(Bagergue, Vall d’Aran)
Depressió (2.515 m alt) de la línia de crestes que separa la Vall d’Aran de Coserans, entre la capçalera de la vall de l’Unyola i la coma d’Urets (terme de Sentein).
(Bagergue, Vall d’Aran)
Depressió (2.515 m alt) de la línia de crestes que separa la Vall d’Aran de Coserans, entre la capçalera de la vall de l’Unyola i la coma d’Urets (terme de Sentein).
(Vall d’Aran)
(aranès: l’Unhòla) Riu, afluent dretà de la Garona, emissari de l’estany de Liat, al límit dels termes de Salardú, Viella i Canejan (durant tot el seu curs més alt constitueix el límit entre els dos primers).
Ben aviat, al pla de Crapes, desapareix dins el forat de l’Unyòla, i ressorgeix un km més avall, al pla d’Eth Tò, i l’anomenat güell d’Eth Tò. Engorjada des del salt d’Eth Callaus, la vall de l’Unyòla s’obre, abans de Bagergue, a la ribera d’Era Lana.
S’uneix al seu col·lector sota Salardú, després d’haver deixat a la dreta Unya.
(Salardú, Vall d’Aran)
(aranès: Unha) Poble (1.280 m alt), a la confluència de l’Unyòla amb la Garona, a la dreta del primer d’aquests rius, enfront de Salardú, sota el pui d’Unya (2.200 m alt), contrafort oriental de la serra d’Arenho.
L’església parroquial (Santa Eulàlia), situada a la part alta del nucli, és romànica (segle XII), de tres naus; conserva una interessant pica baptismal romànica, i el campanar, independent, és del 1775.
Vers Salardú hi ha l’antiga casa senyorial çò de Brastet, del segle XVI.
(Setcases, Ripollès)
Circ glacial del Pirineu, situat entre el circ de Morenç (a l’est) i el de Carançà (a l’oest), envoltat pels pics de Bastiments, Gra de Fajol i dels Lladres, al límit fronterer amb el Conflent, del qual el separa el pas del Bau.
Hi ha la capçalera del Ter, separada per la del Freser pel coll de la Marrana.
A la carena de les fonts (ull) del Ter, a uns 2.600 m d’altitud, el 1975 s’hi bastí l’estació d’esquí Vallter.
(Matarranya / Baix Ebre)
Curs d’aigua dels ports de Beseit, afluent, per la dreta, del Matarranya, que neix al vessant occidental del Caro, dins el terme de Roquetes.
La capçalera, fins al congost de les Gúbies, rep el nom de barranc del Regatxol. Després de passar a llevant de Beseit s’uneix al seu col·lector, dins el terme d’aquesta vila.
(Garrigues)
Curs d’aigua, format més avall de l’Espluga Calba per la unió de diversos barrancs (de la vall de Cortals, de la vall de Granada, de Matallonga, de les Hortes).
Es perd a la plana regada pel canal d’Urgell, prop del torrent de la Femosa.
(Alt Urgell)
Sector d’una de les serralades més meridionals dels Pre-pirineus, estesa, en direcció sud-oest – nord-est, des del Segre (on forma la part oriental de l’estret d’Aubenç) i la serra d’Odèn.
Culmina a 1.578 m alt, punt termenal dels municipis de Fígols i Alinyà, Coll de Nargó i Oliana.
(Garrotxa)
Afluent dretà del Fluvià, a la comarca.
Neix als vessants septentrionals de la serra de Sant Julià del Mont, travessa de nord a sud el terme de Sant Joan les Fonts i desguassa al seu col·lector sota el promontori basàltic de Castellfollit de la Roca.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Poble (1.223 m alt), al terme de Castellbó, a l’oest de la vila, el vessant oriental del coll de Pou.
De la seva antiga església parroquial depenien les Eres i Carmeniu.
(Begur, Baix Empordà)
Barri marítim, situat a cala sa Tuna, al sud de la cala d’Aiguafreda i tancada al sud per la punta de Plom.
Antic barri de pescadors, és un conegut nucli turístic, amb un bon nombre de xalets.