(Tredós, Vall d’Aran)
Petit circ lacustre, tributari, per l’esquerra, del riu de Ruda.
És dominat, per l’oest, pel tuc de Pigader (2.537 m alt), cim de la línia de crestes que separa les valls de Ruda i de l’Aiguamòtx.
Arxiu de la categoria: Geografia
Pietà, tuc de
(Salardú, Vall d’Aran)
(o mall de Bulard) Cim culminant (2.749 m alt) de la línia de crestes que separa la Vall d’Aran del país llenguadocià de Coserans, entre els ports d’Urets i d’Orla.
Pierola *
(Anoia)
Veure> els Hostalets de Pierola (municipi).
Picancel, serra de
(Cercs / la Quar / Vilada, Berguedà)
Relleu pre-pirinenc, entre els tres municipis, amb predomini de materials neoxoics (de la Depressió Central) damunt els mesozoics típics dels Pre-pirineus.
S’inicia a l’esquerra del Llobregat, entre el Margançol i el torrent de cal Bossons, amb la serra de la Cubil. Paral·lelament les canals de Sant Miquel són profundament tallades pels afluents esquerres del Margançol.
La serra de Torrentfred, d’orientació sud-nord, enllaça amb el Picancel estricte, prolongació del qual és el pic de Salga Aguda, on neix la riera de la Portella.
Picamoixons
(Valls, Alt Camp)
Poble, a l’extrem occidental del terme, a l’esquerra del Francolí, aigua avall de la Riba, a la sortida del congost de la Roixel·la.
A l’estació de Picamoixons hi ha l’encreuament de les línies de ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona i de Barcelona a Lleida per Vilanova.
L’església parroquial, del començament del segle XX, és dedicada a sant Salvador.
El nom de Picamoixons apareix el 1206 i correspon a la població sorgida a la partida de Rocabruna, del terme del castell de Valls, amb carta de població del 1171, adjudicada a Pere de Vilagrassa.
Picamill, serra de
(la Nou / Vilada, Berguedà)
Alineació orogràfica del Pre-pirineu, entre els dos municipis.
El collet de Picamill (1.370 m alt) no és emprat per les comunicacions perquè és gairebé tan alt com el Picamill (1.407 m), que perd alçada cap al sud.
Separa les conques del torrent de la Nou i el de la Font del Sofre.
Picalquers
(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat)
Antiga quadra, situada als vessants sud-occidentals de la muntanya de Sant Pere Màrtir.
A la dreta del torrent de Sant Pere Màrtir s’alçava el castell o torre de Picalquers, casa forta que pertangué als Picalquers, els quals la vengueren el 1325 als Terrè; a mitjan segle XVII passà als Ardena, barons i després comtes de Darnius, i a llurs successors. Al costat de ponent hi havia l’església de Sant Jaume, refeta el 1773.
En resta només una torre i masia voltada de jardí (torre dels Lleons), al centre de la Ciutat Diagonal, convertida modernament en hotel.
Picada, port de la
(Benasc, Alta Ribagorça / Viella, Vall d’Aran)
Depressió (2.460 m alt) i pas de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, entre el tuc de Bargàs i el tuc de la Picada (2.350 m alt).
Uneix la serralada de Purroi (que separa la Vall d’Aran) amb la vall de la Pica (Comenge). Serveix de comunicació entre les terres de les dues comarques.
Pi -Baixa Cerdanya-
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Poble (1.080 m alt), al sud-oest de la vila, a l’esquerra del torrent de Pi (afluent, per l’esquerra, del Segre), que neix sota el coll de Pendís i aflueix al seu col·lector davant Prullans.
Té els barris del Pedró i del Raval.
De la seva església parroquial (Santa Eulàlia) depèn la de Nèfol, lloc amb el qual formà un municipi el segle XIX.
Petita Cerdanya, la
(Bellver de Cerdanya / Riu de Pendís, Baixa Cerdanya)
Veure> la Batllia (petita regió).
