Arxiu de la categoria: Geografia

Sant Pau de Pinós

2 Respostes

(Santa Maria de Merlès, Berguedà)

Poble (760 m alt), situat damunt una petita serralada, a l’esquerra de la riera de Merlès.

El lloc existia ja el 1063 i formava un petit domini centrat en el castell de Pinós, que donà nom a l’important llinatge dels Pinós.

La parròquia de Sant Pau ja existia el 1169; és un edifici romànic, ampliat amb capelles laterals i modificat el 1618 amb un portal nou i campanar de torre. Fou sufragània de Sant Martí de Merlès entre els segles XIV i XIX. Tenia 9 famílies el 1686. Recobrà la independència el 1878.

Té dins el terme la capella de Santa Maria de Pinós o de Ginebret, situada prop de l’antic castell de Pinós o torre de Ginebret.

Sant Pau de Manresa

1 Resposta

(Manresa, Bages)

Priorat cistercenc masculí, prop de la ciutat, filial de Poblet.

Fou establert el 1461, al lloc que ocupà fins aleshores la comunitat femenina de Santa Maria de Valldaura, traslladada el 1398 a Valldaura del Berguedà.

El 1465 aquest monestir, situat prop del portal d’Urgell, fou destruït amb motiu de la guerra contra Joan II; per això el rei Joan II li cedí, el 1472, la casa hospital de Sant Pau, situada al peu de la ciutat, a l’altra riba del Cardener, ocupada fins aleshores per un grup d’ermitans o donats que hi constaven des del 1300.

Aquest priorat, que arribà a disposar d’un màxim de cinc monjos i un prior, nomenat per l’abat de Poblet, subsistí fins el 1700, que fou cedit als jesuïtes, que l’ocuparen fins l’any 1767. Després passà a mans particulars.

Li resta només l’església, del segle XIV, on es venerà inicialment la Mare de Déu de l’Alba.

Sant Pau de la Guàrdia

3 Respostes

(el Bruc, Anoia)

(o Sant Pau Vell)  Poble que s’aixecava primitivament al costat del castell de la Guàrdia o de Bonifaci (la Guàrdia del Bruc), documentat des del 973, contrafort del Montserrat, al nord-oest del coll de can Maçana.

Existia una primera església de Sant Pau el 1084, que fou renovada al pas del segle XIII al XIV i que avui és en ruïnes i abandonada. Entre el 1740 i el 1742 es construí una nova església un xic més avall, prop de l’antic mas Elies o Forn del Vidre, al lloc on hi havia des del segle XIII una capella dedicada a sant Abundi o sant Aon.

Originàriament la parròquia de Sant Pau fou matriu del terme del Bruc, però a partir del despoblament del segle XV s’invertiren els papers i entre els segles XVI i XIX consta com a sufragània del Bruc.

Al segle XIX recuperà el caràcter de parròquia rural.

Sant Pau de la Calçada

1 Resposta

(Figueres, Alt Empordà)

Poble, situat al sud-est de la ciutat, a l’esquerra del riu Manol.

L’església parroquial de Sant Pau és un petit edifici romànic prop de l’antic camí ral de Barcelona a Perpinyà.

Sant Pau de Fornils

2 Respostes

(Susqueda, Selva)

Capella i masia, situada sota la cinglera del Far, prop del castell de Fornils, conegut també per això castell de Pau.

Existia ja el 1269. Hom la coneix també per Sant Pau de la Coma, pel veïnatge d’aquest mas. La capella actual fou refeta al segle XVII.

No te culte.

Sant Pau de Fontclara

2 Respostes

(Palau-sator, Baix Empordà)

Monestir benedictí i actual església parroquial de Fontclara.

Fou fundat per l’abat Saborell poc abans del 889. Aquest any obtingué un precepte del rei Odó que el posava sota la seva protecció i li confirmava propietats a Boada i Morella (Baix Empordà) i les esglésies de Santa Reparada i Sant Mateu.

Ja no existia a la fi del segle X; sembla que fou refós a la Grassa.

Sant Pau de Casserres

7 Respostes

(Casserres, Berguedà)

Antiga església parroquial, situada en un fondal a 3 km de la vila, entre la carretera de Casserres a Gironella i la riera de Clarà.

Una primera església de Sant Pau fou consagrada el 907. L’actual fou construïda al segle XII.

És un notable edifici romànic amb portada i finestra de l’absis decorats amb columnes i capitells treballats. Té restes de pintures romàniques.

Fins al segle XIX mantingué el títol parroquial del terme, però el culte i la pràctica parroquial passaren primer a Santa Maria de l’Antiguitat i des del 1600 a una església construïda al nucli del poble.

Sant Patllari

6 Respostes

(Porqueres, Pla de l’Estany)

Santuari (654 m alt), situat sobre Pujarnol, al cim de la serra de Sant Patllari, contrafort de la serra de Rocacorba.

Existia ja el 1327, per bé que l’edifici actual fou refet al segle XVIII. A l’indret de la capella hi hagué una antiga fortalesa (dita Specula el 1182).

S’hi celebra un aplec el 25 d’agost.

Sant Oleguer

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental)

(o les Cases de Can Garcia Planes)  Barri, situat al sud-est del nucli urbà, prop del Ripoll.

Els habitatges són unifamiliars i amb un petit jardí; foren construïts inicialment per l’empresa tèxtil Garcia Planas en un territori que el pla general d’ordenació urbana del 1955 destinava a parc urbà, en resposta a una iniciativa de l’alcalde J.M. Marcet, i on des del 1950 s’havien excavat unes barraques d’immigrats prop del riu (tancades els anys 1960).

El 1971 hom hi instal·là el Pavelló d’Esports i les Piscines Municipals de Sabadell (ja hi havia aleshores un poliesportiu, una església i un col·legi dels salesians). Al costat, al setembre de 2010, s’inaugurà la pista coberta d’atletisme de Catalunya, una instal·lació de 12.700 m2 i amb una capacitat per a 2.500 persones.

Es conserva l’antiga casa pairal de sant Oleguer, que ha donat nom al barri, en la qual, segons tradició, hi havia fet estada el sant.

Sant Oïsme

4 Respostes

(Camarasa, Noguera)

(o la Baronia de Sant Oïsme, o la Baronia)  Poble, fins el 1970 del municipi de Fontllonga. És situat dalt un turó a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a la sortida del congost de Terradets, enfront de la vall d’Àger.

L’església parroquial (Sant Bartomeu) és romànica (segles XI-XII); prop seu s’alcen les restes de l’antic castell de Sant Oïsme (uns murs i una torre rodona), centre de la baronia de Sant Oïsme, que al segle XVIII pertanyia als Gassol, dels quals passà als Sobies i als Boatella, cognomenats Sobies.