Afluent dretà del Llobregat d’Empordà.
Neix als contraforts meridionals de la serra de l’Albera, dins el terme de Darnius, i desguassa dins el de Biure d’Empordà, aigua avall del poble.
Ricardell, el
10 Respostes
Arxiu de la categoria: Geografia
Ricarda, la
(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat)
Estany costaner al delta del Llobregat, Situat a la dreta del riu, en una àrea pantanosa i de maresmes.
És una antiga boca de la desembocadura del Llobregat, com assenyala la seva forma perpendicular a la costa.
És una reserva natural.
Ribes, vall de
(Ripollès)
Vall de l’alt Ripollès, situada al sector nord-oest de la comarca.
És constituïda pel curs alt del riu Freser, que forma una sèrie de valls diferenciades: la vall principal que davalla del puig de Bastiments (2.881 m alt), la vall de Núria, que recull les aigües del sector del Puigmal, i les valls afluents formades pels rius Rigard (forma les valls de Toses i de Ribes, a la dreta) i Segadell (forma la vall de Pardines, a l’esquerra).
Les activitats econòmiques estan molt diversificades. L’agricultura s’estén per les vores dels rius pels replans d’erosió més enlairats. Els conreus més estesos són els de farratges, cereals d’hivern i patates. Important ramaderia bovina destinada a la producció de llet, que aprofita les pastures naturals.
Les activitats industrials han evolucionat amb els anys; actualment no s’exploten, per la seva escassa rendibilitat, les mines de coure i de níquel (Ventolà) i han desaparegut totalment les antigues fargues; modernament, però, les possibilitats energètiques dels rius han facilitat l’establiment de la indústria tèxtil (Ribes de Freser, Campelles).
Gran atracció turística (centres d’estiueig i d’esports d’hivern). Alterna el poblament concentrat en petits nuclis amb el poblament disseminat. El centre i cap comarcal és Ribes de Freser.
Enllaç web: Vall de Ribes
Ribes, coves de
(Campelles, Ripollès)
Grans coves, obertes a la paret occidental de l’estret de les Coves, prop dels banys de Ribes.
Segons la llegenda s’hi refugiaren i feren forts els cristians durant la invasió islàmica.
Ribes, banys de
(Campelles, Ripollès)
Balneari (810 m alt), situat a la dreta del Freser, a la sortida de l’estret de les Coves.
Utilitzat des de molt antic, l’actual establiment, que duu el nom d’Hotel Montagut, és del 1869.
Les aigües són bicarbonatades mixtes sulfatades; porten en solució els bicarbonats sòdic, càlcic i magnèsic; és emprada en les dispèpsies.
Ribereta, estany de -Vall d’Aran-
(Salardú, Vall d’Aran)
Estany d’origen glacial (2.270 m alt) dins l’antic municipi d’Arties, a la capçalera de la vall de Rencules (afluent, per la dreta, de la vall de Valarties).
És dominat pel tuc de Ribereta (2.670 m alt), al límit amb la vall de Boí (Pallars Jussà).
Ribera de Montardit
(o els Hostals de Montardit o Montardit de Baix; ant: Cassovall) Llogaret, fins el 1970 del terme d’Enviny, situat a l’esquerra del barranc de Montardit, a la plana estesa a la dreta de la Noguera Pallaresa, al sud de la ribera de Sort.
Ribera de Cardós
(la Vall de Cardós, Pallars Sobirà)
Poble i capital del municipi, situat al centre d’una àmplia conca, a la confluència de la vall d’Estaon i la de Cardós, i a la dreta del riu de la Noguera de Cardós, afluent de la Noguera Pallaresa.
Centralitza les activitats comercials de la vall de Cardós i de la d’Estaon.
Església parroquial romànica de Santa Maria de Cardós.
Ribera, pla de la
(Barcelona, Barcelonès, segle XX)
Pla de renovació urbana del sector marítim de la ciutat, comprès entre el port i el riu Besòs que es proposà un canvi d’usos del sòl: la indústria substituïda per la residència de luxe.
Iniciativa de Pere Duran i Farell, fou projectat (1965-68) en forma de pla parcial i promogut per les principals empreses radicades en aquell sector, tingué el suport de l’ajuntament de Barcelona, de la diputació provincial i de la RENFE.
El 1968 fou aprovat un esbós del pla parcial per l’ajuntament i el 1971 fou presentat el pla parcial definitiu, que en la seva expressió pública fou objecte de crítiques i contrapropostes d’associacions ciutadanes molt diverses.
Fou incorporat, en part, al pla comarcal del 1971.
Ribera, la -Barcelona-
(Barcelona, Barcelonès)
Antic barri de la ciutat, situat a llevant del rec Comtal, al voltant de l’antic pla d’en Llull i que englobà, també, el després anomenat barri de Santa Maria del Mar.
La seva edificació començà al segle XIII i fou conegut durant el segle XIV per la Vilanova. Fou suburbi extrem fins el 1438 i el 1513 quedà protegit pel baluard marítim de llevant.
El 1715 Felip V manà d’enderrocar parcialment aquest barri -que s’havia distingit en la llarga resistència durant el setge de Barcelona- per tal de construir-hi una fortalesa militar (la Ciutadella) (1716-19) ideada per l’enginyer militar Próspero de Verboom, autor del projecte del nou barri de la Barceloneta que havia d’allotjar la població foragitada de la Ribera.
Foren enderrocats, a compte dels mateixos propietaris expropiats sense indemnització, uns 1.200 edificis amb els convents de Sant Agustí i de Santa Clara. La torre barroca de Sant Joan fou transformada en presó militar.
El 1869 la Junta Revolucionària, per iniciativa del general Prim, donà els terrenys de la Ciutadella a la ciutat, que els urbanitzà i convertí, amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona (1888), en el parc de la Ciutadella.
