Caseriu, prop del límit amb el terme de la Vila Joiosa.
Benienso
1 Resposta
Arxiu de la categoria: Geografia
Benicató
Partida i caseriu. Era una antiga vil·la romana (el Museu Provincial de Castelló se’n conserva un mosaïc).
Benicapsell
(Planes de la Baronia, Comtat)
Despoblat, situat a l’est de la vila. Antic lloc de moriscs, era habitat per 23 famílies el 1602, es despoblà amb llur expulsió (1609).
Fou agregat el 1535 a la parròquia de Planes, a la baronia de la qual pertanyia.
Benicambra
(el Poblenou de Benitatxell, Marina Alta)
Caseriu, prop del límit amb el terme de Xàbia.
Benicalap
(o Benicalaf) Antic poble i actual districte de la ciutat, en plena horta, al llarg de la carretera de Burjassot.
Dins el poble es conserva la casa senyorial, de construcció gòtica de maons. L’església (Sant Roc) esdevingué parroquial el 1902.
Benicadim
Caseriu, a l’esquerra del Girona.
Antic lloc de moriscs, era habitat per 5 famílies el 1602. Era de la jurisdicció del comte de Sinarques.
Mutxamel (Alacantí)
Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 47,65 km2, 63 m alt, 24.232 hab (2014)
Situat a l’horta d’Alacant (on hi ha el petit pantà de Mutxamel) i drenat pel riu Montnegre, prop de la seva desembocadura, al nord-est d’Alacant. La major part del terme és plana i solament al nord és accidentat pels contraforts de les serres de Bonalba i Ballestera.
La principal activitat és l’agricultura; els conreus d’horta ocupen el 20% del total conreat i són possibles gràcies a la sèquia de l’Horta, derivada del Montnegre, i també als regatges derivats de l’embassament de Tibi. Produeix, principalment, tomàquets i cítrics. Al secà es conreen cereals, vinya, garrofers, ametllers i oliveres. La indústria es deriva de l’agricultura; també hi ha indústria de mobles. Pertany a l’àrea comercial d’Alacant.
La població, a partir del 1960, gairebé s’ha triplicat, afavorit per la proximitat d’Alacant, ciutat de la qual ha esdevingut pràcticament en suburbi. És un lloc d’estiueig.
La vila és un nucli caminer prolongat sobre la carretera de Sant Joan a Xixona; s’hi destaquen l’església parroquial de Sant Salvador (construïda el 1513 i reformada a mitjan segle XIX) i algunes cases senyorials.
Dins el terme hi ha l’antic lloc i actual raval de Penya-serrada i el caseriu del Ravalet (on hi ha el santuari de Montserrat).
Enllaç web: Ajuntament
Museros (Horta)
Municipi de l’Horta (País Valencià): 12,45 km2, 12 m alt, 6.326 hab (2014)
Situat a la plana al·luvial regada per la sèquia de Montcada, al nord de València.
Els regatges derivats de la part baixa de la sèquia de Montcada, amb aigües procedents del Túria, fan possible l’agricultura de regadiu, dedicada bàsicament al conreu de tarongers i d’hortalisses (tomàquets, cebes i carxofes). Al secà, en regressió, es conreen principalment garrofers, oliveres i ametllers. La terra és molt repartida. La ramaderia, estabulada, és formada per bestiar boví i porcí. La instal·lació d’un polígon industrial ha permès el desenvolupament del sector industrial, hi ha una gran fàbrica de sucs i conserves vegetals, indústries de plàstics, metal·lúrgiques, alimentàries, magatzems de fruita i construcció. Àrea comercial de València. La població ha augmentat amb regularitat des del 1900.
El poble, d’origen islàmic, és gairebé unit al nucli de Massamagrell; l’església parroquial de Santa Maria fou acabada el 1734, sobre un temple anterior del segle XV.
Dins el terme hi ha l’antic convent dominicà de Sant Onofre de Museros, convertit en mas.
L’any 1978 li fou annexat el terme de la Venta de l’Emperador, que se segregà altre cop el 1985.
Enllaç web: Ajuntament
Muro de Mallorca (Mallorca Pla)
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 58,55 km2, 83 m alt, 6.808 hab (2014)
Situat a la costa, prop de la badia d’Alcúdia, és regat per la riera d’Alcúdia, al sud de l’albufera d’Alcúdia, al qual hi aporta aigua el torrent de Muro, al sector septentrional de l’illa.
L’agricultura és dedica al conreu d’herbacis, ametllers i productes d’horta. Hi predomina la petita explotació. Hi ha ramaderia. La principal riquesa del municipi la constitueix el sector turístic, centrat a la platja de Muro, amb una destacada indústria hotelera i de serveis. Àrea comercial d’Inca. Durant el segle XX ha acusat un augment regular de població; el 1900 tenia 4.557 h.
La vila és d’origen islàmic; s’hi destaquen l’església parroquial, del segle XVI, i l’edifici del Museu Etnològic.
Dins el terme hi ha l’antic monestir de Santa Anna de Muro.
Enllaç web: Ajuntament
Muro d’Alcoi (Comtat)
Municipi del Comtat (País Valencià): 30,24 km2, 410 m alt, 9.114 hab (2014)
(o Muro del Comtat) Situat a la depressió de la serralada pre-bètica d’Alcoi, al peu de les serres de Benicadell i de Mariola, a l’esquerra del riu d’Alcoi i regat pel seu afluent, el riu d’Agres, on es barrejen al pla de Muro, al nord de Cocentaina. El terreny és accidentat.
L’agricultura, que està en regressió, és de regadiu gràcies al regatges derivats de l’Agres així com al rec de Palacio; s’hi conreen hortalisses i arbres fruiters; al secà, amb una major extensió, destaquen les oliveres. Gràcies a la proximitat d’Alcoi, s’hi ha desenvolupat un notable sector industrial: tèxtil (filats), alimentàries, etc. Àrea comercial d’Alcoi. La població tendeix a augmentar.
La vila és en un replà, a l’interfluvi dels rius d’Agres i d’Alcoi; l’església parroquial de Sant Joan Baptista va ésser acabada el 1837.
El terme comprèn, també, el poble de Setla de Nunyes, els llogarets de Benàmer i l’Alquerieta de Jordà i els despoblats de Turballos i la Plana.
Enllaços web: Ajuntament – Grup de Danses Baladre
