Arxiu de la categoria: Geografia

Borriana (Plana Baixa)

60 Respostes

Municipi i capital de la comarca de la Plana Baixa (País Valencià): 47,22 km2, 13 m alt, 34.783 hab (2014)

(cast: Burriana) Situat a la plana costanera, a la desembocadura del Millars, que limita el terme pel nord.

Gairebé la totalitat de la superfície és conreada, gràcies a la fertilitat dels terrenys al·luvials, i dedicada al regadiu, que s’alimenta per mitjà de sèquies regulades per una comunitat de regants i produeix sobretot taronges. Port de relativa importància pesquera, port esportiu i reparació de vaixells, fou important comercialment anys enrere per l’exportació de cítrics. Algunes activitats industrials derivades principalment de l’agricultura, així com la paperera, metal·lúrgica i de materials per a la construcció, complementen la vida econòmica local. L’increment demogràfic del municipi ha estat notable a partir de mitjan segle XIX. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La ciutat, anomenada pels àrabs la Ciutat Verda, és situada, en bona part, a la dreta del riu de Sonella; conserva part de les muralles. Hi destaquen també l’església parroquial de Sant Salvador, amb absis gòtic del segle XIII, l’antic convent de la Mercè i el Museu Històric Municipal (1967).

Dins el terme, on han estat trobades restes ibèriques i romanes, hi ha els santuaris de l’Ecce Homo i de la Misericòrdia, la parròquia rural de Santa Bàrbara, el barri de l’estació de Borriana, els barris marítims del Grau de Borriana i del Port de Borriana, i la colònia del Millars.

HISTÒRIA.- L’any 1094 fou firmat a la ciutat el pacte de Borriana d’ajuda mútua entre el Cid i el rei Pere I d’Aragó i de Navarra. Després Jaume I de Catalunya va conquerir Borriana l’any 1233. Els templers hi crearen la comanda de Borriana, que passà a l’orde de Montesa. Fou la població més important de la Plana, anomenada també plana de Borriana. Es negà a sumar-se a la revolta de les Germanies (1520). El paludisme, produït pels conreus d’arròs, en provocà la decadència, la qual només fou resolta amb el sanejament de la zona al final del segle XVIII i la introducció del conreu de cítrics al segle XIX.

Enllaços web: Ajuntament – Gegants i Cabuts – Institut Jaume I

Bonrepòs i Mirambell (Horta)

6 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 1,05 km2, 27 m alt, 3.507 hab (2014)

Situat a la vora del barranc de Carraixet, al nord de València.

Tota la superfície del terme és ocupada per conreus molt diversos de regadiu (patates, blat de moro, tomàquets), alimentats per la sèquia de Montcada. La majoria de les terres de conreu són explotades per llurs propietaris, i la resta, per parcers i arrendataris. Ramaderia bovina, porcina i equina; granjes avícoles. La vida econòmica del municipi es complementa amb l’activitat d’algunes petites fàbriques i alguns tallers, que s’ha beneficiat de l’expansió industrial de la comarca: paperera, alimentària, metal·lúrgica. Àrea comercial de València.

La població, molt dispersa en barraques i alqueries, ha mantingut una línia ascendent des del començament del segle XX i s’ha estabilitzat darrerament.

El poble de Bonrepòs, cap del municipi i antiga alqueria islàmica, es troba actualment unit al nucli del seu agregat Mirambell.

Enllaç web: Ajuntament

Bonansa (Ribagorça)

13 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 37,29 km2, 1.256 m alt, 84 hab (2014)

Situat a la conca de la Noguera Ribagorçana, límit oriental del municipi, entre la Valira de Castanesa i l’Isàvena, subafluents del Segre, al sud-oest del Pont de Suert. La part muntanyosa del terme, formada pels contraforts septentrionals de la serra del Cis, és ocupat en la seva major part per pasturatges naturals, actualment en retrocés a favor del bosc.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a les tradicionals activitats agrícoles de secà (cereals i farratges) i ramaderes (bestiar oví i boví), circumstància que ha provocat un important descens de la població, sobretot a partir de les últimes dècades. Una indústria explota les pedreres.

Al poble, a l’esquerra de la riera de la Mola, destaca l’església parroquial, dedicada a santa Coloma.

