Arxiu de la categoria: Geografia

Vilamalur (Alt Millars)

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 19,47 km2, 644 m alt, 75 hab (2014)

(cast: Villamalur) Situat al vessant septentrional de la serra d’Espadà, a l’extrem sud de la comarca, a la zona de parla castellana del País Valencià. Comprèn la capçalera de la rambla de Vilamur, tributària del Millars. El 40 % del territori és cobert de bosc (pinedes, en part destruïdes pels incendis del 1977).

Agricultura de secà; els principals conreus són els cereals, la vinya i les oliveres; hi ha una mínima superfície de regadiu. Les terres són treballades en règim d’explotació directa. Població en descens.

El poble és situat damunt un serrat que domina la vall de la rambla de Vilamalur; de l’església parroquial de Sant Domènec depèn la de Torralba del Pinar.

Enllaç web: Ajuntament

Vilallonga dels Monts (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 11,55 km2, 117 m alt, 1.483 hab (2012)

(fr: Villelongue-dels-Monts) Situat entre un contrafort septentrional de la serra de l’Albera, a l’est del pic de Sant Cristau, i la plana al·luvial del Tec. El terme comprèn tres sectors: la zona muntanyosa, on hi ha la riera de Vilallonga (afluent, per la dreta, del Tec, a Palau del Vidre), força boscada; el raiguer, on es situat el poble, drenant encara per la mateixa riera; i la plana que centra la granja i antic llogaret i priorat del Vilar.

Economia agrària de secà: vinya (destinada a la producció de vi de qualitat superior) i arbres fruiters al regadiu, hortalisses. La funció de lloc de segona residència ha fet sorgir alguna urbanització i un càmping.

El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Esteve, romànica, amb absis ornat, campanar de planta quadrada i notable ferramenta a la porta, que s’alça a la dreta de la riera de Vilallonga, al peu de la serra de l’Albera.

Vilallonga de la Salanca (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 7,21 km2, 9 m alt, 3.229 hab (2012)

(fr: Villelongue-de-la-Salanque) Situat a la Salanca, a l’esquerra de la Tet (límit meridional del terme), entre aquest riu i l’Aglí.

L’agricultura és la base econòmica del municipi; s’hi conreen fruiters i hortalisses al regadiu, però prepondera lleugerament el secà, destinat a la viticultura. Hi ha una cooperativa de fruita i un altra de vinícola amb un celler cooperatiu. Turisme.

El poble és situat al mig de la plana, vora un dels braçals de l’agulla Cabdal; l’església parroquial de Sant Marcel, és d’origen romànic, ampliada a la fi del segle XV amb una segona nau adossada al nord i comunicada amb l’anterior a través de dos grans arcs; el campanar és del 1508.

Vilallonga de la Safor (Safor)

Municipi de la Safor (País Valencià): 43,28 km2, 106 m alt, 4.350 hab (2014)

(cast: Villalonga) Situat a l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb la Marina Alta i el Comtat, als vessants de les serres de la Safor i de la Gallinera, drenat pel riu d’Alcoi, on hi ha la vall de Vilallonga.

Hi ha conreades una tercera part de les terres i alternen els conreus de secà (garrofers i oliveres) amb els de regadiu (tarongers). Avicultura. Indústria paperera i de ceràmica. Àrea comercial de Gandia.

La vila, d’origen islàmic, és a la dreta del riu; església parroquial dels Sants Reis, barroca; la població és formada pels nuclis de l’Alcúdia de Vilallonga, la Font, Cais i la Plaça. La vall pertanyia al castell de Vilallonga, esmentat a la crònica de Jaume I el Conqueridor.

El terme comprèn, a més, els despoblats d’Almasseta, Reconxet, el Ràfol de Vilallonga, Buixerques i Simat de Vilallonga.

Vilafranca de Conflent (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 4,46 km2, 435 m alt, 229 hab (2012)

(fr: Villefranche-de-Conflent) Situat a la confluència de la vall de Vernet amb la de la Tet.

Agricultura migrada de secà (cereals, vinya) i de regadiu (fruiters i hortalisses), al llarg de la Tet. Central elèctrica. Ha esdevingut centre turístic. Població en descens.

La vila fou bastida a la dreta de la Tet; conserva bona part de les fortificacions medievals; església parroquial de Sant Jaume (segle XI), ampliada els segles XII i XIII; hi ha edificis interessants, com el de la cort del veguer, la torre del consolat i les cases de les famílies Pasqual, Descatllar i Llar. Del 1669 al 1693 Vauban modernitzà l’antic sistema defensiu i féu de la vila una gran fortalesa de planta pentagonal, amb el castell o fort de Vilafranca de Conflent.

Jaume I el Conqueridor recopilà i completà el 1243 els costums de Vilafranca de Conflent. L’any 1674 hi tingué lloc un complot conegut amb el nom de conspiració de Vilafranca de Conflent. Fins al 1790 mantingué la funció de la vegueria de Vilafranca de Conflent. Al començament de la Revolució Francesa prengué el nom de Commune-Franche.

Vilafranca de Bonany (Mallorca Pla)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 23,99 km2, 122 m alt, 2.910 hab (2014)

(ant: Vilafranca de Sant Martí o de Mallorca) Situat a es Pla, al centre-est de l’illa, drenat pel torrent de sa Penya.

Es conreat gran part del territori municipal; els conreus són totalment de secà (cereals i llegums); hi sobresurt també el conreu de figueres, ametllers i albercoquers. Ramaderia (bestiar boví, porcí) i avicultura. Indústria de materials per a la construcció i tèxtils (brodats). Àrea comercial de Manacor.

La vila, únic nucli de població, és situat a l’extrem nord-oest del terme; l’església parroquial de Santa Bàrbara fou iniciada el 1630; el 1731-38 fou bastida una nova església, que el 1913 esdevingué parròquia independent.

Des del 1708 la vila fou centre del marquesat de Vilafranca.

Enllaç web: Ajuntament

Vilafranca (Ports)

Municipi dels Ports (País Valencià): 93,74 km2, 1.125 m alt, 2.352 hab (2014)

(o Vilafranca del Maestrat; cast: Villafranca del Cid) Situat a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb Aragó, la part més meridional és accidentada per les serres de Brusca i Negra i la part oriental és drenada pel riu Sec. El terme és muntanyós i sols es conrea una petita part de la superfície.

Agricultura de secà; els conreus més estesos són els de cereals i de patates tardanes. Ramaderia de llana i porcina. Petites indústries artesanals i de fabricació de gènere de punt. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.

Al poble destaca l’església parroquial del Salvador, del segle XVI.

Dins el terme hi ha els llogarets de la Pobla del Ballestar (amb el santuari de Sant Miquel de la Pobla) i del Llosar (amb el santuari de la Mare de Déu del Llosar).

Enllaç web: Ajuntament

Canastell

(Sant Vicent del Raspeig, Alacantí)

Caseriu, a l’esquerra de la rambla de les Ovelles.

Canar, el -Llitera-

(Peralta i Calassanç, Llitera)

Llogaret i antic terme (3,19 km2) de l’antic municipi de Gavasa, situat 6 km al sud del sector principal del terme.

Canar, cala des -Eivissa-

(Santa Eulària des Riu, Eivissa)

Cala de la costa oriental de l’illa, al nord de la punta d’Arabí, davant la petita illa des Canar.

Ha esdevingut un dels centres turístics més importants de l’illa.