Antic nom del veïnat de Sant Andreu del Far.
Bonaconjunta *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Geografia
Bonabosc, torrent de
Afluent esquerrà del Tec, al qual desemboca prop del nucli d’Arles, aigua avall del riu Ferrer.
A la seva esquerra hi ha l’antiga masia de Bonabosc.
Bona, riu de -Alt Urgell-
Riu de la vall de la Vansa, afluent, per la dreta, del riu de la Vansa, aigua avall de Sorribes de la Vansa.
Neix al vessant septentrional del massís de Cadí.
Bona, cala -l’Alguer-
(l’Alguer, Sardenya)
Petita cala de la costa, a ponent del port de l’Alguer; hi desemboca el riuet de cala Bona.
Bona, cala -Tossa-
Cala, situada al nord del terme, a ponent de la cala de Pola.
Bona, cala -Mallorca-
(Son Cervera, Mallorca Llevant)
Cala, on hi ha la urbanització de Cala Bona.
Rodés (Conflent)
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 18,11 km2, 210 m alt, 632 hab (2013)
(ant: Roders, fr: Rodès) Situat a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb el Rosselló, a banda i banda de la Tet, que en aquest indret passa engorjada entre el pas de la Guillera i el pas de Rodés. El sector meridional està accidentat pels darrers contraforts dels Aspres.
S’hi conreen, de secà, cereals i vinya. Producció de vi de taula i de vi de qualitat superior. També s’hi conreen fruiters i hortalisses. Explotació forestal. Àrea comercial de Perpinyà.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, s’assenta en un coster, a la dreta de la Tet, al límit mateix de la comarca. Hi consta el castell de Rodés (del segle XI).
El terme comprèn els antics termes de Croses (amb l’església parroquial de Domanova), de Glevella i de les Cases i el despoblat de Ripodera.
Rocafort (Horta)
Municipi de l’Horta (País Valencià): 2,32 km2, 35 m alt, 6.829 hab (2015)
(o Rocafort de Campolivar) Situat en terreny pla, al nord-oest de València.
L’alta sèquia de Montcada rega el terme amb aigües del Túria i permet l’agricultura de regadiu, els principals conreus són les hortalisses i els tarongers. Petita indústria de fabricació de materials per a la construcció i del paper. Urbanitzacions i lloc de segones residències de qualitat amb nombroses torres. Àrea comercial de València.
La població tingué un fort augment al llarg del segle XIX, accelerat modernament per la proximitat de la ciutat de València.
El poble és a dalt d’un turó, al nord de Godella; convent augustinià de Sant Sebastià (1434), amb l’església parroquial (segle XVII).
Enllaç web: Ajuntament
Roca d’Albera, la (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 20,51 km2, 142 m alt, 2.148 hab (2013)
(fr: Laroque- des-Albères) Estès des del cim de la serra de l’Albera, al peu del puig Neulós, fins a la plana regada de la dreta del Tec, on hi ha la riera de la Roca. La part muntanyosa del terme és boscada (bosc de la Roca)
L’agricultura és de secà, amb predomini de la vinya i fruiters (albercoquers, cirerers i presseguers). Producció de vi. Explotació forestal. No hi ha ramaderia. Població en ascens.
El poble es formà al voltant de l’antic castell de la Roca, situat al peu de l’Albera, a la dreta de la riera de la Roca, amb l’església parroquial, romànica.
Dins el terme municipal hi ha el despoblat de Rocavella (o Torrent) i l’església i antic lloc de Tanyà.