Dins el terme hi ha el poble de Sirés, les caseries d’Espolla i de la Torre de Buira, el llogaret de Gavarret i els despoblats de Bibils i Buira.

Bompàs (Rosselló)

7 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 5,70 km2, 16 m alt, 7.129 hab (2012)

(ant: Malpàs) Situat a la plana al·luvial de la vall de la Tet, a la riba esquerra del riu.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura; el regadiu, que aprofita l’aigua del riu a través de canals d’irrigació, produeix principalment hortalisses i arbres fruiters; el secà és dedicat al monoconreu de la vinya i ha donat lloc a la creació d’una cooperativa vinícola. Hi ha bestiar oví. La indústria està formada per una fàbrica d’embalatges per a fruita i d’una empresa d’instal·lacions elèctriques. Cal destacar el notable creixement experimentat per la població durant els últims anys.

El poble, a la plana al·luvial de la Tet, a la riba d’un canal d’irrigació, va adoptar el nom actual al segle XIII arran de la construcció d’un pont sobre el riu. Fou centre de la comanda de Bompàs, de l’orde de Sant Joan.

Dins el terme es troben la masia i antiga església de Sant Salvador de Canomals i les ruïnes de l’antic castell de Bompàs.

Bolulla (Marina Baixa)

7 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 13,69 km2, 214 m alt, 421 hab (2014)

(pop: Bollulla) Estès per la vall de Tàrbena, i drenat pel riu de Bolulla, afluent per la dreta de l’Algar, al nord-est de la Vila Joiosa. El terreny, accidentat pels contraforts de les serres de Bèrnia i de la Xortà, és cobert en bona part per boscos de pins i alzines i extenses àrees de matolls.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, garrofers, ametllers i oliveres) sobre el regadiu (hortalisses). La ramaderia ovina és en decadència. Àrea comercial d’Alacant. La població ha experimentat una davallada constant des del començament del segle XX i sobretot a partir de la segona meitat.

El poble, d’origen islàmic, comprèn tota la població del municipi; hi destaca l’església parroquial de Sant Josep.

Dins el terme hi ha els despoblats d’Alcia, Garx, Rocina i Soraja i, dalt d’un turó, prop del poble, les ruïnes de l’antic castell de Bolulla.

Bolquera (Alta Cerdanya)

9 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 17,61 km2, 1.613 m alt, 781 hab (2012)

(fr: Bolquère) Estès per l’altiplà de la Perxa, a la confluència dels rius Segre i de la Tet, a la riba dreta d’aquest riu, límit oriental del terme. El relleu és molt accidentat i cobert en bona part per boscs comunals de pi negre, de pi roig i d’avets, i d’abundants pasturatges naturals d’estiu, aprofitats pel bestiar boví i oví.

Les tradicionals activitats agrícoles (cereals -blat, segol, civada-, i pastures) i ramaderes complementen la vida econòmica del municipi, que ha esdevingut al llarg del segle XX, amb la construcció primerament del balneari helioteràpic de Bolquera i després del nucli de Superbolquera, un important centre turístic. Hi ha també una central elèctrica al pla dels Avellans.

Al poble és emplaçat a la vora del riu de Bolquera (que s’uneix amb el riu d’Eina i forma el riu d’Angost); destaca l’església parroquial de Santa Eulàlia, del segle XIII, que és emplaçada al lloc de l’antic castell de Bolquera i que conserva importants retaules barrocs.

Bolbait (Canal de Navarrés)

4 Respostes

Municipi de la Canal de Navarrés (País Valencià): 40,4 km2, 253 m alt, 1.369 hab (2014)

(cast: Bolbaite) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la conca alta del riu de Sellent, anomenada rambla de Bolbait, aigua amunt de Xella, que corre encaixat entre un doble vessant muntanyós d’escassa altitud, al nord-oest de Xàtiva. Una tercera part del territori és ocupada per la vegetació natural, formada per boscs de pins i extenses àrees de pasturatges, explotades tradicionalment per bestiar oví, actualment en decadència.

