Arxiu de la categoria: Geografia

Alcúdia de Crespins, l’ (Costera)

16 Respostes

Municipi de la Costera (País Valencià): 5,2 km2, 160 m alt, 5.231 hab (2014)

(ant: l’Alcudiola o l’Alcúdia de Canals) Situat en una plana regada pel riu dels Sants, que neix a l’abundosa font dels Sants, dins el terme municipal.

A banda de l’agricultura de secà (oliveres i garrofers) i del regadiu (tarongers, figueres, moresc, blat, cacauets, patates, cotó, etc), alimentat per les sèquies de les Setenes, dels Horts i dels Canyamars, actualment l’activitat econòmica més important del municipi és la indústria (cotó, paper, conserves de fruites i envasos), el desenvolupament de la qual ha originat un important creixement de la població durant el segle XX.

La vila, antiga alqueria d’origen islàmic, es troba emplaçada a la dreta del riu dels Sants; el seu nucli urbà és pràcticament unit amb el de Canals; l’actual església parroquial va ser projectada el 1702.

L’alqueria de Crespins, esmentada al Repartiment de Jaume I, era prop de l’Alcúdia.

Enllaç web: Ajuntament

Alcúdia, l’ -Marina Alta-

2 Respostes

(Benidoleig, Marina Alta)

Caseriu, situat a poca distància i a llevant del poble.

Alcúdia de Carlet, l’ (Ribera Alta)

15 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 23,77 km2, 38 m alt, 11.615 hab (2014)

(oficial: l’Alcúdia)  Situat a la plana al·luvial de l’esquerra del Xúquer i dividit en dos sectors separats pel terme de Guadassuar: el primitiu terme, situat a banda i banda del riu Magre i estés fins als primers contraforts de la serra de Tous; i l’altre, més petit, al sud, que correspon a l’antic terme de Montortal.

El regadiu (tarongers, hortalisses i fruiters), alimentat per la sèquia reial del Xúquer, la ramaderia i la indústria de congelats, maquinària i mobles, constitueixen l’oferta econòmica del municipi, que ha incrementat constantment la seva població durant el segle XX.

La vila és a l’esquerra de la sèquia reial del Xúquer; l’actual església parroquial de Sant Andreu, acabada el 1780, és d’estil neoclàssic i de grans dimensions. Al segle XVII fou creat el comtat de l’Alcúdia. Al nord de la vila hi ha el barri del Serrallo.

Enllaç web: Ajuntament

Alcúdia, badia d’

17 Respostes

(Alcúdia de Mallorca / Santa Margalida / Artà, Mallorca

Badia de 15 km d’amplada, al nord-est de l’illa, entre els caps de Pinar i Farrutx.

Acaba amb una costa baixa i arenosa amb nombrosos assentaments turístics distribuïts entre els tres termes municipals.

Alcúdia, albufera d’

13 Respostes

(Alcúdia de Mallorca / sa Pobla, Mallorca Raiguer)

Estany costaner, situat a la costa nord de la badia d’Alcúdia. És un antic golf de poc fons, que va ésser tancat per un cordó litoral. La seva dessecació començà el 1860, amb finalitats agrícoles.

El conreu d’arròs, promogut per una companyia italiana va fracassar a causa de l’excessiva salinitat, i els canals de reg són utilitzats per una petita indústria paperera. Salines. S’hi practica la pesca d’angules i la caça de fotges.

Alcubles, les (Serrans)

6 Respostes

Municipi dels Serrans (País Valencià): 43,5 km2, 774 m alt, 750 hab (2014)

(cast: Alcublas) Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, al vessant meridional de les serres que separen les conques del Túria i del Palància, entre el cim de la solana de les Alcubles i el Montmajor. A la part meridional del terme hi ha algunes pinedes.

La base de l’economia del municipi és el conreu de la vinya, també hi ha cereals (blat, ordi i civada); compta amb una cooperativa per a l’elaboració del vi i és important la producció de figues. La ramaderia (bestiar porquí, cabrum i oví), l’avicultura, l’apicultura i l’explotació d’una pedrera de marbre negre completen l’activitat econòmica. Àrea comercial de València. La població, tanmateix, ha experimentat una forta emigració, si bé últimament s’ha estabilitzat.

La vila, que agrupa tota la població del municipi, es troba assentada al peu d’un turó, a la dreta de la rambla de les Alcubles.

Alcotas, Las

2 Respostes

(Calles, Serrans)

Caseriu, a la zona de llengua castellana del País Valencià, que forma un petit enclavat (2,19 ha), dins el terme municipal de Xelva, a pocs quilòmetres del límit amb Aragó.

Alcosser de Planes (Comtat)

2 Respostes

Municipi del Comtat: 4,7 km2, 350 m alt, 241 hab (2013)

(ant: Alcosser de Gaianes o Alcosseret; cast: Alcocer de Planes) Estès a banda i banda del riu d’Alcoi, prop de la seva confluència amb el riu d’Agres, al peu de la serra de Benicadell, al nord d’Alacant.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, vinya, oliverars); al regadiu, poc extens, són conreades algunes hectàrees de cereals. Les terres, molt repartides, són explotades majoritàriament pels propietaris. Àrea comercial d’Alcoi. La població ha disminuït des del 1920.

El poble conserva encara les runes d’un antic castell de l’època islàmica. Formava part de l’antic comtat de Cocentaina. El 1535 passà a la parròquia de Gaianes, de la qual s’independitzà posteriorment.

Enllaç web: Ajuntament

Alcossebre

6 Respostes

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)

Poble, situat a la costa, entre el cap d’Irta i el riu Segarra, al peu de la muntanya de Sant Benet.

És un centre de turisme i d’estiueig (el 1960 ha havia 263 habitatges). Disposa d’un petit port.

Les seves platges són les de les Fonts, del Carregador, de la Romana i del Moro.

Alcossaiba

Deixa un comentari

(Borriana, Plana Baixa)

Partida i despoblat.