(Safor)
Nom amb què era conegut el segle XVII el poble de Guardamar de la Safor.
(Safor)
Nom amb què era conegut el segle XVII el poble de Guardamar de la Safor.
Antic llogaret. Habitat per moriscs fins a l’expulsió del 1609 (en aquella data era habitat per sis famílies).
Antic nom del poble de Montanejos.
(Alpont, Serrans, 1030 – 1094)
Petit regne de taifa. Format per la família dels Banü Qäsim, havent independitzat el territori situat entre Albarrasí i Sagunt.
Dependent de veïns més poderosos, va ser ocupada pels almoràvits el 1092, i finalment conquerida pel Cid el 1094.
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol senyorial, atorgat el 1736, per Carles VII de les Dues Sicílies, el futur Carles III de Borbó, al tinent general Antoni d’Alòs i de Rius.
Convertit en títol espanyol el 1864, continua dins la mateixa família.
Antiga possessió de l’orde del Temple, situada vora la carretera de Torrent de Cinca, a la dreta d’aquest riu.
Fou anomenada posteriorment la torre dels Frares.
Antiga fortalesa islàmica. Donà nom a una alqueria del terme d’Artà, repartida el 1232, després de la conquesta cristiana, entre els monjos premonstratesos i el rei.
En aquesta darrera meitat, centre geogràfic de la península d’Artà, hi fou bastida l’antiga vila d’Artà (anomenada en un principi s’Almudaina d’Artà) i el santuari de Sant Salvador d’Artà; a l’altra meitat, els premonstratesos hi fundaren el monestir de Bellpuig.
Antic nom de la partida d’horta de la Meó.