(Viladrau, Osona)
Antic casal fortificat i masia, al peu del Matagalls, a la vall del torrent dels Rentadors o torrent d’en Sala.
Coneguda des del 1181, fou residència d’una branca dels Vilademany (1329-1450).
Transformada en masia, hi nasqué el 1594 Joan Sala i Ferrer, el famós bandoler conegut per Joan de Serrallonga.
Conserva una torre rodona adossada al mas.
Promontori de la Costa Brava, situat al sector més accidentat d’aquesta costa, entre les cales de sa Tuna i sa Riera.
És un entrant del massís de Begur, és cobert de pins i els seus voltants estan totalment urbanitzats.
Masia, 1 km al sud de la vila; coneguda també amb els noms del Saiol de la Comdal i el mas la Comdal, té l’aspecte d’una casa forta del segle XVI.
Prop d’ella es construí, el 1578, la capella de la Mare de Déu del Remei.
(Santa Margarida de Montbui, Anoia)
Poble, a la part de ponent del terme.
El nom deriva de l’antic castell d’Ocelló (Occilione), propietat dels bisbes de Vic (1024-1307) i després de la casa de Cardona. Estigué sempre unit al terme del castell de Montbui, que acabà per absorbir-lo.
L’església de Santa Anna era sufragània de la parròquia de Santa Margarida de Montbui. Formà una quadra unida també a Santa Margarida de Montbui vers el 1840.
(Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental)
Nom popular del poble de Palau-solità.
(Barcelona, Barcelonès)
Barri de la ciutat, que pertanyia a l’antic municipi de Sant Martí de Provençals.
Les primeres notícies que en parlen són de les darreries del segle X, quan tan sols era una petita munió de cases a l’entorn de la sagrera de l’església de Sant Martí.
A final del segle XIX es desenvolupà ja com a nucli industrial, amb nombroses indústries del metall i del tèxtil.
En l’actualitat és una zona d’habitatges, travessada per l’avinguda Meridiana, que ha perdut l’antiga funció industrial, i ha estat substituïda pel sector del comerç i dels serveis.
(Alp, Baixa Cerdanya)
Despoblat, esmentat el 835. És a la vall d’Alp, prop de la Molina, aigua avall de la qual, per l’esquerra, desemboca a la riera d’Alp el torrent de Sagramorta, que davalla de Supermolina.
La seva església era dedicada a sant Vicenç. El 1370 pertanyia a Jaume de Pallars.
L’única borda que persistia en aquest indret fou convertida el 1927 pel Centre Excursionista Barcelonès en refugi per als esports de neu.
(Barcelona, Barcelonès)
Barri de la ciutat, al voltant del temple de la Sagrada Família. D’acord amb la divisió administrativa del 1984, pertany al districte de l’Eixample.
Limita amb el passeig de Sant Joan, la Gran Via de les Corts Catalanes i els carrers Dos de Maig i de Sant Antoni Maria Claret, a l’indret de l’antic barri del Poblet (Sant Martí de Provençals). És un barri residencial, comercial i de negocis, però fins ben entrada la segona meitat del segle XX la presència obrera i de locals industrials hi fou important.
La plaça de la Sagrada Família fou enjardinada el 1928, i la plaça de Gaudí, espai públic des del pla Cerdà (1859), no fou habilitada com a tal fins l’any 1981; és centrada per un gran estany envoltat de jardins.
L’avinguda de Gaudí, projectada el 1907, oberta el 1927 i transformada en rambla el 1985, actua com a eix comercial de la zona juntament amb els voltants del mercat dit de la Sagrada Família (1944, reformat el 1993).
Els moments de més edificació al barri foren pels volts dels anys 1905, 1930, 1950 i 1970. Hi ha una associació de veïns que, creada el 1971, ha obtingut força projecció cultural i social al barri.
A la plaça de Tetuan hi ha el monument al doctor Robert, de J. Llimona, inaugurat el 1910, retirat el 1940 i restituït el 1985, i a la cruïlla passeig de Sant Joan amb la Diagonal fou erigit el 1924 el monument a Jacint Verdaguer, de Joan Borrell i Nicolau, que dóna nom a la plaça.
(Castell i Platja d’Aró, Baix Empordà)
Veure> Agaró, s’ (barri i nucli turístic de la Costa Brava).
(Ger, Baixa Cerdanya)
Llogaret (1.117 m alt), al nord-est del poble, al peu de la Solana central, sobre la terrassa fluvial superior, entre camps regats.
Pertangué a la família Saga fins al segle XIV, que passà al monestir del Canigó, que posseí el lloc fins al segle XVIII.
L’antiga església parroquial (Santa Eugènia) és romànica, amb un interessant portal esculpit.
