Antiga caseria.
Antic nom del lloc de Benitàer.
(País Valencià, segle XV – )
Jurisdicció senyorial vinculada el 1410 a Andreu d’Aguiló, prèvia facultat reial, que l’havia comprada al rei el 1389 i hi havia començat a construir un castell.
Passà als Perpinyà, als Beneito, las Baciero, als Bassecourt, barons de Maials, i als Sandoval.
Antic priorat benedictí (Santa Maria del Coll de la Perxa) i hospital de pelegrins, al coll de la Perxa.
El 965 el comte Sunifred de Cerdanya donà el lloc a l’abadia d’Arles, però el priorat no consta fins a la fi del segle XII, regit per un monjo de Cuixà amb el títol de prior. Per la seva situació tingué la funció de refugi de vianants i adquirí gran vitalitat l’hospital, que ja el 1235 rebé privilegis del comte Nunyó Sanç I de Cerdanya. Tenien cura del priorat i hospital el prior amb alguns germans i donats, i vivien de la caritat dels fidels i dels drets de pasturatges.
Fou destruït en part en les lluites amb els francesos de mitjan segle XVII; després del tractat dels Pirineus deixà de dependre de Cuixà i fou restaurat. El 1682 Lluís XIV l’uní al reial orde del Carme i Sant Llàtzer de Jerusalem i el 1696 donà les seves rendes a l’hospital de pobres de Perpinyà. Fou secularitzat i, venut el 1807, fou destruïda l’església i l’hospital.
A la Cabanassa es guarda una imatge del segle XVII amb el nom de Santa Maria de la Perxa, protectora dels viatgers.
Antic santuari marià, testimoniat el segle XVII.
Antic castell, a l’esquerra del riu d’Alcoi, davant la vila. En temps de la reconquesta de Jaume I havia pertangut a al-Azraq.
Al mateix segle XIII passà als hospitalers per donació de Joan Llançol de Romaní, i després a l’orde de Montesa (1317), i fou centre de la comanda de Perputxent d’aquest orde.
Donà nom a la vall de Perputxent.
Antic nom de la vila de Puigpunyent.
(Catalunya Nord)
Demarcació de l’església catòlica, que té per capital la ciutat de Perpinyà. Comprèn el territori del departament francès dels Pirineus Orientals. La seva jurisdicció s’estén sobre 253 parròquies, dividides en 3 arxiprestats. Forma part de la província eclesiàstica d’Albi.
Correspon a l’antiga diòcesi d’Elna, els bisbes de la qual des del 1602 traslladaren llur seu a Perpinyà, encara que han conservat fins avui dia el títol antic.
Suprimida el 1801 i agregada a la de Carcassona, fou restablerta el 1817. Adquirí part de la diòcesi d’Urgell (Alta Cerdanya) i d’Alet (Capcir i Fenolleda).
Veure> Parentxisa (antiga alqueria islàmica).
Antic castell, que domina la vila, aturonat a la dreta del Tec.
Alçat el segle X, fou enderrocat per l’exèrcit francès el 1684 perquè era massa pròxim al fort de la Guàrdia. Només en resta l’absis de la capella.
Dades dels Països Catalans 