Llogaret, situat a l’esquerra de la rambla de la Viuda.
És travessat per la carretera de la Pobla Tornesa a Albocàsser.
Barona, la
2 Respostes
Arxiu de la categoria: Geografia
Baró, mas del *
Altre nom del mas d’en Conill (masia i caseria).
Godelleta (Foia de Bunyol)
Municipi de la Foia de Bunyol (País Valencià): 37,45 km2, 266 m alt, 3.408 hab (2014)
(ant: Godella de Xiva) A l’àrea de parla castellana del País Valencià, accidentat a l’est per la serra Perranxisa i a l’oest pels contraforts de la serra de Xiva (Miravalència, 443 m alt), al límit amb la Ribera Alta.
La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, predominantment de secà, amb conreus de vinya, oliveres, garrofers, cereals, ametllers i llegums; al regadiu, que aprofita l’aigua de fonts, hi ha hortalisses, farratges i fruiters, complementada per la ramaderia de llana, la cria de bestiar i l’activitat d’algunes petites indústries de la fusta i forns de calç. Àrea comercial de València.
Després d’anys de decadència, a partir del 1960 ha recuperat part de la seva població, gràcies a la proximitat de zones industrials i al desenvolupament de l’estiueig.
El poble té l’origen en una alqueria islàmica; església parroquial de Sant Pere, construïda a partir del 1835.
Dins el terme hi ha el mas dit dels Escolapis.
Godella (Horta)
Municipi de l’Horta (País Valencià): 8,41 km2, 30 m alt, 13.125 hab (2014)
Situat al nord-oest de València, a la zona anomenada els Deserts de Dalt.
La sèquia de Montcada, amb aigües procedents del Túria, fan possible el regadiu que ocupa l’est del terme i és destinada als conreus hortícoles, com el blat de moro, xufla, patates, hortalisses, etc. El secà (garrofers i oliveres) s’estén cap a l’interior, a la part més muntanyosa. Altres recursos econòmics són algunes indústries tèxtils i del calçat i l’explotació de pedreres, si bé bona part de la població treballa a València, ciutat de la que depèn la serva àrea comercial.
El poble (godellans o godellers) forma pràcticament una conurbació amb Burjassot; s’hi destaquen l’església parroquial de Sant Bartomeu, construïda en 1744-54 sobre el temple primitiu (romànico-gòtic), i algunes cases del barri de Campolivar, antic centre d’estiueig de l’alta burgesia valenciana.
Dins el terme hi ha el santuari del Salvador de Godella.
Enllaç web: Ajuntament
Arques, coll de les -Rosselló/Conflent-
(Bula d’Amunt, Rosselló / Glorianes, Conflent)
Depressió de la serra que marca el límit de les dues comarques, per on passa el camí entre els dos termes.
Glorianes (Conflent)
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 18,72 km2, 793 m alt, 17 hab (2012)
Situat al límit amb les muntanyes dels Aspres, constituït per les capçaleres de les rieres de Rigardà (anomenada també riera de Glorianes) i de les Croses. Els colls de Montportell, de les Arques i del Peiró comuniquen aquesta vall amb la del Bulès.
L’aridesa del terreny i la dificultat de les comunicacions han provocat la manca de recursos econòmics del municipi, limitats a algunes activitats agrícoles i ramaderes (pastures i farratges per al bestiar oví i cabrum) i han accentuat el procés de despoblament.
El poble és en un coster, a la riba dreta de la riera de Glorianes; l’església parroquial és dedicada a sant Sebastià.
Dins el terme hi ha el santuari de Santa Anna dels Quatre Termes, els antics llocs d’Arenyanes, el mas de l’Alzina, Sofrunys i Foixà, així com quinze fonts d’aigües medicinals.
Ginebrosa, la (Matarranya)
Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 80,1 km2, 702 m alt, 206 hab (2014)
Situat a la vall del Guadalop, prop de la confluència amb el Bergantes. La serra de la Ginebrosa (888 m alt), continuació de la serra de Cirerals, és al nord-est del terme, entre el riu de Mesquí i el Bergantes; el sector a l’esquerra d’aquest darrer riu és drenat pel barranc de la Canaleta. La zona forestal és poblada de pins i matollar.
Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (dedicada sobretot a la vinya i a les oliveres, així com a cereals); al regadiu, que aprofita l’aigua del Bergantes, s’hi conreen patates, alfals i llegums. Hi ha explotacions ramaderes de bestiar de llana i porcí. Les activitats industrials són derivades de l’agricultura. Àrea comercial d’Alcanyís.
La vila és al vessant meridional de la serra de la Ginebrosa; l’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu.
Dins el terme hi ha, a més, el despoblat de Bunyol.
El parlar del municipi té les característiques pròpies de la transició al castellà.
Bardamina, vall de
Coma de la vall de Benasc, que davalla del pic de Bardamina (3.079 m alt), al nord-est del pic de Pocets.
Al centre hi ha l’estany de Bardamina (2.354 m), l’emissari del qual, el torrent de Bardamina, desguassa al riu d’Estós per la dreta.
Barcelona, port de *
(Catalunya)
Veure> Port de Barcelona (barri i zona de la ciutat).
Barcelona, pla de *
(Catalunya)
Nom amb el qual també és coneguda la comarca del Barcelonès.
