(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Poble (878 m alt), fins al 1969 del terme d’Hortoneda de la Conca, situat sobre Aramunt i la vall del riu de Carreu, al vessant meridional de la serra de Pessonada (continuació vers l’oest de la serra del Boumort, que culmina a 1.532 m alt), que forma damunt el poble els cingles de Pessonada.
De l’església parroquial (Santa Maria) depèn la de Sant Martí, de Vilanoveta, llogaret amb el qual formà el segle XIX el municipi de Pessonada i el Mas de Vilanoveta.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Coma de la vall de Boí, a l’antic municipi de Barruera, aflueix per la dreta a la riera de Sant Martí.
Es limitada per la línia de crestes que uneix el tuc de Caranç, el pic Roi i el pic del Pessó (2.894 m alt), al límit amb la vall Fosca) i és centrada pels estanys del Pessó.
(Horta de Sant Joan, Terra Alta)
Caseria, en vies de despoblament, al nord del terme, prop del límit amb Caseres, al vessant occidental de la serra dels Pesells (542 m alt), divisòria d’aigües dels rius d’Algars i de la Canaleta.
(Sant Celoni, Vallès Oriental)
Veure> gorg Negre (gorg de la Tordera).
(la Jonquera, Alt Empordà / el Pertús, Vallespir)
Pas del Pirineu oriental (o del Portús), entre el puig de Salines i el massís de l’Albera, que comunica els dos municipis.
El rocam paleozoic, els granits i les migmatites han estat rebaixats per l’erosió remuntant d’afluents dels rius Llobregat (conca de la Muga) i de les Illes (conca del Tec), fins a obtenir l’altitud mínima dels Pirineus axials (no litorals): 271 m.
Això explica la importància estratègica del pas, seguit per la via màxima romana, per la carretera i, des de fa poc, per l’autopista que uneixen els estats espanyol i francès.
S’hi ha establert un poblament fronterer separat per la carretera durant prop de mig quilòmetre, que serveix de carrer major entre el poble del Pertús (oest) i el barri empordanès dels Límits (est).
(Sant Celoni, Vallès Oriental)
Veïnat, prop de la riera de Pertegàs, afluent per l’esquerra de la Tordera, aigua avall de Sant Celoni, que neix als vessants meridionals del turó de l’Home i drena també els termes de Fogars de Montclús i de Campins.
El lloc de Pertegàs, on hi havia la casa forta de Pertegàs (que pertangué als Pertegàs, als Horta i als Sentmenat, entre altres), és esmentat ja al segle XI, i la parròquia de Sant Martí de Pertegàs fou la primera de Sant Celoni; es conserva al nord-oest de la vila l’antiga església (segle XIII) i la rectoria vella.
(Ribes de Freser, Ripollès)
Masia i església, a l’esquerra de la riera de Bruguera, aigua avall del poble de Bruguera.
A la vora del Freser, a la carretera de Barcelona a Puigcerdà, hi hagué un establiment balneari Perramon.
(Fígols i Alinyà, Alt Urgell)
Poble (o Perles de Segre), fins al 1972 pertanyia al terme d’Alinyà, situat a la dreta del riu de Perles (afluent, per la dreta, del Segre, que neix als vessants occidentals de la serra de Port de Comte i que drena la vall d’Alinyà).
De la seva església parroquial (Sant Romà) depèn la de Canelles.
(Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Llogaret (o les Pereres de Baix, ant: Perera) de l’antic municipi de Queixans, a l’esquerra del Segre, aigua amunt del poble.
L’església parroquial (Sant Esteve) és romànica.
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)
Antiga vil·la rural, actual masia i església de Santa Magdalena, situada dalt un turó, a la dreta del Ter, prop del límit amb el terme de Sant Pau de Seguries.
Consta ja el 887 i depenia del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
L’església, edificada el 1145, restà sotmesa a la parròquia de Sant Joan i Sant Pol de la vila de Sant Joan (actualment depèn de la parròquia de Sant Pau de Seguries) i es conserva en culte.
La masia ha estat renovada.
