(Rellinars, Vallès Occidental)
Veïnat, de població disseminada, situat a la capçalera de la riera de Rellinars.
Boades, les -Vallès Occidental-
1 Resposta
Arxiu de la categoria: Geografia
Boadella, la
(o la Boada) Veïnat.
Boadell *
Altre nom del poble de Sant Julià de Boada.
Boada, Sant Julià de *
Veure> Sant Julià de Boada (poble).
Boada, la * -Garrotxa-
Altre nom del veïnat de la Boadella.
Boada, coll de la -Noguera-
(Alòs de Balaguer / Camarasa / Cubells, Noguera)
Coll de la serra Carbonera, termenal dels tres municipis.
Boaçà
Despoblat, a mig camí entre Alenyà i Tesà, i actualment convertit en masia (mas Blan).
La seva església era dedicada a sant Martí.
Queixàs (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 28,11 km2, 350 m alt, 137 hab (2013)
(ort ant: Caixàs, fr: Caixas) Situat a l’Albera, al sector central dels Aspres (774 m alt, al sud-oest del terme), en un terreny muntanyós. El sector meridional forma part de la vall de capçalera de la Canta-rana o riera de Sant Amanç. Gran part del terme és cobert de brolla i d’alguns claps d’alzines, que foren afectades per un gran incendi l’any 1976.
L’activitat principal és l’agricultura: vinya (una part produeixen vi amb denominació d’origen controlat), fruiters i cereals, i la ramaderia, la qual aprofita les pastures d’alta muntanya. Riquesa forestal. Caça.
El poble, de població disseminada, és centrat en l’església parroquial de Sant Jaume.
El municipi comprèn, a més, l’antic terme de Fontcoberta i els pobles de Santa Coloma de les Illes (o Giramonts), Montoriol d’Amunt (o de les Illes) i Candell.
Quatretondeta (Comtat)
Municipi del Comtat (País Valencià): 17,02 km2, 521 m alt, 115 hab (2014)
(o Quatretonda de la Serrella, o de Seta) Situat a la vall de Seta, que accidenta el terme, afluent del riu d’Alcoi, al sistema Pre-bètic valencià, accidentat pels vessants meridionals de la Serrella, coberta de pedrisses i de les imponents agulles anomenades els Frares. Més de la meitat del terme municipal és ocupat per boscs (pins i carrasques) i matolls.
Es conrea una petita part del municipi. Els conreus més estesos són els de secà (oliveres, ametllers i quelcom de cereals); el regadiu (hortalisses) aprofita l’aigua de diverses fonts. Àrea comercial d’Alcoi. La població es mantingué estacionada durant la primera meitat del segle XX, però minvà posteriorment.
El poble, d’origen islàmic, és prop de la riba esquerra del riu de Seta; l’església parroquial, dedicada a santa Anna, s’independitzà de la de Balones el 1786.
Enllaç web: Ajuntament
Quatretonda (Vall d’Albaida)
Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 43,20 km2, 224 m alt, 2.402 hab (2014)
Situat en un terreny accidentat, al nord de la comarca, al límit amb la Costera, on penetren els relleus de la serra Grossa. Només una quarta part del terme es conrea; la resta és ocupada per la vegetació natural (boscos de pins i extenses àrees de matolls).
L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura; hi predominen els conreus de secà (vinya, oliveres, ametllers i cereals) sobre els de regadiu (tarongers i hortalisses), per als quals s’aprofiten aigües procedents de fonts. Explotació de pedreres de marbre. Depèn de les àrees comercials de Xàtiva i Gandia.
La població viu fortament concentrada en un únic nucli; hi ha hagut un lleuger increment demogràfic durant el segle XX (2.115 hab el 1900), malgrat l’existència d’un corrent emigratori.
La vila és al sector més pla del terme; destaca l’església parroquial dels Sants Joans (segle XVI), d’estil renaixentista.
El municipi comprèn, a més, el despoblat de Rosamont.
Enllaç web: Ajuntament
