(Tordera, Maresme)
Poble, al sector del terme al sud del massís del Montnegre, a la vall mitjana de la riera de Pineda, que davalla d’Hortsavinyà; prop del límit amb el terme de Pineda.
El terme és format per masies disseminades i centrat per l’església parroquial (Sant Pere).
Formà part, al segle XIX, amb Vallmanya, del municipi d’Hortsavinyà.
(Montcada i Reixac, Vallès Occidental)
Zona mixta d’habitatge i indústria, sorgida al pla del Masrampinyo, dins el territori de l’antiga parròquia de Sant Pere de Reixac (Reixac).
El 1970 comptava, juntament amb el barri de Masrampinyo, amb 3.604 h; la població augmentà un 139 % entre el 1960 i el 1970.
(Sant Martí de Tous, Anoia)
Antiga església, situada prop de la carretera d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, a l’oest del poble.
Era un gran edifici romànic de tres absis, consagrat vers el 1035.
En resta en peu la capçalera, convertida el segle XV en una capella més reduïda.
No té culte des del segle XX, i es convertí en un edifici per a usos agrícoles.
(Ger, Baixa Cerdanya)
Barri de la població, situat en una petita vall entre Gréixer, All i Saga, al voltant d’un antic monestir de tipus clerical.
A l’origen era una capella comtal, situada prop de l’estrata Francisca. Consta el 965 una petita comunitat clerical que tenia cura de l’església de Sant Pere; el 978 el comte Borrell la cedí, juntament amb un mas, a Sant Serni de Tavèrnoles.
El 1268 el lloc encara pertanyia a Tavèrnoles, però sense rastre de comunitat local.
(Copons, Anoia)
(o de Copons) Caseria, situada 2 km vers el nord-est de la vila, a la vall de la riera d’Anoia, a l’esquerra del riu.
L’església de Sant Pere, existent ja el 1038, tenia un petit nucli o sagrera pròpia el 1320, que es despoblà totalment als segles XIV i XV.
Modernament es formà entorn seu una petita caseria que tenia nou cases el 1850.
(Campdevànol, Ripollès)
Poble (1.200 m alt) i antiga parròquia, dalt un cim que s’aixeca a l’esquerra del Freser, per sobre del mas Rotllan.
Existia ja el 1150. El 1235 Bernat Calbó consagrà l’església actual, a la qual s’afegiren dues capelles laterals el 1640. El segle XIV perdé la feligresia i s’uní com a sufragània a Sant Quintí de Puig-rodon.
Els amos del Rotllan tenien cura del seu manteniment.
(Rubió, Anoia)
Església. Fou centre d’una petita demarcació parroquial de l’antic castell d’Ardesa, fusionat amb el de Rubió, situat al sud del municipi, al puig de Sant Miquel (233 m alt), veí de l’església.
Té un absis del segle XI, i es completà la nau al segle XII. Fou consagrada el 1192 i modificada la volta al segle XVII.
No té culte des del 1936, va caure la seva volta i recentment ha estat restaurada.
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)
Antiga parròquia. Existia ja el 1152 i perdé l’autonomia el segle XIV, que restà sotmesa a la de Santa Maria d’Aguiló.
Formà terme o quadra autònoma els segles XIII i XIV.
Modernament es conegut per Sant Pere de les Roques.
(Santa Coloma de Farners, Selva)
Poble, al sector sud-occidental del terme, a la capçalera de la riera de l’Esparra, centrat per l’antic monestir de Sant Pere Cercada.
(Subirats, Alt Penedès)
Poble i cap del municipi, situat a l’esquerra de la carretera de Barcelona a Tarragona, al peu del massís d’Ordal, on s’ha format, dins la seva antiga demarcació, la nova parròquia de Sant Esteve d’Ordal.
La seva església existia ja el 1059 i depenia dels senyors del castell de Subirats, que el 1095 la cediren al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs.
Des d’aquest moment formà una quadra que fou de domini de Sant Sebastià dels Gorgs, i més tard, de Montserrat, fins que al principi del segle XX es fusionà amb el terme de Subirats, del qual ja depenia originàriament.
