Arxiu de la categoria: Geografia

Vall de Sant Marc, la

(el Montmell, Baix Penedès)

Caseria, al nord del terme, al límit amb el d’Aiguamúrcia (Alt Camp).

L’església de Sant Marc (709 m alt) és aturonada en un contrafort septentrional del massís del Montmell.

Vall-de-reig

(Juncosa, Garrigues)

Antic terme, al nord del poble, a la vall de la riera de Vall-de-reig, afluent, per l’esquerra, del riu de Set, al qual aflueix prop de l’Albagés.

Fou donat a poblar abans del 1226; al començament del segle XIV pertanyia ja al monestir de Poblet.

Vall de Lladrons, la

(Montblanc, Conca de Barberà)

(o la Vall)  Antic terme. Esmentat el segle XIV.

Comprèn la vall del riu de la Vall (l’antiga vall de Lladrons), que davalla dels contraforts nord-orientals de les muntanyes de Prades, vora Rojals, i després d’un curs profundament encaixat (congost de la Vall), on hi havia el molí de la Vall, s’uneix al Francolí, per la dreta, fent de termenal dels termes de Montblanc i Vilaverd.

Vall d’Ariet, la

(Artesa de Segre, Noguera)

Poble, al nord del terme, al vessant oriental de la serra de Sant Mamet, a la dreta de la riera de Clua de Meià.

Aturonades, al sud-oest, hi ha les restes del castell de la Vall d’Ariet (o castell d’Ariet) i de la seva capella de Sant Bartomeu, romànica.

Vall, la -Llers-

(Llers, Alt Empordà)

Raval de la vila, a llevant del nucli urbà.

S’hi conserven dos dels castells que depenien del castell de Llers i el defensaven: el castell de Güell (o Desgüell), actualment del baró d’Esponella, i el castell Sarraí.

Valira, la -Baixa Cerdanya-

(Urús, Baixa Cerdanya)

Veïnat, a l’est del poble, al límit amb el terme de Das, vora el torrent de la Valira, afluent, per l’esquerra, del Segre, que neix al vessant septentrional de la Tosa i després de constituir el límit entre els municipis de Urús i de Das, i de passar vora Das, Mosoll i Sanavastre, s’uneix al seu col·lector aigua amunt del santuari de Quadres.

Valielles

(Montmajor, Berguedà)

(o Valielles de Busa)  Antiga quadra, que forma un enclavament (3,20 km2) entre els termes de Guixers i de Navès, al Solsonès.

Comprèn la vall de Valielles (que davalla de la serra de Busa i que la serra dels Bastets separa de l’alta vall de Lord, la vall de l’aigua de Valls), tributària de l’aigua d’Ora, per la dreta, al monestir de Sant Pere de Graudescales, que s’alça just al límit de l’antiga quadra, a la dreta del Cardener, a la sortida de l’estret de Valielles, que s’inicia aigua avall de Llinars de l’Aiguadora (aigua amunt d’aquest congost, l’aigua d’Ora pren el nom d’aigua de Llinars).

Centren el terme la masia de Valielles de Busa i l’església de Sant Andreu, agregada a la parròquia de Sisquer. Formà part del terme de Catllarí, el qual a mitjan segle XIX formà part del municipi d’Aguilar, l’Hospital i Catllari.

València d’Àneu

(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

Poble (1.085 m alt) i capital del municipi, situat a la vall d’Àneu, a les ribes del riu de la Bonaigua, al vessant llevantí del port de la Bonaigua.

L’església parroquial (Santa Maria) és romànica, amb un absis semicircular, un campanar de planta quadrada i pintures murals a l’interior. Entre les cases es destaca la casa de la Senyora.

Vora el poble, damunt un serrat que domina la vila d’Esterri d’Àneu, hi havia el castell de València, pertanyent als comtes de Pallars. Sota el castell, a l’antic lloc de Segura, hi havia la pedra comtal on els comtes de Pallars juraven els privilegis de la vall d’Àneu. A la bassa Morta, indret proper al poble, es reunia anualment l’assemblea dels veïns de la vall d’Àneu durant el règim anterior a la Nova Planta.

Del 1991 al 2016 hom hi dugué a terme diverses intervencions per tal de convertir-lo en punt referència del turisme de la comarca.

Valarties

(Salardú, Vall d’Aran)

Vall de l’antic terme d’Arties, on hi ha el riu de Valarties, que neix al peu dels pics de Besiberri i Montardo d’Aran, i aflueix per l’esquerra a la Garona.

És un riu molt curt, però cabalós. Mou la central hidroelèctrica d’Arties.

Vacanera, serra de

(Bausén, Vall d’Aran)

Sector de la serralada que separa la Vall d’Aran de Comenge, entre el coll de Vacanera (1.976 m alt) -on hi ha l’estanyó de Vacanera– i el pic de Vacanera (2.193 m alt).