Arxiu de la categoria: Geografia

Calderona, serra de la

(Camp de Morvedre / Camp de Túria / Horta)

Alineació muntanyosa triàsica, entre les tres comarques, que estreny al màxim la plana litoral valenciana entre Benicàssim i Cullera. De direcció general nord-oest – sud-est, s’estén entre el coll de la Vinya fins el coll de la Calderona (210 m), per on passa el camí de València al monestir del Sant Esperit, bastit al centre del massís, que separa el Picaio de Sagunt de la resta de la serra.

Aquest massís ha estat conegut com a centre d’activitat dels bandolers dels segles XVII al XIX. Sovint, sota aquesta denominació, hom ha comprès també el conjunt orogràfic més conegut, però, com a serralada de Portaceli.

La vegetació natural és representada per importants pinedes de pi blanc, amb rodals d’alzines i garrigues. Els conreus de secà (oliveres, vinya i garrofers) s’enfilen en bancals pels vessants.

El barranc de la Calderona, que neix al vessant meridional de la serra, és afluent del barranc del Puig.

Calderón

Deixa un comentari

(Requena, Plana d’Utiel)

Llogaret, a la dreta del riu Magre.

Calderer, cala en

Deixa un comentari

(Ferreries / es Mercadal, Menorca)

Cala de la costa septentrional de l’illa, al límit dels dos termes.

Càldegues

3 Respostes

(la Guingueta d’Ix, Alta Cerdanya)

Poble (1.153 m alt) i antic municipi: 3,22 km², a la dreta del torrent de la Verneda, poc abans de la seva confluència amb el Segre, al llarg de l’antic camí ral de Sallagosa a Puigcerdà.

L’església parroquial de Sant Romà és romànica, amb un portal esculpit i un absis notable, i conserva una part de les primitives pintures que els decoraven, a més d’un fragment de l’antic retaule gòtic del segle XI, del Mestre de Canapost, i un retaule amb talles, barroc, del segle XVII.

Fou annexat a l’actual municipi el 1973. Dins l’antic terme hi ha, també, el poble d’Oncés.