(Vallclara?. Conca de Barberà)
Forma falsa, però freqüent del nom de Bíclarum (antic monestir).
(Vallclara?. Conca de Barberà)
Forma falsa, però freqüent del nom de Bíclarum (antic monestir).
(Occitània)
Veure> vescomtat de Bearn (llinatge occità).
(País Valencià, segle XIX – )
Títol, concedit el 1878 a Pasqual Dasí i Puigmoltó.
(Bétera, Camp de Túria, segle XIV – )
Jurisdicció feudal, que comprenia el lloc de Bétera, vinculat el 1329 per Ramon de Rocafull de Boïl.
Passà als marquesos de Dosaigües.
Antic terme, inclòs actualment al municipi. En 1365-70 tenia 6 focs.
Assentament ibèric. És un nucli de petites dimensions (uns 1.000 m2), situat en un turó a la falda de la serra de la Calderona, i articulat entorn d’un carrer central, amb les habitacions adossades a un mur de fons.
S’hi han documentat les restes d’una gran casa senyorial i diferents recintes destinats a la molta, el premsat, la cuina i la metal·lúrgia.
El conjunt s’ha interpretat com a residència i el centre d’explotació del territori d’un propietari agrícola ibèric del segle III aC.
(Rosselló)
Antic bosc (del qual són restes les rouredes de Vilaclara, a Palau del Vidre), que s’estenia al voltant de Cornellà del Bèrcol, d’Elna a Castellrosselló, esmentat ja el 844.
Al segle XVIII fou en gran part artigat, inicialment per al conreu de cereals, però a partir de la fi del segle l’antiga superfície forestal fou coberta de vinya.
Despoblat. Depengué de la parròquia de Salem des del 1535.
Lloc de moriscs, tenia 22 famílies el 1609, any de llur expulsió.
Despoblat.
(o Benissabdó) Despoblat. Lloc de moriscs, el 1563 tenia 14 famílies.