Arxiu de la categoria: Geografia

Sant Cebrià de Rosselló (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 15,80 km2, 6 m alt, 10.716 hab (2013)

(fr: Saint-Cyprien) Situat a la Salanca, a l’est de la comarca, a la plana costanera (aiguamolls), on hi ha la llarga platja de Sant Cebrià, sorrenca.

Agricultura de regadiu (fruiters i hortalisses), així com de secà (vinya), la qual ocupa els terrenys més propers a la costa; producció de vins. Ramaderia (bestiar boví, oví i cabrum). Activitat pesquera (sardines), en regressió. L’afluència de turisme, gràcies a l’atracció de la platja, ha desenvolupat la indústria hotelera, així com la de la construcció, i s’han creat noves urbanitzacions a la costa. Població en ascens.

El poble correspon a l’antiga vil·la Salix. Església parroquial dels segles XII-XIII.

Dins el terme hi ha l’església i antic poble de Vila-rasa.

Borseral, el

(Cabanes de l’Arc, Plana Alta)

Caseriu, situat al nord i al sector de marina de la serra d’Orpesa, prop de la Ribera de Cabanes.

Borrut, serra del

(Queralbs, Ripollès)

Contrafort oriental del Puigmal, a la vall de Ribes.

Borró

(Ròtova, Safor)

Antic castell (288 m alt), d’origen islàmic, actualment enrunat, situat a l’esquerra del riu de Vernissa.

El 1277 fou donat en feu a Joan de Pròixida; esdevingué cap d’un dels quatre termes (el més occidental) en què fou dividit el ducat de Gandia en ésser creat el 1399. Aviat se’n separà el terme d’Almiserà.

Borrisola *

(les Masies de Voltregà, Osona)

Altre nom del caseriu dels Rampins.

Borriol, riu de

(Plana Alta)

(o riu Sec)  Riu (27 km), neix prop de la Pobla Tornesa, però dins el terme de Borriol.

El seu curs alt forma la vall de Borriol, petita prolongació de la Plana de Castelló; té una direcció nord-est – sud-oest i és dominada per les muntanyes del desert de les Palmes i per la serra de Borriol, a la banda de la marina, i per la Penya i pel tossal de Mollet, que la separen de la conca de la rambla de la Viuda.

Després de deixar la vila de Borriol a la dreta i de descriure alguns meandres, tomba vers el sud – sud-est i, després de vorejar pel nord la ciutat de Castelló de la Plana, pren la direcció est – nord-est i s’extingeix en el regadiu de la Plana abans d’arribar a la mar.

Sant Antoni de Portmany (Eivissa)

Municipi d’Eivissa (Illes Balears): 126,87 km2, 31 m alt, 23.631 hab (2015)

Situat al nord-oest de l’illa, obert a la badia de Sant Antoni o de Portmany, 15 km al nord-oest de la vila d’Eivissa. El sector septentrional és un dels més elevats d’Eivissa (398 m al promontori que domina la punta de sa Torreta) i se l’anomena es Amunts.

L’activitat econòmica bàsica era l’agricultura, que s’ha vist, però, substituïda en gran part per les activitats turístiques: els conreus més estesos són els de secà, sobretot ametllers, garrofers i figueres, als quals segueixen en importància els cereals; el regadiu aprofita aigua de pous i produeix hortalisses, patates, fruita i farratge. Ramaderia (bestiar boví, oví, cabrum i porcí). La pesca ha disminuït l’activitat. Indústria turística i de la construcció. El port de Sant Antoni ha esdevingut port comercial. Àrea comercial d’Eivissa.

La vila tanca pel nord la badia de Portmany, al sector més abrigat.

Dins el terme, entre els llocs d’interès arqueològic i històric, cal esmentar l’abric de ses Fontanelles i la capella paleocristiana de Santa Agnès. Fou centre de l’antic quartó de Portmany.

Enllaç web: Ajuntament

Sant Antoni de Benaixeve (Camp de Túria)

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 8,74 km2, 7.981 hab (2015)

(cast: San Antonio de Benagéber) Situat en l’extrem més oriental del territori comarcal. Posseeix, per tant, una situació privilegiada degut al fet que el nucli urbà està proper a València. Fins el 1998 formava part de l’Horta. Limita amb els municipis de Bétera, l’Eliana, la Pobla de Vallbona i Paterna.

Encara que a l’origen va estar basada en la colonització agrícola de les noves terres (secà i regadiu), en l’actualitat, gràcies a la seva proximitat a la capital, predomina el sector serveis al convertir-se en un centre residencial.

Aquest municipi va néixer en la dècada del 1940. A l’antic poble de Benaixeve (Serrans), l’any 1932 va començar el pantà de Benaixeve que obligaria als seus habitants a emigrar, els quals s’instal·laren a Sant Isidre de Benaixeve (al terme de Montcada) i a aquest mateix. Es van confeccionar 75 lots de terreny composats per a 75 colons.

Després d’un llarg procés d’interessos polítics i econòmics, seguint el corresponent procés de compareixences i aportació d’informes, el 8 d’abril de 1998, es va publicar el decret pel qual es declarava nou municipi independent.

Enllaç web: Ajuntament

Sant Andreu de Sureda (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 9,73 km2, 35 m alt, 3.288 hab (2013)

(fr: Saint-André) Situat al riberal del Tec, a la plana regada, estesa entre el peu de la serra de l’Albera i la Ribereta, o riera de Sant Andreu (que neix en aquesta serra, i, després de drenar els termes de Sureda, de Sant Andreu de Sureda i d’Argelers, desemboca al mar al grau de la Ribereta, al sud i molt a prop de la desembocadura del Tec).

Agricultura de regadiu: hortalisses i fruiters (albercoquers, presseguers, pereres i pomeres), així com de secà, dominada per la vinya, principal font de riquesa del municipi, que dóna vins de qualitat superior i vins dolços d’aperitius; hi ha un celler cooperatiu. Població en ascens.

El poble és situat a la dreta de la riera de Sant Andreu, a la carretera de Ceret a Argelers, al voltant de l’església parroquial, antic monestir de Sant Andreu de Sureda.

El terme també comprèn el poble de Tatzó d’Amunt.

Sanet i els Negrals (Marina Alta)

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 21,10 km2, 83 m alt, 674 hab (2015)

(cast: Sanet y Negrals)  Situat a la vall del riu Girona, al seu sector mitjà conegut amb el nom de la Rectoria del Ràfol, al sud-oest de Dénia.

La principal activitat econòmica és l’agricultura; hi predomina el regadiu (amb aigua procedent del Ràfol) sobre el secà; els conreus més extensos són els cítrics, els garrofers i una part d’horta. Àrea comercial de Gandia.

El cap del municipi és Sanet de la Rectoria (on hi ha l’església parroquial de Santa Anna), que forma un continu amb el poble dels Negrals, a l’antiga partió entre regadiu i secà; ambdós pobles són d’origen àrab i formaren municipi en 1821-23 amb el nom d’Unió Legal, i definitivament, amb el nom actual, des del 1834.

Enllaç web: Ajuntament