Arxiu de la categoria: Geografia

Teulís (Rosselló)

2 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 6,19 km2, 550 m alt, 50 hab (2013)

(fr: Taulis)  Situat al vessant oriental del Canigó, al peu del puig de l’Estela i del roc Redon, a la zona de contacte amb els Aspres.

El territori és molt accidentat i no permet, pràcticament, l’explotació agrícola, la qual és dedicada a l’explotació de conreus de cereals, patates i raïm (destinat a la producció de vi de taula). La ramaderia (porcina i ovina) és actualment molt minsa. Explotació forestal. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba en un planell, al sector septentrional del terme; La seva església parroquial de Sant Joan, amb campanar d’espadanya, conserva una marededéu romànica, i el retaule de l’altar major fou construït al segle XVII per Pere Oliva d’Urgell.

El lloc fou posseït pel monestir de Camprodon.

Teulada (Marina Alta)

12 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 32,25 km2, 185 m alt, 11.460 hab (2015)

Situat a l’extrem oest de la comarca, al límit amb la Marina Baixa, a la façana litoral del sistema Pre-bètic valencià, prop de la costa on hi ha el cap de Moraira, drenat pel barranc de Teulada, afluent del riu de Gorgos.

S’hi conrea bona part del terme, amb predomini dels conreus de secà sobre els de regadiu; els conreus més estesos són la vinya (per a panses), els cereals, les oliveres, els garrofers i els ametllers. Petita indústria derivada de l’agricultura. Important nucli turístic amb hotels, càmpings i diverses urbanitzacions. Àrea comercial de Benissa. Població en ascens.

La vila, d’origen àrab, s’allarga en una esquena d’ase amb dos carrers axials; església parroquial de Santa Caterina.

El municipi també comprèn els nuclis de la rada Moraira i el Portet de Moraira, abans de pescadors.

Enllaç web: Ajuntament

Tesà (Rosselló)

3 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 4,83 km2, 13 m alt, 1.691 hab (2013)

(fr: Théza) Situat a la plana litoral, al Riberal, a la plana estesa entre el Rard i la Tet, al sud-est de la comarca, prop del nucli urbà de Cornellà del Bèrcol.

L’aprofitament de les capes freàtiques i de l’aigua procedent de l’agulla de la Mar per al regatge, permet l’agricultura de regadiu, que es destina a les hortalisses i els arbres fruiters (préssecs, albercocs), però el conreu més estès és el de la vinya; producció de vi de qualitat superior. Població en ascens.

El poble, de probable origen romà, és situat al mig de la plana regada, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere, a la façana de la qual hi ha incrustades dues inscripcions romanes.

Terrats (Rosselló)

2 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 7,32 km2, 138 m alt, 661 hab (2013)

Situat a l’àrea de transició entre la plana i els Aspres, a la riba de la Canta-rana, afluent del Rard.

Economia agrícola dominada per la vinya, que és la principal font de riquesa del terme; producció de vins de qualitat superior; al regadiu hi ha arbres fruiters (albercoquers i presseguers), hortalisses i farratge. Hi ha una important cooperativa vinícola. Pertany a l’àrea comercial de Perpinyà. Des de mitjans del segle XIX la població ha anat augmentant progressivament.

El poble és situat a l’esquerra de la Canta-rana, al voltant de l’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, que conserva part de les seves fortificacions d’origen medieval.

Dins el terme, a la vora del riu, aigua amunt de Terrats hi ha l’indret on la llegenda situa la imaginària ciutat de Mirmanda.

Terrateig (Vall d’Albaida)

2 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 6,32 km2, 250 m alt, 300 hab (2015)

Situat als vessants septentrionals de la serra de la Safor, al sud-est de la comarca, al límit amb les de la Safor i del Comtat, a la dreta del Vernissa, límit septentrional del terme. Poc més de la meitat del territori és cobert de matollar.

Economia agrícola: cereals, vinya, olivera, ametller i garrofer, als sectors de secà, i hortalisses i tarongers a les àrees regades. Ramaderia de llana; aviram. Indústria de materials de construcció. Àrea comercial de Gandia. Població en descens.

