(Sora, Osona)
Antiga església de la parròquia i municipi, situada a l’extrem oriental del terme.
Existia ja el 1148. Hom l’anomenava del Pla en contraposició a la veïna de Sant Pere el Puig, on es portaven a enterrar els seus feligresos.
Tenia encara culte el 1855; ara és refosa amb el mas del seu nom.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)
Antiga església parroquial de la vila, situada en el solar que ocupa avui la plaça del mercat de la població. Era la parroquial dels feligresos establerts prop del monestir i fou vigent fins a l’exclaustració (1835); després la parroquialitat passà a l’ésglésia del monestir i fou abandonada.
És coneguda des del 998 amb el nom de Sant Pere del Cenobi (des del 1047 amb el de Sant Pere d’Octavià).
Segons una tradició erudita, fomentada pels monjos del monestir i pels antics cronistes, rebé aquest nom d’un castrum romà construït prop del mil·liari vuitè de la via romana que portava a Barcelona, on fou pres i decapitat el màrtir Cugat.
Era sota el domini del monestir, que presentava al bisbe els seus vicaris perpetus o rectors, i en depenien les esglésies de la vall de Gausac (Santa Maria i Sant Medir), Vilamilanys i Santa Maria de Campanyà.
(Vilanova de Meià, Noguera)
(o del Bac) Capella romànica en ruïnes, a la vora del riu de l’Obac o de Santa Maria.
Hom ha pretès que hi havia hagut un convent de monges, però no ha estat confirmat.
(Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà)
(o d’Ambigats) Antic priorat benedictí i més tard capella del municipi, situada a la part alta del terme, al pla de Sant Pere.
Un document del 945, quan la comarca no era repoblada, en donà la possessió al monestir de Santa Cecília de Montserrat. Això i les troballes fetes a l’indret revelen que devia ésser un monestir o lloc de culte potser anterior als àrabs.
Durant el segle XIII consta encara com a priorat de Santa Cecília de Montserrat, sense que se’n sàpiguen gaires coses en concret. El 1346 la capella fou reedificada pel rector de Vallfogona.
El poble hi anava en processó l’1 de maig, i tingué culte fins el 1723. Ara en resten unes poques ruïnes.
(Castellfollit del Boix, Bages)
Antic priorat benedictí, dins la parròquia de Santa Cecília de Grevalosa. És troba a l’extrem nord del terme, prop del límit amb el d’Aguilar de Segarra, sobre cal Conco.
En romanen notables restes, conegudes pel Monestir, que indiquen que l’església fou feta el segle XII. Existia ja el 1197, i depenia de Sant Pere de la Portella. Pràcticament no tingué comunitat: només un prior i un o dos servents. Els primers eren a la vegada monjos de la Portella.
Es perden les seves notícies el segle XVI. En depenien l’església de Santa Maria del Pla i la de Sant Miquel, pre-romànica, ara excavada, no lluny de Sant Pere del Mont.
(la Roca del Vallès, Vallès Oriental)
(o del Puig) Antiga església i petit monestir de donades, al sud-est de la població, on ara hi ha la masia de Sant Pere del Bosc. De la capella només resten escasses ruïnes.
Existia ja el 1306 i tenia algunes donades, regides per una prioressa. És tradició que depenia de Sant Pere de les Puelles.
Es perden les notícies el 1513.
(Tarragona, Tarragonès)
Antiga església del suburbi de la ciutat.
Fou erigida a mitjan segle XIII, i el 1298 tenia obreria pròpia, amb donats i sacerdot al seu servei. Fou elevada a la categoria de priorat, regit per un canonge l’any 1304. La població de Tarragona hi anava a guanyar els perdons els divendres de quaresma.
Fou demolida el 1641 per les tropes franceses que assetjaven la ciutat.
(Sort, Pallars Sobirà)
Antiga església romànica, dins l’antic terme d’Enviny, situada a l’esquerra de la riera d’Enviny.
El 849 el comte i marquès Frèdol confirmà en la possessió al monestir de Gerri a la vegada que li concedia la immunitat sobre els seus alous i beneficis. El document diu que és als confins del Pallars.
El 966 i el 1163 dues butlles papals en confirmen la possessió al monestir de Gerri, del qual sempre depengué.
(Vallfogona de Ripollès, Ripollès)
Antiga parròquia, totalment desapareguda, situada sota el castell de Milany.
Actuà com a parròquia entre el 1150 i el 1550, més tard es recorda el seu nom en llistes parroquials fins al segle XVIII, però el seu terme ja s’havia repartit entre Llaés i Vallfogona.
(Granyanella, Segarra)
(ant: Sant Pere Sacruïllada o Sant Pere Gros de la Cruïllada). Antic terme, molí i església (desapareguda) de la parròquia de la Curullada, vora el riu d’Ondara, esmentat al segle XIV.
