(Espot, Pallars Sobirà)
Embassament del curs alt de la Noguera Pallaresa. Construït per la Companyia Hidroelèctrica de Catalunya per a l’obtenció d’electricitat.
Fou acabat el 1955 i té capacitat per a 2,27 milions de m3. La central hidroelèctrica de la Torrassa té 11.100 kW de potència instal·lada i una producció mitjana de 17.600.000 kWh.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
Barri de la ciutat, al límit amb el terme de Barcelona (la riera Blanca el separa del barri de Sants).
Forma un conjunt sense solució de continuïtat amb els barris de Collblanc, situat al nord-oest (amb qui conforma el districte II de la ciutat), i amb el més nou de la Florida, situat a l’oest. Al sud, les línies dels ferrocarrils a Vilafranca i Vilanova, i actualment del TAV, el separen de Santa Eulàlia de Provençana i del nucli més antic de la ciutat.
Els primers anys del segle XX s’hi inicià un petit barri de cases de tipus anglès, però rebé un fort impuls a partir del 1920, amb la primera onada immigratòria, procedent, en general, de Múrcia, motivada per les obres de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i del Metro Transversal.
Esdevingué un dels primers nuclis importants de població majoritàriament no catalana de l’àrea de Barcelona, en el qual, durant el període de 1936-39, s’hi manifestaren algunes de les poques reaccions hostils a la llengua i a les institucions polítiques catalanes per part dels obrers immigrants.
(Tremp, Pallars Jussà)
Llogaret (974 m alt) de l’antic municipi d’Espluga de Serra, situat a la vall del barranc de Torogó (afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana, aigua amunt d’Orrit), entre Espluga de Serra i la Torre de Tamúrcia.
La seva església era un antic priorat de Torogó.
(Viella, Vall d’Aran)
Vall de capçalera del riu Nere, pel port Vell de Tòro (o coll de Tòro de Viella), obert a la línia de crestes que separa la Vall d’Aran de la vall de Barravés.
Passa l’antic camí que des de Viella condueix a l’hospital de Sant Nicolau des Pontèths, després de deixar a llevant el port de Viella.
(Oristà, Osona)
Antic castell, avui masia, que centrà una bona part de la jurisdicció de l’antic castell d’Oristà. Es troba al nord del terme, sobre la riera Gavarresa.
Esmentat des de la fi del segle XI, passà aviat als Montcada, sota el domini dels quals estigué fins el 1353, que el comprà Ramon de Peguera, senyor d’Olost. En tingueren el domini útil els cavallers Tornamira, notables als segles XIII i XIV. Vers el 1476 el lloc es redimí dels Peguera i passà a ésser domini reial, sotmès al veguer de Vic.
El castell ja consta com a mas el 1666; l’edificació actual fou construïda el 1763, però té incloses dues antigues torres i una part de mur antics.
(Soriguera, Pallars Sobirà)
Poble (1.309 m alt), al vessant nord de la muntanya de Baén, en un coll per on passa el camí que comunica Malmercat i la vall de la Noguera Pallaresa amb Puiforniu i Soriguera.
La seva església parroquial (Santa Coloma) depèn de la de Malmercat.
Formà part del vescomtat de Vilamur.
(Sant Ferriol, Garrotxa)
Poble, situat a la dreta del riu Ser, a la seva confluència amb la riera del Torn.
L’església parroquial de Sant Andreu havia estat possessió de Sant Pere de Besalú; té per sufragània la de Ventajol (Pla de l’Estany).
Dins el terme hi ha el seminari menor i santuari del Collell.
(Ribera d’Ebre)
Sector de l’esquerra de l’Ebre, de l’alineació muntanyosa que limita pel nord la conca de Móra, que és travessada pel riu a través del pas de l’Ase.
Culmina a 530 m alt (la Cogulla) i a 525 m alt (el Tormo) i és termenal de Vinebre i la Torre de l’Espanyol, al nord, i de Garcia i el Molar (Priorat), al sud.
(Sort, Pallars Sobirà)
Despoblat, dins l’antic terme de Llessui, a l’indret conegut pel tossal de Torena (1.677 m alt).
El castell de Torena és esmentat ja l’any 980. Esdevingué el centre jurisdiccional de la vall d’Àssua, i donà nom al llinatge que senyorejà la vall. Desaparegué al segle XV (igual com el poble del mateix nom) i fou substituït com a cap de la vall d’Àssua pel castell de Malavella.
(Osona / Selva / Vallès Oriental / Maresme)
Riu del vessant mediterrani. Neix al massís del Montseny, al peu de les Agudes, a la vall de Sant Marçal, i corre al llarg de 61,5 km, en direcció nord-oest – sud-est, fins que desemboca en el Mediterrani, prop de Blanes.
Recull la major part de les aigües del Montseny, i drena el sector occidental de la plana de la Selva. En el curs alt tendeix a captar els afluents del Congost per un fenomen d’erosió regressiva; el curs mitjà aprofita per al seu traçat la falla longitudinal de la Depressió Prelitoral, i el baix una falla transversal que talla la Serralada Litoral.
Els afluents principals (rieres d’Arbúcies, Gualba i Breda) també procedeixen del Montseny. Té règim pluvial mediterrani amb estiatges marcats; el cabal és escàs.
L’aprofiten els regatges de conreus d’autoconsum (moresc i patates) en els replans d’erosió de la vall alta i a la riba esquerra del curs mitjà; en el delta es reguen hortalisses, mongetes i enciams per a l’exportació.
El delta té 8 km2 d’extensió i és molt inestable arran de la costa a causa de la importància del corrents marins que temporalment impedeixen l’al·luvió.
