Arxiu de la categoria: Història

Benissabat

(la Vall d’Uixó, Plana Baixa)

Despoblat. Lloc de moriscs, el 1602 tenia 118 famílies.

Beniparri

(Pego, Marina Alta)

Despoblat.

Beniparrell, baronia de

(Beniparrell, Horta, segle XIII)

Jurisdicció senyorial, vinculada el 1258, prèvia facultat reial, per Arnau de Romaní i Escrivà.

Beniomer, baronia de

(Llaurí, Ribera Baixa)

Jurisdicció senyorial que comprenia l’antic lloc de Beniomer, annexa del vincle de Llaurí fundat per Jeroni de Vic, ambaixador de Ferran II el Catòlic.

Fou convertida el 1904 en títol del regne com a baronia a favor de Júlia de Manglano i Palència, filla dels barons de Llaurí.

Beniomer -Marina Alta-

(Beniarbeig, Marina Alta)

Despoblat. Antic lloc de moriscs, tenia 32 focs el 1609.

Fou separat de Dénia i erigit el 1535 en parròquia independent. El 1643 encara era poblat.

Benimussa -Guadalest-

(Guadalest, Marina Baixa)

Despoblat. Antic lloc de moriscs, tenia 42 focs el 1602, fou agregat el 1535 a la nova rectoria de moriscs de Beniardà.

Benimuslem, baronia de

(Benimuslem, Ribera Alta, segle XVII – )

Jurisdicció senyorial, vinculada (1620), prèvia facultat reial, per Joan Crisòstom Baltasar de Julià Figuerola i Munyós, baró de Benidoleig, Forna i Pujol.

Passà als Escals, als Falcó i als Rodríguez de la Encina.

Benimira * -Safor-

(Safor)

Antic nom del Rafalet de Bonamira o Llocnou de Sant Jeroni.

Benimira -Baix Segura-

(Oriola, Baix Segura)

Antic territori, situat al nord de la ciutat, que comprenia el camp de la Matança.

La senyoria pertangué als Rocamora des dels temps de Jaume II el Just.

Benimeixís, marquesat de

(Ribera Alta, segle XVIII – )

Títol, atorgat l’any 1762 a Maria-Anna de Tàrrega-Sanç de la Llosa i de Roca, senyora de Benimeixís i de Senyera (Ribera Alta), vídua de Juan-Diego Verdes-Montenegro y Castro-Bahamonde.

La grandesa d’Espanya fou atorgada al seu nét, Antoni-Enric de Salaverd i Verdes-Montenegro Rodríguez de la Roca i Tàrrega, afegint a la denominació la de Sistallo (marquesat de Benimeixis i de Sistallo). El títol passà als de Pedro, i després als Iturralde.