(Lles, Baixa Cerdanya)
(o Citut) Coma del Baridà, que s’estén des de la serralada que limita Andorra pel sud (pic de Setut, 2.877 m alt; portella de Setut; tossal Bovinar, 2.835 m alt).
A la capçalera hi ha els estanys de Setut, l’emissari dels quals, el torrent de Setut, aflueix, per la dreta, al riu d’Arànser.
(Alt Urgell / Andorra)
Alta vall del riu d’Aós (o riu de Setúria), que té la seva capçalera (vessants meridionals del cap de l’Ovella, el pic Negre i el pic alt de la Capa) dins la parròquia andorrana de la Maçana i que continua dins el municipi de les Valls del Valira, formant la vall d’Aós.
El pic de Setúria (2.692 m alt.) és termenal dels termes de la Maçana i d’Alins (Pallars Sobirà).
(Alta Ribagorça / Pallars Jussà)
Contrafort oriental de la serra de Sant Gervàs (turó de la Capcera, 1.696 m alt), de la qual és separat pel coll de la Pedraficada, termenal dels municipis del Pont de Suert, Tremp, Conca de Dalt i Senterada.
(Garrigues / Segrià)
Riu, afluent esquerrà del Segre, situat a la Depressió Central.
Neix al vessant septentrional de la serra de Llena i corre en direcció sud-est – nord-oest, fins endinsar-se al Segrià, on s’eixampla i forma una vall oberta.
La seva longitud és de 45 km, i abasta una conca de 290 km2.
(Espinelves / Vilanova de Sau, Osona)
Coll de les Guilleries, al límit dels dos municipis, al camí de Vic a Sant Hilari Sacalm.
L’antiga masia i hostal de Collsesplanes tingué anomenada per les gestes dels bandolers del segle XVII.
(Salardú, Vall d’Aran)
Estany de capçalera del riu de Rencules (un dels que formen el riu de Valarties), al vessant oriental del Montardo, dins l’antic terme d’Arties.
Masia (1.247 m alt), al costat de la qual hi ha l’església de Sant Martí de les Serres, antiga sufragània de la parròquia de la Selva, que havia pertangut, des del 1088, a l’església de Solsona.
És al cim d’un contrafort meridional de la serra de Busa.
(Sant Martí de Llémena, Gironès)
(ant: Santa Cecília de Càrcer) Poble (311 m alt), al sud del poble, aturonat, dominant ja la vall del Ter.
La seva església parroquial (Santa Cecília) és esmentada el 1019.
(Viver i Serrateix, Berguedà)
Poble (729 m alt) i cap del municipi, situat en un altiplà (plans de Serrateix), a la capçalera de la riera d’Hortons, al sector occidental del terme, a la divisòria d’aigües entre el Llobregat i el Cardener.
L’església parroquial és la de l’antic monestir de Serrateix, que centra el poble. Prop seu hi ha la primitiva església parroquial de Sant Pere, pre-romànica, mutilada i utilitzada com a habitatge.
(Queralbs, Ripollès)
Poble. a l’esquerra del Freser, damunt el poble de Fustanyà, a la parròquia del qual pertany.
La riera de Serrat, afluent del Freser per l’esquerra, neix als vessants sud-occidentals del puig de Balandrau i desemboca aigua avall de Fustanyà.