A les terres conreades predomina el secà (garrofers, ametllers, vinya i oliveres), base de l’economia local, sobre el regadiu (hortalisses). Hi ha una petita explotació de guix. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble, a la vora de la rambla de Bolbait, s’enfila per un petit turó al cim del qual hi ha, mig enrunat, el castell de Bolbait; hi destaca l’església parroquial de Sant Francesc de Paula, consagrada el 1535.

Els banys de Bolbait, d’aigües medicinals, es troben al sud, dins el terme veí de Xella.

Bocairent (Vall d’Albaida)

34 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 97,0 km2, 680 m alt, 4.335 hab (2014)

Situat al centre de la vall de Bocairent, a la confluència dels rius Vinalopó, Albaida i Xúquer. El terreny, molt muntanyós, accidentat pels contraforts de les serres d’Ontinyent i de Mariola, és poc conreat i en gran part cobert de pinedes, alzinars i extenses àrees de matolls, en part aprofitades per a pasturatges.

L’agricultura es concentra a les parts més planes i vora els rius; predomina el secà (cereals, olivera i vinya) sobre el regadiu (cereals i arbres fruiters, especialment pomeres), que aprofita les aigües derivades del Vinalopó i de diverses fonts. L’activitat econòmica bàsica es la indústria, tradicional al municipi, sobretot el sector tèxtil, concentrat en petites fàbriques que ocupen bona part de la població activa; hi ha també indústria paperera i derivada de la fusta.

La vila, d’origen islàmic, s’enfila voltant un petit turó coronat per l’església parroquial de l’Assumpció, consagrada el 1516 i refeta al segle XVIII. Per Sant Blai hi són tradicionals les festes de moros i cristians.

Dins el terme han estat trobades restes ibèriques, especialment l’anomenat lleó de Bocairent, i també unes coves, probablement d’origen prehistòric, conegudes amb el nom de Casetes dels Moros.

El municipi comprèn, a més, les caseries de Reiner, del Poblet dels Ferrers i del Racó dels Cirers, el santuari del Sant Crist del Calvari i algunes masies.

Enllaços web: Ajuntament – Oficina de Turisme

Bissaürri (Ribagorça)

15 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 63,19 km2, 1.108 m alt, 179 hab (2014)

(cast: Bisaurri)  Estès per la vall de Benasc, a la zona axial del Pirineu. El terme és molt muntanyós, on hi ha petits barrancs que formen el riu de Bissaürri, afluent de capçalera de l’Éssera, amb abundància de prats i boscs de pinasses, fagedes i alzinar.

La vida econòmica del municipi és essencialment agrícola: conreus de regadiu (hortalisses i patates) i de secà (farratges), i ramadera (bestiar oví i vacum). Abans hom explotava les mines de lignit i les salines de la Múria. També hi ha una planta embotelladora d’aigües minerals. Malgrat tot, la població ha experimentat un notable descens durant les últimes dècades.

L’església parroquial del poble és dedicada a sant Cristòfor.

El terme comprèn els pobles de Pedrafita, Urmella (on hi ha l’antic monestir d’Orema), Arassant, Sant Valerí, Buielgues, Sant Martí d’Estet, Dos, Gavàs, Renanué, la Múria i Sant Feliu de Veri, i la quadra de Fades.

Binissalem (Mallorca Raiguer)

20 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 29,77 km2, 137 m alt, 7.936 hab (2014)

(ant: Rubines) Situat a la zona nord de la plana central, al Raiguer, al límit amb els contraforts meridionals de la serra de Tramuntana. A la part muntanyosa hi ha un petit sector ocupat per pinedes i pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (ametllers, cereals, vinya i oliveres), complementada pel regadiu (hortalisses) que aprofita l’aigua de pous. Les terres de conreu són força repartides. La ramaderia és de bestiar boví, oví, cabrum, porcí i avicultura. Hi ha explotació d’algunes pedreres. També hi ha algunes petites indústries, dedicades principalment a l’elaboració de vins, a la fabricació de calçat, de conserves de fruites i de vidre. Pertany a l’àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila fou fundada el 1300 per Jaume II de Mallorca; la primitiva església parroquial va ser refeta durant el barroc.

Dins el terme, a més de l’antic poble de Rubines, hi ha el caseriu de Biniagual.

Enllaços web: Ajuntament – Vins D.O. – Institut – Biblioteca