Altre nom de l’antic poble de Rodell.
La font de Bordell és un dels orígens del riu d’Ondara.
Bordell
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Geografia
Bord, cabeç
(Horta / Camp de Túria / Camp de Morvedre)
Puig (238 m alt) de l’alineació muntanyosa que limita l’Horta pel nord, termenal dels municipis del Puig de Santa Maria, Nàquera, Albalat dels Tarongers i Sagunt.
Borbotó -València-
Poble, situat 3,5 km al nord de la ciutat. El seu terme és regat per la sèquia de Montcada.
Antiga alqueria islàmica, pertangué, després de la conquesta cristiana, a l’orde del Temple (el qual la donà a poblar el 1245), que formà la comanda de Borbotó; extingit l’orde, passà al de Montesa, dins la batllia de Montcada.
L’església parroquial de Santa Anna (del segle XVII) depèn de la de Carpesa; conserva el retaule major, gòtic, del mestre de Borbotó.
Fou annexat a València el 1888 per voluntat dels seus veïns.
Salses (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 71,28 km2, 10 m alt, 3.275 hab (2013)
(fr: Salses-le-Château) Situat entre el riu Robol, afluent de l’Aglí, i l’estany de Salses, al peu de les Corberes, on hi ha la font de Salses o la font Estrema i la font Dama, situada a l’inici de la plana de Salses. El terme és a l’extrem nord de les terres de parla catalana, al límit amb Occitània.
El principal recurs és l’agricultura; hi ha una part de conreus de regadiu, que es destina a hortalisses i fruiters (albercoquers i presseguers), però hi prepondera el secà, que és dedica a la viticultura, principal recurs econòmic. Té una gran producció de vi. Indústria de la construcció i activitats turístiques. Població en ascens.
La vila té nombroses referències, tant documentades com arqueològiques, des d’època romana. Al nord de la vila, hi ha l’històric castell de Salses, actualment museu.
El terme comprèn també els pobles i llogarets de Garrius i de Santa Coloma de Salses, els despoblats de Molins i de Castellvell i la masia i veïnat de Vespella.
Sallent de Xàtiva (Ribera Alta)
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 14,01 km2, 80 m alt, 401 hab (2015)
(o Sellent) Situat a la vall baixa del riu de Sallent, al límit amb la Costera, el terme és accidentat, llevat del nord-est.
Agricultura, els conreus ocupen prop de la meitat del territori, la resta és coberta de vegetació espontània (matollar) o improductiva. El regadiu aprofita aigües derivades del riu i produeix hortalisses i cítrics; al secà es conreen oliveres, garrofers i vinya. Ramaderia de llana; apicultura. Pedreres. Àrea comercial de Xàtiva.
El poble, d’origen àrab, és a la riba esquerra del riu; va patir un important terratrèmol el 1748, en que fou destruïda tota la població. Foren senyors del lloc els Soler i Marrades, que esdevingueren titulars del comtat de Sallent al segle XVII.
Enllaç web: Ajuntament
Sallagosa (Alta Cerdanya)
Municipi i capital de la comarca de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 11,35 km2, 1.306 m alt, 1.068 hab (2013)
(fr: Saillagouse) Situat a la vall del Segre, al peu del coll Rigat.
Hi té importància l’agricultura; el secà es destina sobretot a cereals i el regadiu a prats per al bestiar. Ramaderia bovina, ovina i equina. Indústria alimentària (conserves d’embotits) i del sector terciari. Hi té lloc un petit mercat. Darrerament ha experimentat un ràpid creixement degut al turisme i als esports d’hivern.
El poble, vora el Segre, té el nucli antic a la dreta del riu, al voltant de l’església parroquial de Santa Eugènia, d’origen romànic (segle XII, renovada el segle XVIII). Fou capital de la vegueria de Cerdanya.
Dins el seu terme hi ha els pobles de Ro i Vedrinyans i la caseria d’Ans.
