(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Despoblat (1.284 m alt), fins el 1968 del terme de Viu de Llevata, situat al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs, al cim d’un petit turó.
De la seva església parroquial (Sant Gil) depenen les de Corroncui i la Bastideta de Corroncui i el santuari de Sant Nicolau.
(la Vall d’En Bas, Garrotxa)
Poble (483 m alt), situat al coster oriental del pla, vora la carretera.
Centrat per l’església parroquial de Santa Maria (esmentada ja el 958 i consagrada el 1022, fou possessió de Ripoll); l’edifici, romànic, ha estat molt reformat; el 1936 fou destruïda la imatge romànica de la Mare de Déu de la Cabeça, molt venerada a la comarca.
El lloc formà part del vescomtat de Bas. Formava un municipi independent fins al 1968. L’antic municipi comprenia també el poble de Sant Joan dels Balbs.
(Solsonès)
Anticlinal (931 m alt) de la Depressió Central Catalana, al sud-est de la comarca.
Format en un dels plegaments pirinencs darrers, un nucli diapíric gipsós tendeix a perforar la cobertora oligocènica.
És un petit nus hidrogràfic entre les conques del Llobregat (riera de Matamargó, afluent del Cardener) i el Segre (torrents de la capçalera del Llobregat i de la riera de Llanera, que hi aflueix).
(Montblanc, Conca de Barberà)
Llogaret (607 m alt), dins l’antic terme de Rojals, situat en un planell, damunt la vall i a l’esquerra del riu Brugent.
(Montblanc, Conca de Barberà)
Despoblat, al nord-oest de la vila, a l’esquerra del riu d’Anguera.
Desaparegué el segle XIX (fins al 1841 constituí un municipi independent, però el 1849 ja era enrunat); només hi ha les restes de l’església romànica (segle XIII).
Els templers adquiriren el segle XIII a Pere de Granyena part de les rendes del castell de Pinetell, que després passaren als hospitalers.
(Terrassa / Vacarisses, Vallès Occidental)
Contrafort (675 m alt) meridional de la serra de l’Obac (de la qual la separa la collada de l’Obac), al límit dels dos municipis.
(Vila-seca de Solcina, Tarragonès)
Important nucli turístic.
Formava un antic terme repartit entre els municipis de Vila-seca, Salou, Tarragona i la Canonja, a la costa, on s’esten la platja de la Pineda, que s’allarga des de platja de Riuclar (al costat del port de Tarragona) fins al promontori del racó de Salou.
Prop del cap de Salou hi havia la zona d’aiguamolls de l’estany de la Pineda, drenat per la sèquia de la Pineda.
Església i actual santuari de la Pineda, que és l’antiga església parroquial, on és venerada la Mare de Déu de la Pineda o del Foradet.
Ha esdevingut modernament un important centre turístic, amb blocs d’apartaments, hotels, càmpings i restaurants.
(Albanyà, Alt Empordà)
Poble, a la dreta de la Muga (a la qual aflueix el petit torrent de Pincaró), als vessants nord-orientals del puig de Bassegoda.
L’església de Sant Bartomeu, sufragània de la d’Albanyà, és un notable exemplar romànic. Esmentada ja el 878, fou propietat del monestir de Santa Maria d’Arles.
(Alt Urgell / Andorra)
Alineació muntanyosa que separa, en part, els dos territoris, estesa des del port de Carbonera a la Valira.
Culmina a la roca de Pimès o pic de la Rabassa (2.169 m alt), al centre del planell de Pimès.
Separa les aigües del Runer i de la riera de la Rabassa.
Serra dels Pirineus axials, els vessants de la qual limiten, per la banda occidental amb la vall de Montgarri, per l’oriental amb la vall d’Unarre, i per la meridional amb la vall d’Àneu.
La màxima altitud és de 2.640 m.
