Partida rural i caseriu (521 m alt), al sud de la serra de l’Alcoraia, límit septentrional de l’Alacantí.
Es comunica per carretera amb Sant Vicent del Raspeig.
Alcoraia, l’ -Alacantí-
2 Respostes
Arxiu de la categoria: Geografia
Alcoraia -Mallorca-
Antiga possessió, situada al sud del terme.
Ha estat dividida (Alcoraia Vell i Alcoraia Nou).
Alcora, l’ (Alcalatén)
Municipi i capital de la comarca de l’Alcalatén (País Valencià): 94,9 km2, 279 m alt, 10.672 hab (2014)
Estès en un territori més aviat pla, en la zona de transició cap a la Plana. Comprèn la conca baixa del riu de Llucena (o riu de l’Alcora), en el curs del qual ha estat construït el pantà de l’Alcora; inclou també un petit sector de la conca del Millars.
Hi abunden els pasturatges i les terres de secà, dedicades a blat, oliveres, garrofers, ametllers i vinyes. Les terres són explotades directament pels propietaris. Les activitats industrials són cada vegada més importants, com l’activitat tradicional de la ceràmica de l’Alcora, que després d’alguns alts i baixos ha ressorgit en els últims anys i actualment és un dels principals centres productors dels Països Catalans. La població ha anat variant en funció d’aquests alts i baixos de la indústria ceràmica.
La vila és assentada a la dreta del riu de Llucena, al peu d’un tossal al damunt del qual, i als seus costers, hi ha les ermites de Sant Cristòfol, de Sant Vicent i del Calvari.
Dins el terme es troben les restes del castell d’Alcalatén, a més dels llogarets d’Araia i de la Foia d’Alcalatén (o el Regall).
Enllaç web: Ajuntament
Alcor, serra de l’
Petita serra (334 m alt) situada al sud de l’horta d’Oriola, al límit entre el País Valencià i l’antic regne de Múrcia.
Alconàsser
Possessió, situada prop de la costa, al sud de la muntanya de Muleta.
Alcoleja (Comtat)
Municipi del Comtat (País Valencià): 14,52 km2, 739 m alt, 199 hab (2013)
(o Alcoleja d’Aitana) Situat entre la serra d’Aitana i la Serrella, al nord-est d’Alacant. De relleu accidentat, hi abunden els pasturatges i els boscos de pins i d’alzines.
La base de l’economia local és l’agricultura, tant de secà (oliveres, arbres fruiters i, principalment, cereals) com de regadiu (fruiters -pereres i pomeres-, així com hortalisses per al consum local). Àrea comercial d’Alcoi.
La vila, assentada en un vessant de la serra d’Aitana, a l’esquerra del riu de Frainos, conserva el palau dels marquesos de Malferit, senyors d’Alcoleja.
Dins el terme, a més dels despoblats de Benigama i de Beniafé i de les masies d’Aitana i de Riola, hi ha l’església i el caseriu del Seguró (en part, també, dins el terme municipal de Sella).
Enllaç web: Ajuntament
Alcola, serra d’
(Xalans / Xarafull, Vall de Cofrents)
Serra dels dos municipis. Separa la vall del Cantabán de la rambla de Sácaras.
El pic d’Alcola, cim d’aquesta serra (886 m alt), es troba al límit entre els dos termes municipals.
Alcoja
Caseriu, situat al vessant oriental del Maigmó, prop de la carretera de Sant Vicent del Raspeig a Castalla.
Alcoies, les
(la Torre de les Maçanes, Alacantí)
Caseriu, situat a la capçalera de la rambla de la Torre, al vessant meridional de la serra del Rontonar.
Alcoi, sèquia reial d’
(Safor)
Sèquia, construïda el segle XIII, després de la conquesta cristiana. És la més important de l’horta de Gandia, que pren l’aigua del riu d’Alcoi, per la dreta, a l’assut d’Alcoi o d’en Carròs, aigua avall de Vilallonga de la Safor i dins el seu terme municipal.
La comunitat de regants dirigeix la distribució de l’aigua a través d’un sindicat general i de quatre juntes de sèquia.
