(la Vall de Boí, Alta Ribagorça / la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Coll (2.622 m alt) de la serra que separa la vall de Boí de la vall Fosca, al sud del castell de Rus (2.783 m alt), termenal dels dos municipis.
Al seu vessant oriental neix el torrent de Rus, que aflueix, per la dreta, al Flamicell, juntament amb el riu de Filià, sota Cabdella.
(Castellar de N’Hug, Berguedà)
Antiga parròquia (Sant Vicenç de Rus), a la vall del Llobregat, aigua avall del cap del municipi, on s’uneix, per la dreta, el torrent de Rus, que davalla del tossal de Rus (2.113 m alt), contrafort oriental del Puigllançada.
L’antic terme s’estén també pel vessant septentrional d’aquest vessant (pla de Rus), damunt la vall del Rigard.
(Rupit i Pruit, Osona)
Poble (845 m alt) i cap del municipi. Es formà sota el penyal on s’aixecava el castell de Rupit, envoltat quasi totalment per la riera de Rupit (o de Sallent).
Els carrers estrets i costeruts s’enfilen pel penyal; hi ha notables cases dels segles XVI i XVII (algunes reproduïdes al Poble Espanyol de Montjuïc). L’església parroquial, obra del segle XVIII, és dedicada a sant Miquel.
Fou centre de la baronia de Rupit i després del marquesat de Rupit.
(Alt Urgell / Andorra)
(o riu Ner, o riu d’Arcavell) Afluent esquerrà de la Valira.
Neix al port de Coborreu i s’uneix al seu col·lector vora Arcavell; és termenal entre els dos territoris.
(Lleida, Segrià)
Partida de l’horta, a la dreta del Segre, al sud de la ciutat. És dividida entre Rufea Sobirana (on es troba el santuari de Butsènit) i Rufea Jussana (a les terrasses més baixes).
Era un antic terme que després de la conquesta cristiana pertangué a Gombau de Ribelles; a la fi del segle XII s’havia format ja, al cim d’un turó (a l’indret de l’actual torre d’en Roig), un nucli (amb carta de poblament del 1199), que passà el 1208 al monestir de Poblet.
Al segle XIV era poble de contribució de Lleida, que es despoblà a conseqüència de la guerra dels Segadors.
(Vall d’Aran)
Altre nom de la Garona de Ruda, un dels dos braços -el més llarg- que forma la Garona a Castell-lleó, emissari dels estanys de Saboredo.
Rep aquest nom, especialment, a la capçalera, aigua amunt de Tredòs, on forma la vall de Ruda, que tanquen els massissos de Saboredo, la Bonaigua i Pigader.
(Foradada, Noguera)
(pop: els Rubions) Poble i antic municipi, entre la serra del Munt i el terme d’Alòs de Balaguer, a l’esquerra del Segre.
És format per tres nuclis: Rubió de Dalt i Rubió del Mig, damunt un contrafort oriental de la serra de Boada, i Rubió de Sòls, 2 km al nord, vora el Segre.
L’església parroquial és dedicada a sant Miquel.
El castell de Rubió, que domina Rubió de Dalt, és esmentat el 1018.
(Soriguera, Pallars Sobirà)
Poble (1.887 m alt), és el nucli més alt habitat permanentment dels Països Catalans, a la dreta del torrent de les comes de Rubió (que davallen del coll de la Culla).
L’església parroquial (Sant Salvador) depèn de la de les Llacunes.
Formava part dels vescomtat de Vilamur.
(Sant Antolí i Vilanova, Segarra)
(ant: Rabinat o Robinat) Poble (40 m alt) de l’antic municipi de Sant Pere dels Arquells, aturonat al sud del cap del municipi. De la seva església parroquial (Santa Maria) depèn la de Llindars.
Al peu del poble hi ha diverses fonts d’aigua clorosulfatada (que conté sulfat sòdic), emprada tradicionalment com a purgant, que fou comercialitzada per diversos establiments fins a mitjan segle XX (aigua de Rubinat).
Prop d’aquest lloc hi hagué la batalla de Rubinat durant la Guerra contra Joan II.
(Camarasa, Noguera)
Enclavament (1.141 m alt) de l’antic terme de Fontllonga, separat del sector principal del municipi pel de Vilanova de Meià. L’església (Santa Maria) depèn de la parròquia de Perauba.
L’antic terme s’estén des de la Noguera Pallaresa, a la sortida del pas de Terradets, al límit amb el Pallars Jussà, fins al pic de Migjorn, al cim de Montsec de Rúbies.