Salines d’Elda, les (Alt Vinalopó)
Municipi de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 61,71 km2, 490 m alt, 1.597 h (2015)
(cast: Salinas) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, al sud-oest de la comarca, al límit amb el Vinalopó Mitjà. Terreny muntanyós, accidentat per les serres de Cabrera, de La Umbria i la serra de les Salines (1.090 m alt), on s’aboquen els barrancs de Trasmasierra i Alaines.
El paisatge, que és un exemple paradigmàtic del relleu subàrid, amb serres, glacis i la llacuna de les Salines, que abans de la dessecació ocupava 1,5 km2, amb 5 km de perímetre. Una revinguda del nivell de les aigües el 1751 obligà a desplaçar el poble 1 km al nord-oest. La meitat del terme és ocupat per pastura, pinedes i garriga rasa.
Agricultura de secà dominada per la vinya, que és el conreu més important. Ramaderia de llana. Àrea comercial de Villena.
El poble té un traçat quadriculat. L’església parroquial és dedicada a sant Antoni Abat.
Salines, ses (Mallorca Migjorn)
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 39,01 km2, 53 m alt, 5.018 hab (2015)
Situat a l’extrem sud-est de l’illa, al litoral, a les ribes del torrent de Son Catllar, al sector de Migjorn, entre la marina i les serres de Llevant.
L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, es conrea bona part del terme municipal. Hi predominen els conreus de secà sobre els de regadiu; els conreus més estesos són els cereals i els ametllers. També s’hi conreen arbres fruiters (figueres) i vinya. Ramaderia (bestiar boví, oví i porcí). Avicultura. Pedreres i salines. Indústria turística (colònia de Sant Jordi). Port esportiu a la platja des Dolç. Àrea comercial de Palma de Mallorca. Població en ascens.
La vila és situada a ponent d’un turonet que vigilava les rutes de Palma a Santanyí.
El municipi comprèn, a més, la colònia de Sant Jordi, el raval de sa Carroja i el veïnat de Cas Perets.
Enllaç web: Ajuntament
Salem (Vall d’Albaida)
Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 8,63 km2, 350 m alt, 432 hab (2015)
Situat al límit amb el Comtat, a la foia de Salem, que forma la vall alta del riu de Micena i al sud s’alça bruscament a causa dels vessants septentrionals de la serra de Benicadell, sector ocupat en gran part per boscs de pins.
La base econòmica fonamental és l’agricultura, que ocupa la meitat septentrional del terme, més planera, amb fort predomini del secà sobre el regadiu (aigua de fonts). Els conreus més estesos són els cereals (blat i moresc), oliveres, vinya i melons. La indústria compta amb una fàbrica de calçat. Àrea comercial de Gandia. L’estancament demogràfic s’ha convertit en descens des del 1965.
El poble, d’origen àrab, és al sector més pla; església parroquial de Sant Miquel.
La baronia de Salem o Foia de Salem comprenia, a més, els llocs de l’Alcúdia de Salem, Benixervi, Elca, Beniatjar i el Ràfol de Salem.
Enllaç web: Ajuntament
Salelles (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 6,12 km2, 15 m alt, 4.887 hab (2013)
(fr: Saleilles) Situat a la plana del Riberal, entre la Fossella, al nord, i el riu Rard, al sud; al sud-est de Perpinyà.
Agricultura de regadiu (fruiters, hortalisses). Al secà hi ha conreus de vinya, que ocupa la major part del terme i és la font de riquesa principal, una part és destinada a la producció de vi de taula, una altra a la de vi dolç de qualitat superior i la resta a vi d’aperitiu; hi ha un important celler cooperatiu. Indústria de la construcció. Població en ascens.
El poble és situat a poca distància a l’esquerra del Rard, al voltant de la seva església parroquial de Sant Esteve, romànica (segle XI), que conserva els notables retaules de sant Mateu, de santa Clara i de sant Esteve, del començament del segle XVII.
El municipi se segregà el 1923 del de Cabestany.
