Partida, situada a la plana regada del terme.
Alcofra
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Geografia
Alcocó
(la Vila Joiosa, Marina Baixa)
Caseriu, vora la cala d’Alcocó, limitada al nord per la punta d’Alcocó.
Alciri
Caseriu, situat entre el Fondó de Monòver i el coll de les Salines.
Alcia
Despoblat. Pertanyia a la parròquia i baronia de Bolulla el segle XVI.
Era lloc de moriscs, que es despoblà arran de l’expulsió del 1609.
Alcaula
Despoblat.
Alcaufar
Caseriu. És un dels centres turístics més importants de l’illa.
Originàriament era una possessió de la companyia de Consell situada prop de la cala d’Alcaufar, oberta a la costa oriental de l’illa. A la platja d’aquesta cala, deserta el 1896, hi fou bastida una caseta de pescadors; trenta anys més tard s’hi havien edificat catorze o quinze cases. El 1935 hi fou construïda la carretera des de Sant Lluís.
Actualment es troba en plena urbanització i compta amb un bon nombre d’edificacions i amb serveis hotelers.
Alcau
Partida i caseriu. Al nord de la serra de Bèrnia.
El barranc d’Alcau, que neix en aquest indret, desguassa al riu de Gorgos, per la dreta, junt al poble de Llíber.
Alcatí, l’
Antic sector de l’Albufera. Es trobava entre les illes del Palmar i de l’Estell, i la Devesa.
Actualment és un petit estany on aflueixen la Sequiota, la sèquia Nova i la sèquia del racó de l’Olla. Desguassa al mar per la gola del Perellonet.
Es troba dins el terme municipal de la ciutat.
Alcàsser -Marina Alta-
(el Poblenou de Benitatxell, Marina Alta)
Partida i antic caseriu, al límit amb el terme de Teulada.
Alcàsser (Horta)
Municipi de l’Horta (País Valencià): 9,01 km2, 15 m alt, 9.527 hab (2014)
Situat en una plana de regadiu que es nodreix amb aigua de la font de Ninyerola, de la sèquia reial del Xúquer i també del subsòl.
L’agricultura de secà i una determinada activitat industrial (serradora i mobles) completen, amb el regadiu, l’activitat econòmica del municipi.
La vila és situada a la dreta del barranc de Picassent, a poca distància de la vila del mateix nom. El palau baronial, aixecat, probablement, sobre una antiga fortificació islàmica, va ser transformat en casa de la vila. A l’església parroquial, acabada de construir el 1805, s’hi venera, en una capella afegida posteriorment, la talla de fusta del Sant Crist de la Fe.
Enllaç web: Ajuntament
