Arxiu de la categoria: Geografia

Canet d’en Berenguer (Camp de Morvedre)

Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 3,81 km2, 8 m alt, 6.296 hab (2014)

Situat a la plana al·luvial costanera, al nord de la desembocadura del Palància, a l’est de Sagunt.

El municipi basa la seva economia en l’agricultura de regadiu, gràcies a les sèquies procedents del Palància que reguen el terme, fan possible els cultius d’horta, entre els quals predomina al taronger, i complementada darrerament pel turisme. Àrea comercial de València.

El poble, d’origen islàmic, és a 1,5 km de la costa, hi destaquen l’església parroquial de Sant Pere (1747-62), i el Palau del Baró, dels segles XVII-XVIII, restaurat posteriorment. Al segle XV esdevingué centre de la baronia de Canet de Berenguer.

A la costa destaca el far de Canet, al cap de Canet. Dins el terme hi ha nombroses restes romanes.

Enllaç web: Ajuntament

Canavelles (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 10,95 km2, 932 m alt, 48 hab (2012)

Situat a l’antiga vall d’Engarra, a l’esquerra de la Tet, on hi ha els graus de Canavelles (o d’Oleta), a la zona més alta de la comarca.

És el típic municipi de muntanya que no ha pogut desenvolupar prou la seva economia a causa de les poques condicions del terreny i la dificultat de les comunicacions. Hi ha conreus de secà (cereals) i, vora el riu, conreus irrigats (fruiters). Ramaderia. La despoblació, en conseqüència, ha estat una constant durant el segle XX, si bé darrerament s’ha deturat.

El poble és en un replà del vessant oriental del roc de Concalles.

Dins el terme hi ha el poble de Llar, el balneari dels Graus de Canavelles i els antics castells de Nyòvols i de Serola, on resta l’església de Sant Pere dels Graus.

Canals (Costera)

Municipi de la Costera (País Valencià): 21,86 km2, 160 m alt, 13.360 hab (2014)

Situat en una vall, a la vora del Cànyoles i del seu afluent, el riu dels Sants, entre la serra Grossa i la serra Plana, al sud-oest de Xàtiva.

La principal font de riquesa del municipi és la indústria (sobresurt la tèxtil, i també l’alimentària, la terrissera i la de construcció), complementada per l’agricultura, sobretot de regadiu (tarongers, hortalisses, patates, tabac, melons, maduixes, cacauets, etc), gràcies a les aigües dels dos rius; de secà cal esmentar els garrofers, ametllers i oliveres, i algunes activitats avícoles i ramaderes (bestiar oví i porcí). La població ha experimentat un notable ascens, sobretot a partir del 1950.

La vila, d’origen islàmic, és a la confluència dels rius Cànyoles i dels Sants; conserva part de l’antiga església del segle XIII; l’actual temple parroquial de Sant Antoni fou construït en 1623-34 i decorat de nou el 1690.

El nucli urbà ja ha absorbit l’antic llogaret de la Torreta de Canals i és pràcticament unit a l’Alcúdia de Crespins.

Enllaç web: Ajuntament

Campossí (Fenolleda)

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 17,04 km2, 635 m alt, 46 hab (2012)

(o Camporsí, fr: Campoussy) Situat a la dreta de l’Adasig, aigua avall de Sornià, en un terreny aspre, al límit amb el Conflent. El terme és en part accidentat per la roca Geler.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a l’agricultura (vinya, cereals, farratge) i la ramaderia. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és situat en un planell; l’església parroquial és dedicada a Santa Maria i va ser construïda en diverses etapes, entre els segles XIV-XVII, sobre les restes d’un antic castell.

Dins el terme hi ha alguns monuments prehistòrics, com el dolmen de la collada de la Femma Mòrta i el de la Cauna del Missèr, i comprèn, a més, l’antic lloc de Palmes.

Campos (Mallorca Migjorn)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 149,69 km2, 32 m alt, 9.765 hab (2014)

Situat a la plana al·luvial situada entre les marines de Llucmajor i Santanyí, al sud-est de Palma de Mallorca.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, arbres fruiters, ametllers); una part de regadiu (farratges), que aprofita les aigües freàtiques, i la ramaderia (bestiar boví, porcí i aviram), força desenvolupades, complementades per la indústria agropecuària i un turisme en expansió. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila és situada al fons de la plana, conserva cinc torres de defensa del segle XVI; l’església parroquial de Sant Julià, també del segle XVI, va ser reformada al XIX. Al sud de la vila hi ha l’antiga parròquia i el santuari de Sant Blai, d’estil gòtic.

Dins el terme hi ha, a més, les caseries de sa Ràpita, de ses Covetes, des Palmer (on es troba el balneari dels Banys de Sant Joan, d’aigües clorurosòdiques) i de sa Sorda, i la urbanització de Can Mandana, així com nombroses possessions.

