Vall, entre la Maladeta i la línia de crestes que separa la vall de Benasc de la vall de Barravés i de la Vall d’Aran.
Drenada pel riu de Barrancs, format per les aigües de fusió de la gelera de Barrancs (a la cara nord-est del pic d’Aneto) i de la d’Aneto; aquest riu, després de formar l’estany de Barrancs (2.380 m alt), es precipita al forat dels Aigualluts.
Entre la vall de Barrancs i la valleta de l’Escaleta hi ha el pic de Barrancs (2.892 m alt).
Ermita i centre turístic, format per nombrosos xalets d’estiueig i un hostal.
Situat a la serra de la Calderona, al vessant septentrional del Garbí, al límit amb el terme de Serra de Portaceli (Camp de Túria), al voltant de la font de Barraix, d’aigües minero-medicinals.
Barri, raval agrícola situat al nord i nord-est, format entre els segles XVII i XIX.
(Alzira / Carcaixent, Ribera Alta)
Llogaret, situat a la vall d’Aigües Vives, al peu de la serra de les Agulles, al límit dels dos termes. Hi passa la carretera d’Alzira a Tavernes de la Valldigna i té estació del ferrocarril de via estreta de Carcaixent a Alacant.
Fou fundat el 1784 pels augustinians del veí convent d’Aigües Vives (la carta de poblament és del 1796), els quals li donaren el nom de Santa Maria d’Aigüesvives. L’església, consagrada el 1873, depèn de la parròquia de Carcaixent.
Veure> el Coll de la Barraca (llogaret).
Caseriu, a l’antiga companyia de Biniparrell, emplaçat a 800 m al nord-oest del poble, vora el camí de Llucmaçanes.
Altre nom del poble i antic municipi d’Anya.
la Baronia (Conflent) Petita zona, al voltant de Jóc, que ha rebut el nom de l’antiga baronia de Jóc.
la Baronia * (Planes de la Baronia, Comtat) Altre nom de la vall de Planes.
la Baronia (Puigcerdà, Baixa Cerdanya) Raval, situat al sud-oest de la vila. Havia pertangut al monestir de Cuixà.
