(Conflent)
Afluent esquerrà de la Tet, format a Conat per la unió de les rieres de Noedes i d’Orbanyà.
Desguassa prop de Prada.
Callau, riera de
2 Respostes
Arxiu de la categoria: Geografia
Callastre
Caseria (1.320 m alt), als contraforts meridionals del pla de la Perxa.
El canal de Callastre, que pren l’aigua del riu de Saldes, rega el terme de Sallagosa i desemboca al Segre prop de Bajande.
Calladrons
Calicant
(Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca Llevant)
Possessió, al vessant de la muntanya de Calicant (474 m alt), al sector meridional de les serres de Llevant.
Caletes, port de ses
(Sant Joan de Labritja, Eivissa)
Cala de la costa septentrional, a l’oest des Racó de sa Talaia.
Calescoves
Cala de la costa meridional de l’illa, a llevant de la cala en Porter.
Hi ha un important grup d’habitatges troglodítics i recintes funeraris d’època prehistòrica excavats a la roca del litoral (prop d’un centenar) i inscripcions rupestres d’època romana.
Caldes, collet de
Pas de la parròquia, a la vall de la Valira d’Encamp, 1 km a l’est de les Escaldes.
Titaigües (Serrans)
Municipi del Serrans (País Valencià): 63,21 km2, 720 m alt, 473 hab (2015)
(cast: Titaguas) Situat a la serra de Javalambre i als darrers contraforts meridionals de la del Sabinar, a la zona de parla castellana del País Valencià, i drenat pel Túria, que el travessa profundament encaixat, pel sector occidental de la comarca. Una gran part del terme, molt muntanyós, és poblat de pinedes i alzinars.
Agricultura de secà; els principals conreus són els cereals, la vinya i l’olivera; al regadiu, molt reduït, s’hi conreen sobretot hortalisses. Ramaderia. Indústries derivades de l’agricultura; cooperativa vinícola.
La vila és al peu d’un turó, a la dreta de la carretera de València a Ademús; l’església parroquial és obra del segle XVI.
Tírig (Alt Maestrat)
Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 42,25 km2, 464 m alt, 489 hab (2015)
Situat als vessants de la serra de Vall d’Angel i a les ribes de la riera de Tírig, al nord-est de la comarca, al límit amb el Baix Maestrat.
L’activitat econòmica és basa en l’agricultura, que ocupa bona part del territori, i és fonamentalment de secà; els conreus més estesos són els cereals (blat, ordi i moresc), els ametllers i les oliveres. Ramaderia (bestiar oví, porcí i boví) i aviram. Petita indústria derivada de l’agricultura (ametlles). Pertany a l’àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.
La vila es troba al centre d’un pla, envoltat de muntanyes; de l’església parroquial de la Mare de Déu del Pilar depèn el santuari de Santa Bàrbara.
El barranc de la Valltorta conté un important conjunt d’abrics amb pintures rupestres.
Enllaç web: Ajuntament
Tibi (Alcoià)
Municipi de l’Alcoià (País Valencià): 70,38 km2, 533 m alt, 1.656 hab (2015)
Situat en un terreny muntanyós, a la foia de Castalla, als vessants de la serra del Maigmó i de la Penya-roja, drenat pel riu Verd, a l’extrem meridional de la comarca, al límit amb l’Alacantí. Pantà de Tibi, el més antic d’Europa (1594).
És conrea prop de la cinquena part del terme, amb predomini del secà sobre el regadiu, en el qual s’empra aigua de fonts (cereals, seguits per ametllers i productes d’horta). Ramaderia de llana, Petita indústria. Àrea comercial d’Alacant.
La vila és al peu de la lloma de les Monges, allargada paral·lelament damunt la riba esquerra del riu Verd. Església parroquial de Santa Maria Magdalena. Restes del castell de Tibi, islàmic.
El municipi comprèn, a més, les caseries d’Alcoja, Torrosella, Ronesa, Terol, Meclí i la Pedrera.
Enllaç web: Ajuntament
