Antiga parròquia, situada al cim de la muntanya del Toro, que depenia el segle XIV de la de Sant Llorenç de Binixems.
Sant Salvador del Toro
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Història
Sant Salvador de Cirà
Antic petit monestir benedictí, situat en el terreny pantanós, entre Pontellà i Vilamulaca.
Existia ja el 1144 i és coneguda la llista dels seus priors des del 1151. El 1238 s’uní al monestir de Sant Salvador de Breda, i el papa Innocenci IV en confirmà la unió el 1246. El 1273, quan no tenia sinó el prior i alguns servents, fou venut als templers del Masdéu, que en endavant tingueren cura de fer celebrar el culte a l’església de Sant Salvador i a la seva annexa de Sant Miquel de Candell.
Al segle XVIII ja es trobava en ruïnes. No hi roman cap resta notable. Fou més aviat una casa per a donats que un monestir pròpiament dit.
Sant Pere dels Graus
(o d’Erola, o de Serola o d’Eixalada) Antiga església, situada a l’antiga vall d’Engarra, vora el castell de Serola i de l’antic monestir d’Eixalada, a l’indret dels banys dels Graus de Canavelles, dits també els Graus d’Eixalada o de Sant Pere.
Sant Pere de la Serra *
Veure> la Trinitat de Bellpuig (antiga església parroquial).
Sant Pere, castell de -Fenolleda-
Un dels castells de la vila, identificable amb l’antic castell de Fenollet.
Sant Narcís des Mercadal
(o de la Pobla de Mercadal) Antiga església.
Sant Miquel del Pui
(la Pobla de Segur, Pallars Jussà)
Veure> el Puig de Segur (antic poble i església).
Sant Miquel de Llíria, poblat ibèric de
Antic poblat (269 m alt), sobre un turó, prop de la ciutat, que correspon a l’antiga Arse o Edeta ibèrica, principal ciutat indígena en l’època de la conquesta romana. El poblat ibèric ocupa la part alta i el vessant del turó. Sembla que fou el nucli urbà més important dels edetans. Fou destruït el 215 aC per Sertori, que fundà Laurum més avall, on es troba l’actual Llíria. A l’edat mitjana hom hi edificà el monestir de Sant Miquel de Llíria.
L’any 1934 s’hi iniciaren excavacions, efectuades pel servei d’investigació prehistòrica de la diputació de València (dirigides per Lluís Pericot, Isidre Ballester i Domènec Fletcher), que han donat materials ibèrics molt importants (ara al Museu de Prehistòria de València), especialment ceràmica pintada, de l’estil narratiu dit d’Oliva-Llíria, sovint amb inscripcions. Sembla que el poblat ja existia al segle VI aC, encara que gairebé tots els materials recuperats pertanyen a la segona fase ibèrica (segles III-I aC).
El 1995 Helena Bonet publicà la monografia de les campanyes antigues d’excavació El Tossal de Sant Miquel de Llíria. La antigua Edeta y su territorio, on donà a conèixer materials inèdits, l’estudi de l’urbanisme de la ciutat i l’organització del territori, que la capitalitat d’Edeta-Llíria jerarquitzà.
Sant Miquel de Forques
Antic terme, vora l’estany de Sant Nazari.
Sant Martí del Sas
(o de Sas) Antiga quadra (852 m alt) i monestir benedictí, dins l’antic terme de Cornudella de Valira, al nord de Ribera de Vall.
Existia ja el 874 com a cel·la amb monjos. El 903 era ja un monestir ben constituït, regit per un abat, amb frares i alguns servents. Mostrà una certa vitalitat fins als volts de l’any 920 (rebé terres a Castilló de Sos, Eroles i Miravet, entre d’altres).
El 971 ja no tenia pràcticament comunitat, i no tardà a passar al domini del monestir d’Alaó, on s’han conservat els pocs documents que en parlen.
Dades dels Països Catalans 