Arxiu de la categoria: Geografia

Vaca, coma de

4 Respostes

(Ripollès)

Vall de la comarca, a la capçalera de la conca del Freser, que davalla del pic de la Fossa del Gegant i del pic de Vaca (2.833 m alt), al límit amb la vall conflentana de Carançà.

És limitada, a l’oest, per la serra de Torreneules, i a l’est, per la serra de Vaca (que s’uneix al coll de Tirapits, a la línia de crestes que separa el Ripollès del Conflent).

És drenada pel torrent de la coma de Vaca (on hi ha el refugi Manelic, de la Federació Catalana de Muntanyisme) que s’uneix al Freser.

Utxesa

2 Respostes

(Torres de Segre, Segrià)

Antic terme, on hi ha el pantà d’Utxesa, que serveix per a la regulació del canal de Seròs, i per a la producció d’energia elèctrica. També és anomenat pantà de Secà.

Useu

4 Respostes

(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

Poble (846 m alt), fins el 1969 pertanyia al terme de Baén, situat en un tossal que domina, per la dreta, la vall del riu Major.

La seva església parroquial (Sant Romà) era annexa de la de Baén. La jurisdicció del lloc era de l’abat de Gerri.

Usall

4 Respostes

(Porqueres, Pla de l’Estany)

Poble, situat al sector septentrional del terme, al nord del llac de Banyoles, a l’altiplà d’Usall, de travertí, a llevant de l’estany d’Espolla.

Centra la població, disseminada, l’antiga església parroquial de Sant Cristòfol, romànica (segle XI), molt primitiva, similar a la de Mata, amb campanar d’espadanya.

El lloc és esmentat ja el 1017, i era possessió del monestir de Banyoles. Entre les masies del seu terme es destaca la de can Traver, que remunta al segle XIII.

Urtx -Baixa Cerdanya-

8 Respostes

(Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Poble (1.180 m alt) i antic municipi: 28,6 km2, agregat el 1969 al nou. El poble és situat a la zona de contacte entre la plana i les terres muntanyoses, al peu del serrat de les Planes.

L’església parroquial (Sant Martí) és romànica (segle XII) i té un interessant portal esculpit. El lloc és esmentat ja al segle XI.

Urgellet, l’

8 Respostes

(Alt Urgell)

Nom amb que és coneguda la comarca, sense la part occidental del Baridà ni el sector meridional al sud del grau d’Oliana (les riberes d’Oliana i de Bassella).

Urgell Mitjà, l’

Deixa un comentari

(Catalunya)

Sector de la vall del Segre, i de l’antic comtat d’Urgell, des del grau d’Oliana fins prop de Balaguer, que hom pot considerar que comprèn les riberes d’Oliana, Bassella, Ponts i Artesa de Segre, la part baixa de la ribera Salada, la vall d’Àger, la conca de Meià, el marquesat de Camarasa, les baronies de Rialb, la Vansa i Montmagastre, els Aspres de Balaguer i la part baixa de la ribera de Sió, territoris de les actuals comarques de l’Alt Urgell, el Solsonès, l’Urgell i, sobretot, la Noguera.

Aquesta regió de muntanya mitjana es contraposa, d’una banda, a l’Urgellet (o Alt Urgell estricte), i de l’altra, al pla d’Urgell (o Urgell, o Baix Urgell tradicional), i també al Segrià i a la Noguera estrictes.

El nom de Mig Segre (pròpiament, Segre Mitjà) ha estat també proposat per a una comarca d’extensió semblant, contrada a Ponts.

Urgell, pla d’

54 Respostes

(Pla d’Urgell / Urgell)

Extensa plana de la Depressió Central Catalana, format per les dues comarques i part de les de Noguera, Garrigues i Segrià, a llevant del Segre (que en constitueix el límit occidental, entre Balaguer i Lleida).

El límit septentrional són les serres de Bellmunt i d’Almenara, que la separen de la ribera de Sió. A l’est i al sud aquesta plana arriba fins a l’arc de terres més altes de la Segarra i de les Garrigues, amb l’accepció tradicional de les quals es contraposa.

Així, només el sector de la comarca administrativa de l’Urgell, a l’oest de Tàrrega -que en resta exclosa-, al sud de la serra d’Almenara i al nord de Maldà, forma part del pla d’Urgell, al qual pertanyen, però, també el sector septentrional de la comarca de les Garrigues (amb les Borges, Juneda, Puiggròs i Arbeca), el sector sud-oriental de la comarca de la Noguera (amb Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Penelles, Vallfogona i Térmens) i el més oriental de la comarca del Segrià (amb Vilanova de la Barca, Alcoletge i els Alamús).

La gran coincidència d’aquest territori amb l’àrea regada pel canal d’Urgell al sud de les serres de Bellmunt i d’Almenara ha fet que sovint hom hi inclogui també altres termes regats, com Puigverd de Lleida, Artesa de Lleida i Albatàrrec, del Segrià; d’altra banda, per aquestes raons, hom n’exclou actualment Vilagrassa, Sant Martí de Maldà i Belianes. Abans de la construcció del canal era una terra deserta, dedicada fonamentalment al pasturatge.

Encara que amb una extensió més reduïda, a l’alta edat mitjana hom coneixia el pla d’Urgell amb el nom de plana de Mascançà; Linyola n’era el centre al segle XI.

Urgell, canal d’

116 Respostes

(Catalunya)

Canal derivat del Segre, que rega terres de la Noguera, l’Urgell, les Garrigues, el Segrià i el Pla d’Urgell. Neix a la Noguera, aigües avall de Ponts, i s’estén vers el sud amb curs irregulars, dibuixant un arc convex que aproximadament encercla la Plana d’Urgell: travessant, doncs, la comarca d’Urgell, fins a desguassar al mateix riu, aigües amunt del Set, al Segrià.

Té 145 km de llarg, i 77 més el canal auxiliar d’Urgell, construït el 1932 (el principal s’havia acabat el 1865), paral·lel al Segre i que en deriva aigua després que ha rebut la Noguera Pallaresa.

Tots dos, amb les sèquies corresponents (entre les quals no es pot comptar la de Fontanet, propera al riu i que de l’edat mitjana ençà rega l’horta de Lleida), reguen gran part de les terres de la Depressió Central Catalana.

Urgell, canal alt d’

14 Respostes

(Urgell, 1969)

Canal derivat del canal d’Urgell. Construït el 1969 com a obra complementària de les empreses per tal d’augmentar l’eficàcia del canal d’Urgell.

S’aconseguí incrementar la dotació real d’aigua i regularitzar-la al llarg de l’any, ja que deixava cabals balders en èpoques de demanda inferior.

Per tal d’aprofitar-los, es projectaren dos canals suplementaris, que havien d’arrencar del principal pel marge extern, l’esquerre, dits de les Garrigues i de la Segarra. Però només es construí aquest, amb el nom d’alt d’Urgell.

Regà la comarca d’Urgell, entorn de Tàrrega.