Arxiu de la categoria: Geografia

Terme, riu del -Vallespir-

(Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir)

Nom de la capçalera del riu de Montdony, afluent, per la dreta, del Tec, que neix al Montcapell.

Terme, el -Safor-

(Tavernes de la Valldigna, Safor)

Partida de regadiu i caseria, al sud-est de la ciutat, al límit amb el terme de Xeraco.

Terç, es -Eivissa-

(Sant Antoni de Portmany, Eivissa)

Vénda de la parròquia i municipi.

Tendetes

(València, Horta)

Partida del terme de Campanar. Hi ha l’ermita de l’Adoració dels Reis.

Tempestes, pic de

(Benasc, Ribagorça)

Un dels cims (3.310 m alt) del massís de la Maladeta, al sud-est del pic d’Aneto, del qual és separat per la bretxa de Tempestes (3.130 m). El nom fou donat per Russell el 1881.

És el punt culminant de la cresta de Tempestes, que separa la vall de Llosars de les de Barrancs i de Salenques.

Al nord-est de la bretxa hi ha l’important glacera de Tempestes.

Tejo, serra d’El

(Requena, Plana d’Utiel)

Una de les serres (1.251 m alt) que tanca per l’est l’altiplà de Requena, al nord de la serra de les Cabrelles.

Teix, puig des

(Deià, Mallorca Tramuntana)

Cim (1.062 m alt) de la serra de Tramuntana, al sud de la vila, paral·lela a la costa de ponent, vora el límit amb els termes de Valldemossa i de Bunyola.

Teià, pla de * -Osona-

(Santa Maria de Besora, Osona)

Veure> el Pla de Teià  (poble i cap del municipi).

Tec, el -riu-

(Vallespir / Rosselló)

Riu del litoral mediterrani. Neix al Pirineu axial, al peu de la serra de Costabona, prop del límit entre el Ripollès i el Conflent amb el Vallespir, comarca que travessa longitudinalment, seguint les línies de falla.

A l’alt Vallespir s’encaixa entre muntanyes (Serravernet, serra de Montner), i el primer tram forma la vall de la Presta (1.130 m alt). El seu curs mitjà correspon al baix Vallespir, i la vall s’eixampla progressivament en introduir-se al Rosselló, comarca que recorre en la mateixa direcció (sud-oest – nord-est), paral·lelament al Rard, al peu del massís de l’Albera, fins a desembocar a la Salanca, entre les platges de Sant Cebrià i d’Argelers.

Els principals afluents són, per l’esquerra, el de la Comalada, el riu Ferrer, la ribera Ample i el Vivers; i per la dreta, els de la Menera, del Terme i de les Illes.

És de règim nivo-pluvial i rep abundants precipitacions a la conca alta, però la pluviositat és baixa a la vall inferior. El cabal és de 3,20 m3/segon al curs alt. Acusa un màxim a la tardor (novembre) i un mínim a l’hivern; cal destacar, però, que aigües amunt de Ceret, té un màxim secundari pel juliol. Les sobtades crescudes han originat greus inundacions (són cèlebres les del 1876 i 1940).

La carretera del Voló a Camprodon, per Arles, en segueix la vall, i comunica el Rosselló amb el Ripollès.

Aprofitant el seu desnivell, a la conca alta s’han instal·lat centrals per a la producció d’energia elèctrica; hi ha centrals al Tec, l’Allau, Puig-redon i el pas del Llop, les quals tenen una mitjana de producció elèctrica d’entre 30 i 40 milions de kWh.

És aprofitat per al regatge, especialment als voltants de Ceret i al Riberal del Tec. Les principals poblacions per on passa són Prats de Molló, Arles, Ceret i el Voló. La longitud aproximada és d’uns 81 km.

Tavèrnoles * -Alt Urgell-

(les Valls de Valira, Alt Urgell)

Veure> Sant Serni de Tavèrnoles  (abadia benedictina).