(o Benillut) Despoblat, a l’esquerra del riu d’Alcoi, entre Beniarrés i l’Orxa.
Lloc de moriscs (el 1602 tenia 37 focs), formava part de la comanda de Perputxent.
Al segle XVI constituí parròquia amb Alquenènsia, l’Orxa i Beniarrés, i més endavant, solament amb Beniarrés.
Depressió (295 m alt) de la serralada que separa les dues comarques, entre la serra de la Creu i la serra de Requena.
Despoblat, a l’est de la vila, vora la carretera de Dénia.
El nom ha restat en una casa i en una partida del terme.
Despoblat i partida, prop del riu d’Albaida, vora la confluència amb el Cànyoles.
La sèquia de Benifurt, que rega, juntament amb la sèquia del Puig, la part de l’horta de Xàtiva a la dreta del riu d’Albaida, pren l’aigua d’aquest riu a l’assut de Benifurt, a 2,75 km i aigua avall de l’assut del Puig.
Poble (1.194 m alt), situat a la vall de Castanesa, entre Herbera i Noals, damunt la riba esquerra de la Valira de Castanesa.
Formava un municipi amb Herbera. L’església depèn de la parròquia de Noals.
Caseriu, a la plana regada, a la dreta del riu d’Alcoi.
Antic lloc de moriscs, tenia 15 focs el 1609, que pertanyia a l’Alqueria d’Estanya.
Poble, entre Benicalap i Benimàmet, a 2,7 km del nucli urbà de la ciutat. El seu antic terme és regat per les sèquies de Montcada i de Tormos.
Antiga alqueria islàmica d’una gran extensió, Jaume I el Conqueridor féu sobre el seu territori més de vint donacions fins al 1242.
Veure> la Tinença de Benifassà (subcomarca).
Poble, situat en plena horta, a 5 km de la ciutat, al límit amb el terme d’Alfara del Patriarca.
Antiga alqueria islàmica, fou cedida a l’orde del Temple (1251). L’església de Santa Maria Magdalena és del segle XVII.
Fou annexat a València el 1900.
(les Planes de la Baronia, Comtat)
Altre nom del llogaret de Benialfaquí.
