Despoblat de la Ribalera.
Veïnat, prop de la vila, a llevant seu.
Cim (2.914 m alt) del Pirineu axial, a la línia de crestes que separa el Principat del País de Foix, sobre els estanys de Ransol, al nord del pic de l’Estanyó, a l’est del port de Banyells i a l’oest del pic alt de la Cometa, i entre les altes conques de la Valira d’Ordino i la Valira de Soldeu.
És termenal de les dues parròquies.
(Marina Baixa / Comtat)
Massís muntanyós (1.378 m alt) del sistema Bètic que separa la vall de Seta de la de Guadalest i la Marina, és a dir, les dues comarques.
Els vessants nord-orientals limiten, a més, amb les valls de Pego, sector on neix el riu Gorgos. S’estén en direcció oest-est, i enllaça amb els vessants occidentals de la serra de la Xortà.
La neu sovinteja a l’hivern a la carena que va des de l’Alt (oest), pel pla de la Casa i la Mallada del Llop (1.360 m), fins als Aspres de Famorca (est). El fred i el rost en dificulten la vegetació arbòria, gairebé absent a la totalitat de la serra.
Partida costanera, a ponent del Grau de Borriana.
Veïnat, al sud de la vila.
Caseria, al límit amb el terme de Bula d’Amunt, a la dreta de la riera del Bulès.
Poble (1.539 m alt) d’habitació temporal, i centre turístic, a la capçalera de la vall d’Ordino, a la confluència del riu de Rialb i de la riera de Tristaina.
Vora aquesta riera hi havia l’antiga farga del Serrat.
Poble (1.174 m alt), al vessant meridional del Turbó.
Veïnat, a l’oest del poble.
Dades dels Països Catalans 