Enllaç web: Ajuntament

Camporrobles (Plana d’Utiel)

Municipi de la Plana d’Utiel (País Valencià): 89,5 km2, 908 m alt, 1.319 hab (2014)

Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb Castella. És situat en un altiplà d’uns 900 m, amb alguns turons aïllats que passen de 1.000 m, i drenat pel riu Madre, afluent del Magre. Una tercera part del terme són matolls.

El principal recurs és l’agricultura de secà, amb conreus de cereals (blat i ordi) i vinya (amb una cooperativa vinícola). La ramaderia és important (bestiar oví, cabrum i porcí). Àrea comercial d’Utiel. Quasi tota la terra és explotada directament pels seus propietaris. Forta emigració des del 1950.

La vila està situada al costat d’una llacuna, pertangué a Castella fins al 1851 i depengué de Requena fins al 1782.

El terme comprèn, a més, el llogaret de La Loberuela.

Camporrells (Llitera)

Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 26,7 km2, 665 m alt, 148 hab (2014)

Situat al límit amb la Baixa Ribagorça, al nord-est de Tamarit de Llitera. El terreny, força accidentat, és en bona part ocupat per boscos i pastures.

Els conreus, bàsicament de regadiu (cereals, ametllers, alfals i hortalisses), aprofiten el petit embassament de Santa Anna, amb aigües de la Noguera Ribagorçana, a través del congost de Camporrells. Al secà hi predomina l’olivera. Dins el terme hi ha diverses fonts d’aigües medicinals i el balneari de Camporrells que ha contribuït a convertir el municipi en un centre d’estiueig. Àrea comercial de Lleida. La població, amb tot, ha minvat notablement des del 1960.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba en un turó presidit per la primitiva església romànica de Sant Miquel (segle XII); l’actual església parroquial, dedicada a sant Pere, és de 1749-68.

Dins el terme hi ha, a més, el despoblat de Miravet.

Campome (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 5,26 km2, 550 m alt, 113 hab (2012)

Estès per la vall de la Castellana, a la dreta d’aquest riu i al nord-oest de Prada. El terme és accidentat per la serra que separa la vall de la Castellana de les Garrotxes de Conflent. La vegetació natural, força degradada, presenta petits rodals de bosc a la part baixa del terme.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a una agricultura (arbres fruiters, hortalisses i vinya) i una ramaderia no gaire desenvolupada, circumstància que ha provocat una lenta però constant davallada de la població des de mitjan segle XIX. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble es troba a la riba dreta del riu de la Castellana i agrupa tota la població del municipi.

Dins el terme hi ha l’antic poble de Croells, el lloc de Fórnols i l’antic castell de Paracolls de Conflent.

Campello, el (Alacantí)

Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 55,27 km2, 26 m alt, 27.081 hab (2014)

Situat sobre un planell litoral, accidentat per les serres de Bonalba i de la Ballestera, que el limiten. La meitat nord del terme té un litoral rocallós i espadat. Al sud, on hi ha el riu de Montnegre la costa forma el delta i una extensa platja sorrenca. Més de la meitat del terme no és conreable, i és cobert pels erms, les pastures i l’espartar.

Agricultura de secà, amb la rotació tradicional de cereals i lleguminoses, garrofers i ametllers; el regadiu aprofita el sistema d’irrigació (hortalisses i tomàquets). La pesca, activitat tradicional, ha estat desplaçada pel turisme, que compta amb una important indústria hotelera instal·lada a la platja de Sant Joan, el Carrer de la Mar, el barri marítim i les colònies de la Coveta Fumada, Mutxavista, Cases del Marco, etc. Àrea comercial d’Alacant.

El poble és situat a 1 km de la costa. El terme fou segregat el 1901 del d’Alacant. La illeta del Campello o de Banyets conserva una torre o talaia del segle XVI; hom hi ha trobat nombroses restes d’una factoria romana o potser més antiga.

El municipi comprèn, a més, el llogaret de Fabraquer i els caserius de la Ballestera i Aigües Baixes.

Campell, el (Llitera)

Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 57,81 km2, 499 m alt, 697 hab (2015)

(cast: Alcampell) Estès al nord de la serra de la Gessa per una plana que comunica, cap al sud, amb el pla de la Quadra, al límit amb la Noguera, al nord-est de Binèfar.

La base de l’economia local és l’agricultura; el regadiu (cereals, alfals, arbres fruiters) és alimentat amb aigua del canal d’Aragó i Catalunya; de secà, s’hi conreen oliveres, vinya i ametllers. La ramaderia (bestiar oví, porcí i boví) fa d’activitat complementària. Àrea comercial de Lleida.

La vila, separada de Tamarit de Llitera per la serra de la Gessa, depengué fins al 1831 d’aquest municipi; l’església parroquial de la vila (1664) és dedicada a santa Margarida; gran casal de Bellet.

El municipi comprèn també els pobles de Pelegrinyó (separat del sector principal per l’antic terme de Rocafort de Llitera) i de Miporquet i els despoblats de la Montanera i de Vivers.

Enllaç web: Ajuntament