Arxiu de la categoria: Geografia

Vilafermosa (Alt Millars)

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 108,73 km2, 755 m alt, 500 hab (2014)

(cast: Villahermosa del Río) Situat al vessant occidental del massís de Penyagolosa, a la zona de parla castellana del País Valencià, comprèn l’extrem nord de la comarca, que correspon a la vall del riu de Vilafermosa o Major.

El fet que el territori sigui tan accidentat fa que només es conreí una petita part del terme (cereals, oliveres). Ramaderia de llana.

La vila és situada al vessant de la serra de Salvatierra, a la part superior hi ha l’església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu (segle XVIII), centre de l’arxiprestat de Vilafermosa. Jaume II el Just el féu cap del ducat de Vilafermosa.

El municipi comprèn, entre altres, la caseria de Bibioj.

Vilafamés (Plana Alta)

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 70,4 km2, 391 m alt, 1.912 hab (2014)

Situat en un terreny accidentat del pla de l’Arc, al límit amb l’Alcalatén, al nord-oest de Castelló de la Plana.

Agricultura, els conreus més estesos són els de cereals, oliveres, garrofers, vinya i en especial d’ametllers. Ramaderia de llana i porcina; avicultura. Pedreres. Petita indústria derivada de l’agricultura, de la ceràmica, de la confecció i de materials per a la construcció. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.

La vila s’assenta en un contrafort septentrional de la serra de la Balaguera, als peus de les ruïnes de l’antic castell de Vilafamés; església parroquial de l’Assumpció, iniciada a partir del 1587. Museu d’Art Contemporani (1972) situat a la casa del Batle; Museu del Vi i d’Història.

El municipi comprèn també la caseria de la Basseta. El 1990 s’independitzà el poble de Sant Joan de Moró.

Enllaç web: Ajuntament

Vila Joiosa, la (Marina Baixa)

Municipi i capital comarcal de la Marina Baixa (País Valencià): 58,28 km2, 27 m alt, 33.951 hab (2014)

Situat a la façana marítima de la serralada Pre-bètica valenciana, des dels vessants de les serres d’Aitana i del Puigcampana, al sud de la comarca. Travessen el terme diversos barrancs i el riu de la Vila o de Sella.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, principalment el regadiu, que està en expansió (cítrics, hortalisses i cereals), que aprofiten aigües derivades del vell embassament del Relleu i del modern de Sella per mitjà de canals; en el secà es conreen cereals, garrofers, ametllers i oliveres. La propietat de la terra és repartida i predominen les petites explotacions agràries. De la ramaderia només destacà l’avicultura i l’apicultura. Important port pescador. Indústria alimentària (xocolata), de ceràmica, de xarxes i d’artesania de cànem. Gran desenvolupament turístic (hotels, càmpings, apartaments i xalets). Àrea comercial d’Alacant. Demografia en ascens (accentuada en el període 1960-80 a causa de la immigració).

La ciutat (popularment la Vila) ocupa un tossal avançat entre la boca del riu de la Vila i la cala d’Alcocó; l’església parroquial de l’Assumpció va ésser construïda al segle XVII aprofitant una antiga torre de defensa; el 1806 nasqué a l’altra banda del riu el Poble Nou.

El municipi comprèn, a més, les caseries d’Alcocó, Xauxelles, el Paradís, Mitjans, Secanets, Torres, l’Ermita de Sant Antoni i les Barberes i diverses urbanitzacions.

L’atac pirata del 1536, el dia de Santa Marta, en la qual la població reeixí a defensar-se, és la que commemoren les festes de moros i cristians.

Enllaç web: Ajuntament

Canals, Sant Martí de *

(Conca de Dalt, Pallars Jussà)

Veure> Sant Martí de Canals  (poble).

Canals -Baix Cinca-

(Baix Cinca)

Despoblat de la comarca, a l’esquerra del riu Cinca, entre Fraga i Saidí.

Canals -Alt Palància-

(Sacanyet, Alt Palància)

(o Canals de Begís, cast: Canales)  Poble (1.200 m alt), al vessant occidental de la serra de la Bellida.

L’església (Santa Bàrbara) depenia de Begís, del qual municipi fou segregat el 1842, juntament amb Sacanyet.

Canalot, el

(Tortosa, Baix Ebre)

Llengua de sorra a la costa. Extrem septentrional del delta de l’Ebre, que tanca per llevant el port del Fangar.

Canalosa, la

(el Fondó de les Neus, Vinalopó Mitjà)

Caseriu, dividit en la Canalosa de Dalt i la Canalosa de Baix, situades entre les serres dels Frares i de la Cava.

Canalí *

(Marina Alta)

Altre nom del municipi d’Alcalalí.

Canaleta, la -Safor-

(Ador, Safor)

Caseriu, a la part muntanyosa del municipi.