.
Fornés, son
Poblat talaiòtic, emmurallat, que fou ocupat de forma ininterrompuda des del segle VII aC fins al IV dC.
Presenta, clarament diferenciades, una primera fase pròpiament indígena (talaiòtica) que finalitzà al darrer terç del segle VI aC, seguida d’un període colonial durant el qual tingué contactes comercials amb Eivissa (segles IV i III aC) i, finalment, la fase romanitzada (segles II aC-IV dC).
Les excavacions foren iniciades el 1975 i, fins ara, han estat localitzats dos talaiots de planta circular amb columna central polilítica, deu habitacions, quatre llars, una cisterna i la muralla que encercla el poblat.
Enllaç web: Museu Arqueològic de Son Fornés
Fornells de Besalú
Antic poble i veïnat.
Forna, baronia de
(País Valencià, segle XVII – )
Jurisdicció senyorial, comprada el 1632 a Luis Fajardo y de Requesens, marquès de Los Vélez, per Joan Crisòstom Baltasar Julià i Munyós, baró de Benidoleig, Benimuslem i Pujol, el qual la vinculà, el 1632, prèvia facultat reial.
Passà als Falcó, als Rodríguez de la Encina i als González de la Peña.
Forans, revolta dels -1450/53-
(Mallorca, 1450 – 1453)
Revolta que tingué lloc per part dels forans contra els estaments privilegiats de la ciutat de Palma de Mallorca, acusats de mal govern, de dilapidació dels diners públics, de repartiment desfavorable dels impostos, de recàrrecs amb motiu de l’amortització del deute públic, etc.
La revolta fou dirigida per Simó Ballester, Jaume Nicolau, Esteve Font i Bartomeu Morer, i tingué repercussions a Menorca. Sorgí, sembla, sense cap pla previ, com a manifestació contra els abusos del poder i per la desesperació produïda per la pobresa.
L’èxit inicial els féu assetjar la capital (26 juliol-1 agost 1450), però a la fi foren rebutjats; el rei, que afavoria els ciutadans, exigí dels forans el pagament dels censos endarrerits i els condemnà a indemnitzar els ciutadans i els recatxats (forans que no s’adheriren a la revolta) per tots els danys fets a llurs béns. A més, el governador de l’illa, Berenguer V d’Oms, féu pagar als rebels 2.000 lliures l’any com a senyal de servitud perpètua (8 abril 1451) i executà dos dels dirigents.
Poc després, tanmateix, els forans es tornaren a revoltar, arribaren davant ciutat i venceren l’exèrcit del governador, manat per Jaume Cadell (a Muro, el 30 abril 1451). Aprofitaren la victòria per assetjar un altre cop la capital (del 5 maig al 3 juny), on tenien l’ajuda d’un grup de menestrals.
Això i el fracàs de les negociacions feren que el rei Alfons IV el Magnànim, decidit a acabar el conflicte, enviés a l’illa un exèrcit de mercenaris italians (saccomanni), que hi desembarcaren per l’agost de 1452, sota les ordres del virrei de Sardenya, Francesc d’Erill i de Centelles. Aquest vencé els forans a Inca (31 agost), i tot seguit inicià una forta repressió, que culminà amb l’execució dels capitosts Pere Font i Pere Mascaró (1453).
L’obra es completà amb els decrets reials del maig de 1454, pels quals els forans eren condemnats a pagar tots llurs deutes i la meitat del sou de l’exèrcit, a indemnitzar ciutadans i recatxats, a no protestar del saqueig de llurs béns fet pels italians i a pagar una multa de 150.000 lliures.
Aquestes mesures aguditzaren el procés de decadència de les viles i el despoblament del camp i afavoriren la compra per part dels ciutadans d’una gran part de les propietats de l’illa.
El cap principal de la revolta no fou agafat fins al cap d’un quant temps, i fou executat pel gener de 1457.
forà -na -Illes Balears-
(Illes Balears, ? – segle XVIII)
Habitant d’un mas, una parròquia o un lloc rural, adscrit a una ciutat o una vila. A Mallorca i a Eivissa, constituïen un estament específic i tenien participació com a tal en el govern municipal.
Els forans mallorquins eren tots els qui no habitaven a la ciutat de Palma de Mallorca, i tenien una organització pròpia, el Sindicat Forà.
A Eivissa, un dels tres jurats que governaren l’illa havia d’ésser forà.
Fontsanta de Palma, marquesat de la
(Illes Balears, segle XIX – )
Títol concedit el 1854 a Jaume Conrado i de Berard; el despatx reial fou lliurat el 1871 al seu fill Marià Conrado i d’Asprer.
Continua a la mateixa família.
Fontsanta, la -Mallorca-
Antic i efímer convent carmelità, als Banys de Sant Joan.
Fontinyent
Suposat antic nom de la ciutat d’Ontinyent.
Dades dels Països Catalans 