El poble és a la vora del barranc de Terrateig, afluent del Vernissa; l’església parroquial de Sant Joan Baptista fou bastida el 1772; havia depès eclesiàsticament de la Pobla del Duc fins al 1534.

Lloc de moriscs de la fillola de Castelló del Duc, fou centre de la baronia de Terrateig.

Teresa de Cofrents (Vall de Cofrents)

7 Respostes

Municipi de la Vall de Cofrents (País Valencià): 110,8 km2, 533 m alt, 675 hab (2015)

(cast: Teresa de Cofrentes) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià i accidentat pels vessants nord-occidentals de la mola del Caroig. És drenat a l’oest pel riu de La Hoz, al qual aflueix el Reconque i el seu afluent la rambla d’Argongeña. La major part del territori no és conreat, i és ocupat per pinedes i matollar.

L’agricultura és limita als conreus de secà (cereals, vinya, oliveres i garrofers) i, en menor quantitat, als de regadiu (blat, arbres fruiters i blat de moro), que aprofita l’aigua de les fonts. La ramaderia ovina i la petita indústria complementa l’economia. Àrea comercial de València.

La vila, d’origen islàmic (el castell de Teresa dominava la població), és a l’esquerra del Reconque; l’església parroquial de l’Assumpció fou bastida en 1618-50.

El municipi comprèn, a més, els despoblats d’Eudeima i de Palaz.

Teresa de Begís (Alt Palància)

2 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 19,86 km2, 636 m alt, 277 hab (2015)

(o de Viver, o Teresa) Situat a la riba del Palància, a l’àrea de parla castellana del País Valencià. La part meridional del terme és la més muntanyenca, amb elevacions pròximes a 1.000 m, i el sector nord-oest, més baix, s’obre directament en direcció a la vall del riu Palància, que drena les aigües del terme. Prop de les dues terceres parts de la seva superfície és de muntanya poc productiva.

L’agricultura es majoritàriament de secà, dedicada, sobretot, a vinya i oliveres; al regadiu (ja dins la vall) hi ha hortalisses i importants plantacions d’arbres fruiters. Àrea comercial de València i subàrea comercial de Sogorb. Població en descens.

El poble és situat a l’esquerra del Palància, i és de forma allargada; l’església parroquial, d’una sola nau, és dedicada a la Mare de Déu de l’Esperança.

Enllaç web: Ajuntament

Tellet (Rosselló)

2 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 10,02 km2, 600 m alt, 128 hab (2013)

(fr: Taillet) Situat als vessants meridionals dels Aspres, al peu del coll d’Oms, entre el riu Ample (límit occidental del terme) i el torrent del Teixó (límit oriental), tots dos tributaris del Tec. Bona part del terme és cobert de bosc (suredes, alzinars i matolls).

Economia agrària (cereals, vinya, arbres fruiters, i sobretot prats i farratges) i forestal. Ramaderia modesta.

El poble és situat al nord del terme; l’església parroquial de Sant Valentí havia pertangut al monestir de Sant Joan de les Abadesses, l’abat del qual la va fer construir l’any 1141; hom hi venera una marededéu romànica i conserva una pila baptismal gòtica.

Dins el terme hi ha, a més, el santuari marià del Roure.

Calders, riu de

6 Respostes

(Ports)

Curs d’aigua intermitent dels ports de Morella, afluent del Bergantes per l’esquerra.

Neix a Sant Pere del Moll, als contraforts septentrionals de la serra de Vallivana, a poca distància del naixement del seu col·lector. Té una direcció est-oest fins al límit amb el terme de Cinctorres, a la confluència amb la rambla de Sellumbres, afluent per l’esquerra (la qual, per la seva major longitud, ha estat sovint considerada com a curs principal), on pren la direcció sud-nord, fins a la confluència, a Forcall, amb la rambla de Cantavella, per l’esquerra, i amb el Bergantes.

Calders -Gironès-

1 Resposta

(Sant Gregori, Gironès)

Santuari de la Mare de Déu de Calders, obra del 1770, situat a la parròquia de Constantins.