(Viella, Vall d’Aran)
Bosc, de l’antic municipi de Vilac, a l’esquerra del riu Sallent, al vessant septentrional del bony de Garòs.
Safustà, bosc de
1 Resposta
Arxiu de la categoria: Geografia
Saderra
(Orís, Osona)
Poble, a l’esquerra del torrent de Saderra, afluent per l’esquerra del Ter, centrat per la parròquia de Sant Marcel de Saderra.
Originàriament pertangué al terme del castell de Torelló; la vall de Saderra consta des del 930 i l’església des del 949.
El castell de Saderra, d’història breu, es fusionà el segle XIV amb el terme de Besora en l’aspecte jurisdiccional i a la casa de Saderra, veïna de l’església, en el civil.
Formà ajuntament propi als segles XVIII i XIX; el 1840 es fusionà amb Orís.
Un dels seus masos més importants és l’Espona de Saderra.
Sadernes
(Sales de Llierca, Garrotxa)
Poble, a l’esquerra de la riera de Llierca, després des seu aiguabarreig amb la riera de Sant Aniol, al sector nord-occidental del terme.
L’església parroquial de Santa Cecília és un petit exemplar romànic; en depenien les esglésies de Riu, d’Entreperes i de Gitarriu i el santuari de les Agulles. Formava part de la baronia de Sales.
Sacreu, coll
(Arenys de Munt, Maresme / Vallgorguina, Vallès Oriental)
Depressió (368 m alt) de la Serralada Litoral Catalana, que uneix els massissos del Montnegre i del Corredor, en un dels indrets on la serralada és més pròxima a la costa.
És termenal dels dos municipis, hi passa la carretera de Sant Celoni a Arenys de Mar.
Saburó, tuc de
(Espot, Pallars Sobirà / la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Cim (2.908 m alt), de la línia de crestes que separa la vall Fosca de la vall d’Espot, al nord de la collada de Saburó.
Al vessant occidental, formant part del sistema lacustre de la capçalera de la vall Fosca, hi ha l’extens estany de Saburó (aprofitat per a l’administració de la central de Cabdella) i l’annex estany de Dalt de Saburó.
Saburella
(Querol, Alt Camp)
(o Saborella) Masia i antic castell (675 m alt), a la dreta del Gaià.
Es conserven dues torres i un gros pany de mur. Situat damunt la vall del torrent de Vallespinosa.
Esmentat a partir de l’any 1229, pertangué a la família Cervelló. L’església era dedicada a sant Miquel.
Saboredo
(Pallars Sobirà / Vall d’Aran)
Conjunt d’estanys d’origen glacial al Pirineu axial, a la capçalera del riu de Ruda, al límit entre els municipis de Salardú i de la Mancomunitat dels Quatre Pobles, al nord del parc nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici.
És encerclat per una línia de crestes a ponent, al sud per la serra i tuc (o gran tuc) de Saboredo (2.840 m alt), i a llevant per les agulles de Saboredo (2.645 m).
Dels estanys de Saboredo destaquen l’estany de Dalt de Saboredo, estany Major de Saboredo i estany Gelat de Saboredo; els estanys occidentals de Saboredo són coneguts també com a estanys de Sendrosa.
Sabollera, coma
(Farrera, Pallars Sobirà)
Capçalera de la Ribalera, a l’extrem oriental del municipi, al vessant meridional de la línia de crestes que separa la vall Ferrera, des del pic de Covil al de Salòria, entre els quals s’obre el portarró de Sabollera (2.437 m alt).
Sabella
(Conesa, Conca de Barberà)
Antic poble, al sector occidental del terme, a la dreta de la riera de Forès. Actualment és deshabitat.
Pertangué inicialment al terme del castell de Forès. El 1385 passà a la senyoria de Santes Creus (definitivament el 1411), que a la fi del segle XV hagué d’atorgar una carta de població per tal com estava pràcticament deshabitat.
L’església parroquial era dedicada a sant Pere.
El poble ha estat conegut també amb els noms de Sant Pere de Sabella i de Sabella de l’Abadiat per distingir-lo del fals homònim de Savallà del Comtat.
Sabanell, platja de -Selva-
(Blanes, Selva)
(o de s’Abanell) Platja arenosa de la costa, que s’allarga des de la desembocadura de la Tordera, a ponent, fins a la roca Palomera, a l’inici de la badia de Blanes.
Ha esdevingut zona d’expansió turística; s’hi ha instal·lat un càmping i s’han bastit diversos hotels i apartaments.
